Saps per què volen els avions? De què tracta l’últim llibre que has llegit? Per què creus que aquestes galetes estan tan riques? Jugues amb tots els companys del col·le? Vols anar al parc o prefereixes quedar-te a casa? Aquestes preguntes, aparentment trivials, són senzills exercicis per a potenciar el pensament crític en els nens. Impulsar aquesta competència des d’edats primerenques ajuda a la presa de decisions responsables i autònomes davant les diferents situacions que sorgeixen en arribar a la vida adulta. Et donem alguns trucs per a aconseguir-ho.
Potenciar el pensament crític des de la infància és una cosa molt important en l’educació dels nostres fills. Aquesta habilitat, que permet qüestionar la realitat tal com es presenta, ha de desenvolupar-se des de la primera infància. Permetre que el petit expressi la seva curiositat i resolgui problemes de la vida quotidiana és una excel·lent manera d’iniciar-se en aquesta mena de raonament. A mesura que el nen creix cal seguir avançat en el pensament crític. S’aconsegueix promovent el coneixement en diferents àmbits vitals i, paral·lelament, afavorint l’anàlisi sobre aquests sabers apresos. Encara que en aquesta tasca educadors i societat són actors implicats, la família –especialment els pares i les mares– són els màxims responsables.
Alimentar el pensament crític és relativament fàcil. Ho podem fer en qualsevol moment i aprofitant els esdeveniments que succeeixen en el nostre entorn. Fomentar la curiositat del nen, respondre a les seves preguntes, ajudar-lo a argumentar i a expressar les seves idees, com fa Mafalda, inculcar-li valors ètics i deixar-li decidir per si mateix són activitats per a ensenyar a pensar de manera crítica als més petits de la casa.
Què és el pensament crític i per què és bo desenvolupar-lo?
La definició ens la dóna la doctora Cristina Velasco, psicòloga general sanitària i professora en la Universitat CEU Sant Pau: “El pensament crític és l’habilitat mitjançant la qual un posa en dubte o qüestiona una realitat que li és comptada o afirmada”. Implica capacitat d’anàlisi, raonament lògic i presa de decisions conscients.
En una societat plagada d’informacions falses o fake news, el pensament crític resulta una arma excel·lent per a dilucidar entre el veraç i el fictici. Un adult que no hagi desenvolupat aquesta habilitat estarà sotmès al pensament únic de la majoria. “El tenir la sensació que no et planteges dubtes sobre les coses pot portar-te també a una baixa motivació o a no ser l’amo de la teva vida”, adverteix l’especialista.
A més, el pensament juga un paper fonamental a l’hora de resoldre qualsevol problema. Permet avaluar les possibles solucions i triar l’opció més adequada. En certs àmbits és una qualitat molt valorada. Per exemple, la Llei orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) inclou el pensament crític entre les seves competències dins del Sentit de la iniciativa i esperit emprenedor (SIE), amb el qual busca transformar les idees en actes.
Per què és bo potenciar-ho en els teus fills?
Imatge: Julia M Cameron
El pensament crític ha de ser fomentat des de la infància. “Vivim en una societat que cada vegada ens facilita més les coses perquè pensem menys. Als nens li ho donem gairebé tot fet o mig fet; quan arriben a una edat determinada no saben pensar per si mateixos”, argumenta l’experta. Permetre que un petit es pregunti coses, que resolgui problemes, és essencial. “Davant un, ‘si passa això, llavors què fem?’ probablement ens sorprenem amb les seves creatives respostes”, comenta Velasco.
Per a la doctora és tan important que els nens desenvolupin els seus músculs i la seva motricitat fina com que adquireixin capacitat per a raonar d’una manera lògica i amb llibertat de pensament. És aquest “no haig de pensar o resoldre les coses com ho fan tots”, explica.
La importància del saber per a poder ser crític
Per a desenvolupar el pensament crític no hem de perdre de vista el coneixement. Com més sàpiguen i comprenguin com succeeixen les coses o per què altres persones actuen diferent, més ric serà el raonament infantil.
I la família ha de ser el principal proveïdor d’aquest saber. “No es pot pretendre generar un pensament crític si a casa no s’han parlat i expressat opinions, lectures o dades científiques diferents als que es pot obtenir només d’una part de la societat”, sentència Velasco. Això sí, els temes han de ser adequats a l’edat. “Amb un nen de 6 anys no parlaràs de política, però pot qüestionar-se per què cal parlar bé als amics o demanar permís per a fer alguna cosa”, aclareix.
A més, l’escola té un important paper com a promotora del pensament crític. L’assignatura de filosofia a l’aula és fonamental, ja que “pot potenciar aquest coneixement de les coses no sols materials, també les de l’ordre intel·lectual”.
- José Carlos Ruiz, filòsof: “En els filòsofs i superherois hi ha molts ensenyaments per a aplicar amb els nens”
Activitats de pensament crític per a adolescents
Les activitats que busquen estimular el pensament crític es basen en la comunicació, en el diàleg i a expressar opinions i criteris. “Es tracta que la persona exposi coneixements basats en realitats, no sols en creences o opinions. Cal anar amb compte a l’hora d’entendre bé què és el pensament crític. No equival al fet que només el teu raonament sigui vàlid. Hem de partir de la realitat de les coses i tractar d’educar per al coneixement veritable d’aquesta”, puntualitza la doctora.
Aquestes activitats ajudaran a impulsar el pensament crític en els fills:
- Promoure el coneixement amb accions relacionades amb cerques de dades o visites a llocs històrics.
- Ajudar-los a comprendre què és important i que secundari en la vida. Visionar pel·lícules o documentals i tractar de resumir l’argument és un bon exercici.
- Potenciar l’argumentació debatent sobretot tipus de temes des de diferents punts de vista, no necessàriament alineats amb el nostre pensament.
- Donar-los llibertat per a expressar les seves opinions i respectar les seves decisions. No jutjar-los i deixar-los que celebrin els seus èxits o aprenguin dels seus errors.
- Transmetre’ls valors i presentar-los diferents realitats perquè desenvolupin la humilitat, l’empatia, la justícia, el respecte o la tolerància. Desenvolupar una activitat de voluntariat per a adolescents, d’ajuda als altres perquè coneguin altres realitats, pot ser una bona solució.
