Per què a penes tenim records de quan érem bebès ? La ciència encara no ha trobat una resposta precisa per explicar per què els records dels primers anys de vida no romanen en la nostra memòria. Però s’han proposat diferents teories. Aquest article presenta les conclusions d’algunes de les recerques més recents sobre la causa de la amnèsia infantil i la fragilitat dels records infantils.
Què és l’amnèsia infantil?
L’amnèsia infantil és encara un misteri per la ciència. El fet de què tant nens majors, com adolescents i adults siguem incapaços de recuperar records dels nostres primers anys de vida resulta fins i tot paradoxal, si es té en compte l’extraordinària capacitat d’aprenentatge del nen durant aquesta etapa.
Una recerca difosa en 2011 ratificava el fràgils i volàtils que resulten els records infantils. El treball —dirigit per Carole Peterson, especialista de la Universitat Memorial de Terranova (Canadà)— va consistir en consultar a 140 nens de entre 4 i 13 anys sobre tres records de les experiències més primerenques que poguessin recordar. Dos anys més tard la científica es va retrobar amb aquests menors per fer-los la mateixa pregunta.
En la primera consulta, els més petits podien recordar coses molt antigues, fins i tot de quan tenien a penes 18 mesos d’edat. La veracitat d’aquests records va ser comprovada després a través dels seus pares.
I en l’entrevista de dos anys després, en canvi, la majoria no sols esmentava fets diferents , sinó que, a més, quan se’ls descrivien els fets que ells mateixos havien narrat en la primera trobada negaven que això els hagués passat.
En el cas dels més grans, d’entre 10 i 13 anys en el moment de la primera entrevista, els records que contaven tampoc eren aquests. I això es devia a què, a els 10 anys , la amnèsia infantil ja ha actuat i les memòries de els primers anys es han perdut .
Per què no recordem els nostres primers anys?
Les noves neurones netegen la memòria de records infantils
Un estudi fet en 2012 per científics de la Universitat de Toronto (Canadà) sembla llançar una mica de llum sobre la qüestió. Sheena Josselyn i Paul Frankland, els qui han dirigit la recerca, han trobat indicis de què la explicació és neuronal . En concret, l’origen de l’amnèsia infantil estaria en la creació de noves neurones en l’hipocamp, una regió del cervell. “Els nens exhibeixen alts nivells de neurogènesis en l’hipocamp amb la conseqüent incapacitat de formar records duradors”, expliquen. El descens del ritme de generació de noves neurones, a més, coincideix amb el sorgiment de l’habilitat de formar records duradors a llarg termini. En les proves fetes amb ratolins es va demostrar també el contrari: quan la creació de neurones s’alenteix, l’oblit no es produeix. La conclusió seria que els alts nivells de creació de neurones en l’hipocamp frenen la capacitat de desenvolupar records perdurables.
Imatge : Pixabay
Encara que la falta de maduresa de el hipocamp està darrere de la amnèsia infantil , aquesta part de el cervell no roman inactiva . Una recerca recent amb imatges cerebrals feta per científics de la Universitat de Yale (EUA), i recollida en la revista Current Biology , mostra que els bebès de tan sols tres mesos ja utilitzen l’hipocamp per reconèixer i aprendre patrons. Per el estudi es va emprar tecnologia de imatges per ressonància magnètica funcional ( IRMf ) amb la finalitat de captar la activitat de el hipocamp de 17 bebès , de entre tres mesos i dos anys de edat , mentre es els presentaven dos conjunts de imatges en una pantalla . Després de mostrar a els bebès aquests dos conjunts de imatges diverses vegades , el hipocamp va respondre amb més força a el conjunt de imatges estructurades que a el conjunt de imatges aleatòries .
Els investigadors asseguren que la grandària de l’hipocamp es duplica en els dos primers anys de vida i acaba desenvolupant les connexions necessàries per emmagatzemar els records. “Encara que no puguem recordar les experiències infantils més endavant en la vida, aquestes es registren, no obstant això, d’una manera que ens permet aprendre d’elles”, assenyala Nick Turk-Brone, professor de psicologia en Yale i autor principal de l’article.
L’amnèsia infantil, segons Freud i Piaget
Sigmund Freud va ser un dels primers científics en interessar per la memòria infantil. Va afirmar que els records dels primers cinc anys de vida no s’eliminen, sinó que queden “reprimits” en la nostra ment.
Més tard, Jean Piaget va proposar que la dificultat per accedir a aquestes memòries radica en el fet de què van ser guardades en codis diferents , en funció del període de desenvolupament del nen. Per Piaget, hi ha una primera etapa cridada sensori-motor (entre el naixement i els dos anys d’edat), després l’etapa preoperacional (entre els dos i els set anys), la d’operacions concretes (entre els 7 i els 12 anys) i la d’operacions formals (de 12 a 17 anys). Per això, segons aquesta teoria, del primer període no es conserva cap record, del segon uns pocs. Després, la memòria creix a mesura que s’avança en el temps.
La memòria del nen es reflecteix en la seva parla
No obstant això, l’explicació més acceptada fins ara està relacionada amb el desenvolupament de el llenguatge en els bebès . Els científics han dut a terme diversos experiments amb un mateix patró: preguntar a nens per esdeveniments de la seva vida ocorreguts sis mesos o un any enrere. En aquest lapse, els petits havien adquirit noves competències lingüístiques. Tanmateix, en narrar els seus records , ho fan emprant les mateixes eines verbals amb les que contaven en el moment de viure aquestes experiències.
L’article que descrivia tals experiments va ser publicat en 2002 per científics de la Universitat d’Otago (Nova Zelanda). La conclusió a la que van arribar és que el desenvolupament del llenguatge exerceix un paper fonamental en l’amnèsia infantil. Segons aquest principi, cada persona oblidaria tot que no hagués estat capaç de narrar en el moment de viure’l.
