En l’actualitat, la millor opció perquè els bebès que no poden ser alletats prenguin llet materna són els bancs de llet, que pasteuritzen i congelen les donacions de mares que cedeixen llet que els seus fills no consumiran. Però científics mexicans treballen en una nova possibilitat: la de produir llet materna en pols, la qual tindria els avantatges de no necessitar fred per a la seva conservació i mantenir les seves propietats nutriciales en un grau més alt que quan es congela. Aquest article dona més detalls sobre el procés de producció de la llet materna en pols i de per què els bebès prematurs serien els principals beneficiats.
Llet materna per a bebès que no poden ser alletats
Els beneficis de la llet materna són molt nombrosos. És el millor aliment que el bebè pot rebre, ja que conté tots els nutrients que precisa i es va modificant amb el pas del temps, per adaptar-se a les diferents necessitats de cada etapa. A més, genera un vincle afectiu molt important entre la mare i el seu fill. Per això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) i altres organismes recomanen que la llet materna sigui l’aliment exclusiu dels petits durant els seus primers sis mesos de vida i que després es mantingui, combinat amb uns altres, fins que almenys compleixin un any.
No obstant això, per diversos motius, no totes les mares poden alletar als seus nounats. Per a aquestes situacions -sobretot per al cas de prematurs que no han desenvolupat la capacitat de succionar i les mares de la qual tenen dificultats per extreure’s llet- existeixen els bancs de llet materna, que aprofiten la llet donada per mares altruistes. Hi ha fins i tot, encara que és una opció arriscada a causa de l’absència de controls, la compra i venda de llet materna per Internet.
Als bancs, la llet materna s’analitza i classifica en funció de la seva “maduresa” (és a dir, a l’edat del bebè per la qual és més apropiada), es pasteuritza (un procés que elimina els agents infecciosos i possibles virus) i després es congela, per ser descongelada en subministrar-la a un nen. Aquest procés altera algunes de les propietats de la llet materna, però, en qualsevol cas, és una opció molt millor que la llet de fórmula.
L’objectiu, produir llet materna en pols
Ara científics mexicans treballen en una alternativa: llet materna en pols. El procediment és assajat per investigadors de la Universitat de Guadalajara (UG) a Mèxic. Consisteix en la deshidratació per aspersión: la llet materna se sotmet a altes temperatures en molt poc temps (fraccions de segon), de tal forma que l’aigua s’evapora i el resultat és llet humana en pols. El gran avantatge, segons els investigadors que treballen en el projecte, és que d’aquesta manera la llet perd solament un 10% de qualitat en relació amb els seus nutrients i que el temps de conservació -sense necessitat de fred- seria de fins a sis mesos.
Blanca Rosa Aguilar Uscanga, experta del departament de Farmacobiología del Centre Universitari de Ciències Exactes i Enginyeries de la UG, reconeix que ja existeixen processos d’assecat de la llet materna humana, però en ells “l’aliment és combinat amb altres additius nutrimentales o complements, com a proteïnes vegetals, polisacàrids i probióticos”. El nou del desenvolupament actual, segons aquesta especialista, és que el líquid no es combina amb cap complement extern. “A nivell mundial no trobem alguna cosa semblant”, afirmava Aguilar Uscanga en declaracions a la premsa.
Segons les dades donades a conèixer fins ara, a partir d’un litre de llet materna s’obtindrien uns 80 o 90 grams de pols. Aquesta quantitat, barrejada després amb aigua esterilitzada, permetria “recuperar” una quantitat de líquid similar a l’original.
El procediment va superar una sèrie de proves microbiològiques en l’Institut sud la Nutrition et els Aliments Fonctionnels, a Quebec (Canadà). En l’actualitat, els investigadors gestionen l’obtenció de la patent pel seu desenvolupament.
Bebès prematurs, els principals beneficiats
Tal com ocorre amb els bancs de llet materna congelada, l’objectiu dels hipotètics bancs de llet en pols no serien els nens sans, sinó els nounats que, com els prematurs, no poguessin accedir a ella de forma directa a través del pit de les seves mares. La meta, segons els científics mexicans, és instal·lar el sistema en hospitals, perquè allí mateix es pugui analitzar la llet donada, convertir-la en pols a través de l’assecat per aspersión i després empaquetar-la en sobres llests per al seu ús.
L’Associació Espanyola de Bancs de Llet Humana (AEBLH) reuneix als vuit bancs que existeixen en l’actualitat a Espanya (Palma de Mallorca, Madrid, València, Granada, Zaragoza, Barcelona, Mèrida i Valladolid). En un comunicat oficial d’AEBLH, emès en relació amb els riscos de la llet materna que es ven en Internet -temi entorn del com s’aprofita el buit legal existent sobre aquest tema-, detallava que “els bancs de llet no comercialitzen la llet materna ni obtenen benefici econòmic algun de la seva distribució”.
En el document, l’AEBLH afegia que “totes les iniciatives que impliquen qualsevol forma de pagament o negoci amb la llet materna han de ser considerades poc ètiques i per tant rebutjades”. Una màxima que, en principi i segons els desitjos dels científics mexicans que participen en el seu desenvolupament, també valdria en el cas que es concreti l’obtenció i producció de llet materna en pols.
La llet en pols tradicional és la presentació més popular de les llets de fórmula, que també es comercialitzen en versió líquida llistes per usar o concentrades per ser diluïdes en aigua. Aquestes fórmules funcionen com un substitut de la llet materna en el cas dels bebès que no són alletats.
Aquesta llet en pols s’obté a partir de la deshidratació de la llet de vaca. Però els nens solament poden prendre llet de vaca a partir de l’any de vida. Per aquest motiu, per obtenir les fórmules es realitzen modificacions sobre la llet de vaca, tal com explica un protocol de l’AEP redactat pels pediatres Aurora Lázaro Almarza i Benjamí Martín Martínez. El que s’aconsegueix és “assemblar-les a la llet materna quant a contingut proteic, donada la limitació del lactant per a la concentració renal i metabolisme d’aminoàcids, invertint la relació caseïna/seroproteínas que oscil·len entre 20/80 fins a 40/60 segons els fabricants”.
De totes maneres, el valor nutricional de les fórmules és molt inferior al de la llet materna. Per això, si l’obtenció de llet materna en pols es concreta i és una eina més per possibilitar que els nens accedeixin als seus beneficis, seria una molt bona notícia.
