Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Les lesions del bebè més freqüents en el part

Una fractura de clavícula, un hematoma en el cap o la paràlisi braquial o facial són les lesions més habituals que poden sofrir els bebès en néixer

img_recien nacido 3 listp

L’hematoma o la inflor a la zona del cap, la fractura de clavícula i la paràlisi facial o braquial són algunes de les lesions més freqüents que poden sofrir els bebès nounats com a conseqüència del procés natural del treball de part o de les maniobres obstétricas d’ús comú. Segons dades de l’Hospital Universitari Gregorio Marañón, la incidència dels traumatismes obstétricos és de 6 a 8 per cada mil parts. En gran part dels casos, aquests traumatismes es resolen per si mateixos en tan sol uns dies o setmanes i no requereixen de cap tipus d’intervenció posterior, però en uns altres és necessària una atenció mèdica especialitzada perquè no quedin seqüeles posteriors.

Img recien nacido 3 01
Imatge: serf

Traumatismes obstétricos

Néixer no és sempre una experiència senzilla. Encara que els importants avanços en matèria d’obstetrícia han aconseguit disminuir de forma significativa en les últimes dècades les xifres de morbiditat i mortalitat neonatal, la fragilitat del cos d’un bebè nounat li fa vulnerable durant el moment del seu naixement a cert tipus de lesions o traumatismes, producte de la pròpia mecànica del part o de les maniobres obstétricas que s’han de realitzar en ocasions perquè aquest es desenvolupi en les millors condicions possibles.

Tal com informen membres de l’equip dels serveis de Cirurgia Pediàtrica i de Neonatología de l’Hospital Infantil Universitari Gregorio Marañón de Madrid, en el seu estudi ‘Traumatismes obstétricos, un problema actual?’, els traumatismes obstétricos tenen una incidència benvolguda de 6 a 8 casos per cada mil parts. Aquests especialistes assenyalen que es deuen a la “mecànica del fetus en passar pel canal del part, o per la tracció i pressió produïdes per la manipulació durant el part”.

Causes de les lesions

Els traumatismes o lesions s’ocasionen, en la seva majoria, per les forces que es generen durant el procés de part: contraccions, compressió del bebè, rotació i tracció. A aquestes cal sumar en alguns casos les causades per tècniques instrumentals que s’apliquin durant l’enllumenament, com la ventosa, els fórceps o les espàtules.

Segons els especialistes, el part de natges comporta el major risc de lesió fetal

Tal com recull el protocol de Neonatología de l’Associació Espanyola de Pediatria, les lesions ocorren quan aquests factors coincideixen amb un determinat grau de fragilitat del bebè. Segons aquest informe, redactat per l’equip del Servei de Medicina Perinatal de l’Hospital de Creus (Biscaia), quant al fetus, influeixen “la seva immaduresa, la seva grandària i la presentació”. Aquestes característiques poden provocar que “les forces que actuen es tradueixin en lesions superficials, edema local, hemorràgies o fractures”, assenyalen aquests professionals, que ressalten que “el part de natges es considera que comporta el major risc de lesió fetal”.

Factors de risc

Algunes de les lesions que pot sofrir el bebè durant l’enllumenament són inevitables, però, com afirmen els especialistes de l’Hospital Infantil Universitari Gregorio Marañón, la majoria ocorren quan es “presenten factors de risc clars que permeten detectar als pacients que són susceptibles de patir un traumatisme obstétrico”. Aquests són alguns dels més freqüents:

  • Alt pes en el naixement: el part dels bebès amb pes superior a 3,4 quilos és en general més perllongat, amb major compressió en la pelvis i que precisa, amb més freqüència, de maniobres de tracció.
  • Tipus de part: els parts perllongats, amb una presentació anormal o malposición fetal, així com els parts que requereixen de l’ús d’instrumental, són els més susceptibles de provocar lesions obstétricas.
  • Necessitat de reanimació: si s’ha registrat sofriment fetal durant el part, en alguns casos, és necessari realitzar maniobres obstétricas més enèrgiques de l’habitual o maniobres de reanimació que poden predisposar als nounats a sofrir algun tipus de lesió.

Tipus de lesions

Els resultats de l’estudi sobre lesions en el part realitzat durant sis anys per l’equip de l’Hospital Infantil Universitari Gregorio Marañón reflecteixen que els traumatismes es produeixen en un 1,4% dels nounats. Les lesions més freqüents, segons aquest estudi, són les següents:

  • Fractura de clavícula: aquesta lesió té en general un bon pronòstic i no requereix tractament posterior. No obstant això, els especialistes recomanen especial atenció i cura amb el bebè en canviar-ho de roba o de posició per evitar possibles dolors.
  • Cefalohematoma: consisteix en una inflamació, més o menys prominent, que es produeix per sota del cuir cabellut. És una lesió molt associada a l’ús d’instrumental durant el part, encara que també pot estar ocasionada per la pressió de l’úter i la paret vaginal. Aquest traumatisme se soluciona en general de forma espontània en un o dos mesos.
  • Paràlisi braquial: s’associa a nens amb alt pes i que requereixen maniobres instrumentals durant el part. Es deu a una lesió en els nervis del plexe braquial, que provoca pèrdua de moviment o debilitat en les extremitats superiors. En la majoria dels casos, té una curació espontània durant els primers sis mesos de vida.
  • Paràlisi facial: la pressió intrauterina o l’aplicació de fórceps poden ocasionar un pinzamiento en algun dels nervis facials durant el part. Si no es trenca el nervi, aquesta lesió es resol per si mateixa en un període de dos a tres setmanes després del part.
    • RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions