El reflex disfórico d’ejecció de llet, conegut com a D-MER, és un fenomen reconegut fa poc que explica una sensació difícil: el malestar que envaeix a algunes mares just abans de donar el pit al bebè i roman durant uns pocs minuts. Sovint aquest problema es confon amb la depressió posparto, però és alguna cosa diferent. Aquest article explica què és el reflex disfórico d’ejecció de llet, les seves causes, la seva tipologia en funció de la seva intensitat, les dificultats per identificar-ho i què s’aconsella fer a les dones que ho pateixen.
Reflex disfórico d’ejecció de llet, què és?
A algunes dones els passa: just abans de donar el pit al seu bebè, se senten envaïdes per sentiments negatius davant els quals no troben explicació. Angoixa, tristesa, desesperança, ansietat, pànic, ira o agressivitat arriben davant cada pujada de llet, romanen durant uns pocs minuts (en general, no més de dos) i després desapareixen. Per què succeeix? I per què en aquest moment?
Aquest problema es va diagnosticar com a tal en 2008. Va ser anomenat reflex d’ejecció de llet disfórico i es coneix per les seves sigles en anglès: D-MER. Més enllà que els seus símptomes són d’ordre psicològic, es tracta -com el seu nom indica- d’un reflex condicionat, és a dir, una reacció involuntària davant un estímul específic. L’estímul del D-MER és la pujada de la llet. De fet, no es dona solament abans d’alletar, sinó també en altres situacions, com en escoltar el plor del bebè o pensar en ell.
Causes i tipus de D-MER
Quin és la causa? Com les recerques sobre aquest tema són molt recents, encara els especialistes són cautelosos. Però la hipòtesi més probable -desenvolupada a la web especialitzada D-mer.org– afirma que la resposta cal buscar-la en la química, en la fisiologia de la dona lactant.
Existeix una hormona anomenada prolactina, l’acció de la qual és fonamental per a la pujada de la llet. El treball d’aquesta prolactina depèn que al seu torn es produeixi un descens de la dopamina, un neurotransmissor que inhibeix l’hormona. El problema és que, en algunes dones, els nivells de dopamina descendeixen massa o de forma molt abrupta. Com la dopamina també està relacionada amb l’estat d’ànim, aquest baixó brusc seria el causant de les sensacions negatives que s’originen en aquest moment.
Segons el grau d’intensitat, es reconeixen tres tipus de D-MER:
- Lleu, que es caracteritza per temor, tristesa i malenconia. En general, remitent abans que el bebè compleixi tres mesos.
- Moderada, que a les sensacions de la lleu afegeix l’ansietat i irritabilitat. També dura una mica més, fins i tot fins als nueves mesos després del part.
- Greu, que suma a les anteriors la sensació d’ira i fins a pensaments suïcides. En general, les dones que experimenten aquest grau de D-MER abandonen la lactància, malgrat que el seu desig seria continuar amb ella.
Dificultats per reconèixer el D-MER
Una de les majors responsables de la identificació i l’estudi del D-MER és la nord-americana Alia Macrina Heise, assessora de lactància i mare de tres nens. En un article, aquesta especialista explica que aquest problema pot ser difícil de reconèixer, sobretot en casos en què les pujades de llet són molt freqüents (el que pot derivar en una sensació de malestar gairebé constant, ja que abans que es dissipi un ja arriba el següent) o quan la dona no pot associar la pujada de llet amb els sentiments negatius.
A causa d’això, era comú que el D-MER es diagnostiqués com a depressió posparto, agitació de l’alletament o altres problemes. Fins i tot en un treball presentat al VIII Congrés Español de Lactància Materna, realitzat a Bilbao al febrer de 2015, dos especialistes del servei de salut de la Comunitat de Madrid assenyalaven que D-MER “col·loquialment es coneix com a agitació de l’alletament”, quan en realitat estan identificats com dos problemes diferents.
El primer pas per tractar el D-MER és proporcionar informació. “Sovint, solament saber que aquest és un fenomen reconegut fa que el problema sigui tolerable”, expliquen Alia Macrina Heise i Diane Wiessinger en un article publicat en la revista especialitzada International Breastfeeding Journal.
El Comitè de Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria ha assenyalat, a més, que “algunes mares refereixen que si es distreuen durant l’alletament les molèsties són menors (vine TV, llegeixen, parlen per telèfon, etc.)“. Aquests experts també inclouen altres consells per a una bona lactància, com una hidratació adequada, fer exercici físic i procurar un descans suficient i un bon somni.
En el seu article, Heise i Diane Wiessinger expliquen que “les mares amb D-MER tenen els mateixos becs i valls emocionals que la resta de les mares i reconeixen que això és alguna cosa diferent” i conclouen que “aquestes mares ens recorden tot el que encara ens falta per a un total enteniment de la lactància humana”.
