Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Plagiocefalia, una deformitat prevenible en els bebès

La plagiocefalia és una alteració del crani que afecta a un de cada 30 bebès, causada per ficar al llit al nen sempre en la mateixa posició
Per Clara Bassi 24 de gener de 2012
Img bebe dormido
Imagen: Omer Ziv

La consigna de col·locar als bebès de cap per amunt quan dormen per evitar la mort sobtada del lactant ha evitat al voltant del 50% de les defuncions, però ha provocat un efecte secundari: han augmentat els casos de plagiocefalia, una deformitat del crani que s’origina en ficar al llit al bebè sempre en la mateixa postura. Una gran part d’aquestes malformacions cranials es prevenen solament amb certes mesures posturals. Per a això, els progenitors reclamen més informació sobre aquest tema i centres de referència per al seu tractament.

Posar a dormir al bebè de cap per amunt. Aquesta ha estat la principal mesura de prevenció llançada per l’Acadèmia Americana de Pediatria i adoptada en molts països, inclòs Espanya, on l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) l’aconsella per evitar la mort sobtada del lactant. I ha donat resultat, ja que les defuncions dels bebès s’han reduït a la meitat. No obstant això, ha tingut conseqüències. En els últims anys, s’ha detectat una tendència a l’alça d’un dels seus efectes col·laterals: la plagiocefalia posicional (del grec plagi, que significa oblic, i cefalia, una deformitat del crani que sofreixen els bebès en dormir sempre en una única postura).

Els nens que dormen de manera constant de cap per amunt o del mateix costat poden sofrir un aixafament de la part posterior del crani, un aplanamiento d’aquesta zona juntament amb la zona de l’orella i, fins i tot, un abombamiento frontal, explica Vanessa Millán, presidenta de l’Associació de Pares de Nens amb Plagiocefalia (APNP). Però la posició del petit durant el somni no és l’únic factor que causa la deformitat craneofacial. El 80% dels nens afectats tenen tortícoli muscular congènita o han tingut un part difícil.

Poca informació sobre la plagiocefalia

L’APNP va començar a funcionar en 2005 i, des de llavors, el seu objectiu ha estat aconseguir millores per a la prevenció i el tractament d’aquesta dolència. Entre altres iniciatives, ha emprès una recollida de signatures que ha portat fins a diverses institucions de l’Estat (com el Senat, el Congrés dels Diputats i el Defensor del Poble) en pro de la seva causa. També ha sol·licitat al Congrés dels Diputats que es financi el seu tractament, que en certs casos consisteix en la col·locació d’una ortesis (una espècie de casc). Millán explica que, a més, els pediatres tenen escassa informació sobre aquest tema. “Tendeixen a dir que es corregirà sola amb el temps”, afirma.

Per aquest motiu, es deixen passar els mesos, a l’espera que millori, i s’observa que ocorre tot el contrari: el crani es deforma cada vegada més. La plagiocefalia postural afecta al 12% dels lactants a Espanya. Segons les últimes dades disponibles, en els bebès de menys d’un any, la incidència s’ha multiplicat per deu en l’última dècada: avui afecta a 1 de cada 30 bebès.

Factors de risc de la plagiocefalia

La probabilitat de desenvolupar aquesta alteració òssia, que alguns experts associen a canvis en el líquid amniòtic durant la vida intrauterina, és major quan el bebè:

  • És primogènit o prematur.
  • Ha experimentat una posició intrauterina restrictiva.
  • Ha passat per un part múltiple o difícil: amb utilització de fórceps, ventosa, de natges o un part excessivament llarg.
  • Desenvolupa tortícoli muscular, hipotonía muscular o té el cap gran.

La plagiocefalia, igual que altres deformitats de posició, com la braquicefalia (aplanamiento del crani de manera simètrica) i escafocefalia (cap llarg i estreta, que afecta sobretot a prematurs), sovint es detecta alhora que una tortícoli congènita d’origen desconegut i afecta en major mesura als bebès homes, per ser menys actius que les femelles.

Recomanacions senzilles

Aquesta deformitat, fruit d’una postura mantinguda durant el somni i repòs del nen, en ocasions, pot evitar-se amb una sèrie de senzilles mesures de prevenció.

Entre elles, com suggereixen des de la Societat de Pediatria d’Atenció Primària d’Extremadura, en les cartilles de salut podria incloure’s com a recomanació fonamental que els nens han de dormir de cap per amunt, però sempre s’ha d’evitar la mateixa posició i han de col·locar-se en altres postures quan estiguin desperts. De la mateixa manera, des de la Societat Espanyola de Fisioteràpia en Pediatria (SEFIP) asseguren que és primordial que els progenitors estiguin atents a la forma del crani, aprenguin a manejar als seus fills perquè puguin desenvolupar-se de forma òptima cap a tots dos costats i sàpiguen com provocar moviments correctes al bebè quan se li alleta o se li porta en braços, i fins i tot, a estimular el joc en posició de cap per avall i lateral quan estigui despert.

S’aconsella canviar la postura del bebè cada tres hores i insistir a col·locar-ho del costat contrari al que sovint es fica al llit

Millán explica que s’hauria de canviar la postura del bebè cada tres hores i insistir a col·locar-ho del costat contrari al que sovint es fica al llit. Ajuda el fet de col·locar joguines lluminoses i amb música en el costat oposat per estimular-li a girar-se.

En general, aquestes accions són suficients per incitar als nens amb una preferència posicional marcada i amb la corresponent asimetria cranial. Si aquestes mesures no donen resultat, cal derivar al bebè a un metge especialista, un neurocirujano, perquè avaluï el cas.

Reclamacions dels pares

No tots els nens amb plagiocefalia necessiten un casc o ortesis. Molts casos es resolen amb mesures correctores de la postura (tractament reposicionador) i fisioteràpia. Però per a uns altres es fa imprescindible que els avaluï un neurocirujano de forma ràpida, ja que poden estar afectats de craneoestenosis, un altre tipus de deformitat l’única correcció de la qual és la cirurgia.

Els progenitors reclamen protocols de prevenció adequats; que davant la sospita, els pediatres els derivin sense demora a centres especialitzats per a una correcta valoració i un tractament oportú; i que la Seguretat Social cobreixi el tractament. El nivell de cobertura és diferent en les diferents comunitats autònomes i cal tenir en compte que el tractament remodelador costa entre 600 i 3.500 euros.