Ser pare primerizo no és fàcil. Els bebès no venen amb un manual sota el braç i, als dubtes i inseguretats normals de qualsevol situació nova, s’uneixen les preocupacions lògiques que implica la responsabilitat de tenir un fill. Mentre les pors de les mares es concentren sobretot en els possibles problemes de salut i la seva competència per cuidar al petit, els pares, com s’analitza a continuació, es preocupen més pels ajustos en l’economia de la llar que comporta l’arribada d’un nou membre a la família, el temps que poden passar amb els seus fills o si seran o no bons pares.
Pares primerizos, pares preocupats
Esterilitzen tot el que està en contacte amb el bebè, comproven cada cinc minuts que el petit respira mentre dorm i no deixen que toqui res que pugui estar contaminat. El patró es repeteix amb freqüència en moltes mares primerizas, el temor principal de les quals després del naixement del seu primer fill és que contregui alguna malaltia. No obstant això, aquest comportament que pot arribar a ser fins i tot obsessiu, tal com apunta un estudi publicat en The Journal of Reproductive Magazine, no és comú en els pares primerizos.
Fins a un 10% dels pares primerizos pot arribar a sofrir depressió posparto
No és que els pares se sentin menys responsables dels petits o desinteressats per la seva salut, és que a ells els preocupen altres coses, i de manera significativa. Una recent recerca de la Universitat de Northwestern (Estats Units) confirma que fins a un 10% dels pares primerizos pot arribar a sofrir depressió posparto, motivada sobretot pels nous temors que sorgeixen davant el nou rol de la paternitat.
Què temen els pares?
La responsabilitat financera que sorgeix després del naixement d’un fill és el factor d’estrès més esmentat (20%) pels pares primerizos que van participar en un estudi pilot dirigit per investigadors de la Universitat d’Albany (Estats Units), però no és l’únic. A aquesta preocupació se li uneixen el temor per no saber què necessita el bebè, no poder estar amb el petit a casa per causa del treball, ser un bon pare o el benestar del nounat, entre uns altres.
La responsabilitat financera que sorgeix després del naixement d’un fill és el factor d’estrès més esmentat
No obstant això, encara que aquests siguin les pors més referides pels pares, en prioritzar l’aspecte que més els preocupa, els nous pares enquestats van col·locar en primer i segon lloc el fet de no tenir suficient temps per fer les coses que ells vulguin i l’excés de responsabilitat. La tercera por dels primerizos coincideix amb el major temor de les mares: la salut dels petits.
Seré bon pare?
Aquests temors són els més freqüents durant el primer any de vida del nou bebè, però si hi ha una preocupació que acompanya als homes al llarg de la vida del seu fill és exercir bé el seu nou rol. Els pares primerizos estan ansiosos per fer-ho tot ben i no equivocar-se. L’objectiu és ser bon pare des del principi, però això no és fàcil. El desconeixement i falta d’experiència davant les situacions que sorgeixen amb un nou bebè a casa provoca que, en ocasions, se sentin incompetents i incapaces d’exercir el seu paper a la perfecció.
Però, què és ser un bon pare? La resposta a aquesta pregunta és sempre relativa, ja que cada nen és diferent i les circumstàncies que li envolten mai són les mateixes. No obstant això, psicòlegs i especialistes en educació coincideixen en tres aspectes fonamentals que propicien sempre que la paternitat sigui un èxit: tenir una bona comunicació amb els fills i demostrar-los afecte; supervisar les seves conductes i establir límits en funció de la seva edat; i afavorir la seva autonomia, independència i responsabilitat.
Amb quanta febre haig de portar-ho a l’hospital? Són normals aquestes manchitas? Li puc donar ja cereals? Si fa tan sol tres lustres aquestes i molts altres dubtes i preocupacions dels pares primerizos es resolien amb una visita al pediatre o una trucada a l’àvia, avui dia per obtenir una resposta més ràpida els nous pares recorren al “doctor Google“.
Segons una anàlisi realitzada pel popular cercador, la salut és la principal preocupació dels progenitors. Als quals encara estan en la fase d’embaràs o tenen un nounat els interessa especialment la informació relacionada amb el pes del bebè. No obstant això, a partir de que el petit té ja un o dos anys la inquietud major es relaciona amb la febre.
