Una mala salut bucal en la dona pot causar trastorns durant l’embaràs, des de la necessitat de tractaments odontológicos contraindicados en aquesta etapa fins al risc d’un part prematur i de baix pes del fill en néixer. Però a més, pot originar problemes dentals també en el bebè, ja que la mare és la principal transmisora dels bacteris causants de la càries. Aquest article explica la importància de la salut bucal durant la gestació, les formes en les quals la mare transmet els bacteris de la càries al nen, com prevenir aquest problema dental fins i tot des d’abans del naixement i la relació entre càries i lactància materna.
Salut bucal durant l’embaràs
Durant l’embaràs, moltes dones pateixen problemes de salut bucal que no havien sofert abans, almenys no amb aquest nivell d’intensitat. La Societat Espanyola d’Odontopediatría apunta que això es deu sobretot a tres motius: un descuit de la pròpia higiene dental, el canvi d’horaris i d’hàbits dietètics que es produeix en aquest període i els vòmits i refluxos de l’àcid de l’estómac, així com les modificacions en la composició de la saliva, que poden causar una erosió de l’esmalt de les dents i també danys en les genives.
Aquests problemes no solament poden ocasionar problemes durant la gestació -com la necessitat de tractaments i radiografies, sempre més discutibles en aquesta etapa- sinó que, a més, la periodontitis i altres infeccions en les genives s’han vinculat amb un major risc de part prematur o que el bebè neixi amb baix pes. Així ho assenyala la Societat Espanyola de Periodoncia i Osteointegración (SÀPIGA) en un llibre titulat ‘Salut bucal en la dona. Prevenció al llarg de la vida’ (Mèdica Panamericana, 2013), fruit del treball en col·laboració amb la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO).
La mare transmet els bacteris de la càries al bebè
Però els riscos no acaben allí. Una mala salut dental de la mare també té conseqüències negatives en la boca del seu nen. “La mare és la major ‘donant’ en la transmissió de càries”, explica Juan Carlos Llodra Calvo, professor d’Odontologia Preventiva i Comunitària a la Universitat de Granada i autor de la guia ‘Salut oral i embaràs‘. Això està demostrat, segons el document, per “els estudis de genètica bacteriana en els quals es troba associació dels genotips entre mares i fills en més del 70% dels casos”.
En quin moment es materialitza aquesta transmissió de bacteris cariogénicas (és a dir, que produeixen o indueixen l’aparició de càries) de mare a fill? En aquesta última guia, publicada per l’Organització Col·legial de Dentistes d’Espanya i la Fundació Dental Espanyola, s’apunta que tal intercanvi ocorre “a través d’hàbits en els quals intervé la saliva: provar el menjar amb la mateixa cullera, xuclar el biberó o el xumet“. És a dir, es tracta d’una transmissió gairebé inevitable que també el pare i altres adults podrien produir.
Prevenir les càries en els nens des d’abans del seu naixement
Per aquests motius els especialistes recomanen visitar a l’odontòleg no solament almenys una vegada durant l’embaràs, sinó també, si és possible, abans de la gestació. En aquesta consulta es pot realitzar, si és necessari, una neteja bucal profunda, cridada tartrectomía, que consisteix en l’eliminació de càlcul dental o massa mineralizada que romangui adherida a les dents. D’altra banda, existeixen tractaments contraindicados durant l’embaràs. Si es determina la seva necessitat durant aquesta visita prèvia, es poden efectuar abans de quedar-se en estat i, d’aquesta manera, evitar problemes futurs.
La guia ‘Salut oral i embaràs’ indica que la prioritat per als dentistes quan atenen a una gestant, o a una dona que es proposa tenir un fill, és prevenir la càries i la gingivitis per aconseguir una boca sana. No és un objectiu senzill, ja que la trucada gingivitis de l’embaràs (caracteritzada per les genives enrogides, inflamades i sagnants) afecta al 60-75% de les dones entre finals del primer trismestre de la gestació i intervinguts del tercer.
El que s’ha de buscar és evitar que certs agents cariógenos primaris colonitzin la cavitat bucal de la dona, sobretot el Streptococcus mutans i el Streptococcus sobrinus. El text de Llodra Calvo especifica que “l’adquisició precoç del S. mutans per part del nounat és la clau per explicar la història natural de la càries primerenca en la infància“. Per tant, si s’impedeix o almenys es retarda la seva arribada a la boca del nen, es redueix el risc que pateixi càries durant els seus primers anys de vida.
De totes maneres, la presència de bacteris cariogénicas en la boca del petit no és l’única condició necessària perquè la càries es produeixi: també ho són la presència de dents, el consum d’aliments rics en carbohidrats, el temps perllongat de permanència dels bacteris en les dents i factors individuals de predisposició cap a les càries (defectes de l’esmalt, anatomia irregular de la superfície dental, etc.). Per això, a més de que la mare i els cuidadors del nen prestin molta atenció a la seva pròpia salut bucal, han de posar molta cura també en la higiene i la dieta dels petits.
Existeix la creença que la lactància materna, sobretot la perllongada (dos anys o més), és un altre element que afavoreix el sorgiment de càries en els nens. Però el Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ho desmenteix. En un document sobre ‘Lactància materna i càries‘ publicat en 2015, els experts emfatitzen que no existeix evidència científica que demostri una relació entre tots dos factors, així com tampoc hi ha estudis que concloguin que un deslleti precoç disminueixi el risc de càries infantil.
Per contra, el text de l’AEP enumera una sèrie de beneficis de la lactància materna en relació amb la salut bucal dels petits: com més temps són alletats, menys es xuclen el dit o recorren a xumets. Quan els bebès no prenen el pit, “s’altera la funció succió-deglución-respiració, al no haver-hi un desenvolupament de la musculatura”, s’afirma en el document, on s’afegeix que, a més, augmenta el risc de problemes com deglución atípica, respiració oral, disfunció masticatoria i dificultats en la fonoarticulación del llenguatge, entre uns altres.
A causa d’això, els odontopediatras destaquen el valor positiu de la lactància materna, alhora que remarquen, com a mesures per a la cura de la salut bucal dels nens, la importància de “la higiene dental des d’una fase primerenca de la infància, assessorar als pares per reduir la freqüència del consum de sucres pel petit i aconsellar-los que evitin donar-li petons en la boca i bufar o provar el menjar abans de donar-la-hi, especialment si tenen càries actives”.
