Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Nens amb problemes de conducta: pautes per corregir-los

Posar límits als nens i passar el temps suficient al seu costat són algunes de les claus per rectificar els problemes de conducta infantils
Per EROSKI Consumer 2 de juliol de 2012
Img pataleta

Els nens amb problemes de conducta solen mostrar-se desobedients. No és estrany que, així mateix, insultin, s’hagin acostumat a mentir a els qui els envolten, s’enrabieten amb facilitat i, fins i tot, arribin a mostrar-se agressius quan se’ls porta la contrària. Corregir a un nen amb un trastorn de comportament, no obstant això, és possible. I al més aviat possible es comenci, més possibilitats d’èxit es tindrà.

Els problemes de conducta en el nen

Un nen amb problemes de conducta, que desobeeix de forma habitual als seus progenitors, que crida i s’enfada amb freqüència o que, fins i tot, experimenta brots d’agressivitat quan se li porta la contrària precisa l’ajuda dels seus pares i docents per superar el seu trastorn de comportament.

Posar límits a les demandes del nen és essencial per establir uns hàbits de conducta adequats

En el desenvolupament evolutiu del petit és normal que, en ocasions, es detectin aquestes conductes agressives, desafiadores, d’oposició o desobedients. Les pautes educatives habituals aconsegueixen, en general, erradicar aquests comportaments. No obstant això, en alguns nens, aquestes actituds són perseverantes en el temps i s’incrementa la seva freqüència i magnitud a mesura que l’infant creix.

Una intervenció primerenca dels seus progenitors, així com l’ajuda de psicòlegs infantils en els casos més greus, poden ajudar a prevenir que un problema de conducta infantil evolucioni cap a trastorns més greus en l’adolescència.

Aconseguir en el nen un comportament adequat: com es fa?

Les recerques i estudis sobre comportament infantil solen coincidir a l’hora d’assenyalar la forma de crear en el nen unes conductes adequades. Mantenir un bon vincle afectiu amb els progenitors fomenta conductes correctes en el petit. Dedicar temps suficient a estar junts en edats primerenques, jugar amb ells, parar esment a les seves actuacions i exercir el control sobre elles quan sigui necessari són algunes de les pautes per corregir els problemes de conducta en el nen.

És fonamental, així mateix, posar límits a les seves demandes des de molt petits i mantenir-se ferm en ells. Aquesta pràctica és una de les millors formes d’establir uns hàbits de conducta adequats, que el nen utilitzarà com a referent en el seu comportament posterior.

Tan important és parar esment al nen quan es comporta ben com retirar-la-hi davant una actitud negativa

El pedagog Jesús Jarque, autor de diferents manuals per a pares sobre conducta infantil, precisa que “establir límits és concretar què s’espera del nen i què no”. En cas que aquestes fronteres es traspassin, adverteix: “cal adoptar mesures”.

L’atenció que un nen rep dels adults juga un paper primordial en el control de la conducta dels petits. Tan important és prestar-li la suficient atenció quan es comporta de forma adequada, i afalagar-li per això, com retirar-la-hi quan el comportament sigui negatiu.

Jarque puntualitza que el comportament inadequat dels nens es desenvolupa amb freqüència “per cridar l’atenció dels pares, ja que comproven que hi ha una desproporció entre la forma d’actuar d’ells quan es porten malament i quan es porten bé”. Si les actuacions inadequades són les úniques que atenen els progenitors, el petit, davant la necessitat d’atenció, reforçarà aquestes en detriment de les bones conductes.

Passos per corregir els problemes de conducta infantils

Entre altres pautes bàsiques recomanades pels especialistes, destaquen les següents:

  • Claredat. Quan es donen instruccions al nen, és important ser clar i precís. No és el mateix dir-li “porta’t bé”, o “no et portis malament”, que dir-li què és correcte i què no ho és.

  • Coherència i constància. Un pare que renyeix al seu fill per un determinat comportament, ha de fer-ho sempre que ho detecti de nou. Cal tenir en compte, així mateix, que el petit observa el seu entorn i ho imita: no seria correcte desaprovar una conducta que contempla de forma habitual en la seva família.

  • Consens i complicitat. És necessari que tots els membres de la família, i de fora d’ella amb responsabilitat sobre el nen, apliquin les mateixes pautes a l’hora d’ensenyar al petit bons hàbits de conducta. Tots han de permetre, o no, les mateixes actuacions.