La por a la foscor es considera un temor evolutiu, una etapa normal del desenvolupament dels nens. De fet, un de cada tres nens d’entre tres i cinc anys la tem. Això no significa que no calgui fer res sobre aquest tema: s’ha d’ajudar al nen a superar-ho perquè la nit sigui un moment de descans i no derivi en una fòbia més greu. Aquest article explica sis trucs i consells perquè puguin vèncer-ho: entre ells, utilitzar el joc, establir rutines que li tranquil·litzin i deixar encesa una llum tènue durant la nit.
El temor a la foscor forma part de les pors infantils habituals, conclou una recerca conjunta de la Universitat de Múrcia i la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Sorgeix a partir dels 18 mesos de vida, però és més habitual que aparegui des dels tres o quatre anys, i s’estén fins als vuit o nou anys, de forma general. Aquests científics expliquen que es tracta d’una por evolutiva, és a dir, normal en el desenvolupament del nen. De fet, un de cada tres nens d’entre tres i cinc anys d’edat es queixa de la por a la foscor, apunta Xavier Méndez Carrillo, catedràtic de Psicologia de la Universitat de Múrcia i autor del llibre ‘El nen poregós’ (Edicions Piràmide, 2003).
Si no es prenen mesures perquè el nen superi la por a la foscor, pot convertir-se en una fòbia
Si bé es considera una etapa normal en el creixement, és important prendre algunes mesures perquè el nen ho superi i així pugui dormir i passar les nits tranquil.
En cas contrari, existeix el risc que el temor es converteixi en una fòbia. La por irracional a la foscor a partir d’aquest moment té diversos noms, com nictofobia o escotofobia.
Què es pot fer per ajudar al nen a superar la por a la foscor? A continuació s’ofereixen algunes idees i consells per logralo.
1. Jocs per vèncer la por a la foscor
El joc ajuda al nen a superar la seva por a la foscorLa millor manera d’arribar als nens és a través del joc. Es poden plantejar jocs clàssics que impliquin embenar-se els ulls, com la gallineta cega, posar-li la cua al ruc, rebentar una piñata, etc. Aquestes activitats permeten als petits interactuar amb el món sense utilitzar la vista.
També es poden fer jocs en la semipenumbra, com a ombres chinescas. I en la penombra es poden explicar contes o fer jocs com reconèixer objectes a través del tacte.
El joc és també la base d’un programa per tractar la por a la foscor dissenyat per la Universitat de Múrcia i la Universitat Miguel Hernández d’Elx. Aquest programa consisteix en una sèrie de jocs en els quals el nen s’enfronta a situacions creixents de foscor. Permet que, de manera gradual, comprengui que no hi ha cap problema per estar sense llum.
2. Deixar encesa alguna llum tènue
No és dolent deixar alguna llum encesa, però ha de ser molt tènue. El recomanable és que gairebé no il·lumini però que sí deixi una mica de claredat a l’habitació. Pot ser un llum o bé aplicacions que es col·loquen en la paret.3. No encendre la llum com a solució
Deixar una llum tènue no implica que els adults encenguin la llum principal de l’habitació del nen quan es posi a plorar. Si el petit es desperta espantat a la meitat de la nit i plora o flama als majors, cal tranquil·litzar-li sense encendre les llums.
La llum encesa alimentarà el problema, doncs ratificarà la idea que la foscor fa por i que, per contra, la llum ho lleva.
El nen s’asserenarà amb la companyia de l’adult i amb les seves paraules. Solament quan estigui calmat serà moment d’encendre algun llum.
4. Establir rutines relaxants
Les rutines que contribueixen al bon dormir dels nens també ajuden a reduir els temors nocturnsLes rutines relaxen al petit i contribueixen al bon dormir del nen, i també ajuden a reduir els temors nocturns.
Si es transmet que anar al llit i apagar la llum és part d’una cadena d’accions (que comença amb un bany i segueix amb un biberó o un got de llet i un conte), serà molt més fàcil que agafi el son i evitarà que sigui assaltat pels temors.
Existeixen altres elements que poden formar part d’aquestes rutines. Molts nens es relaxen i se senten confiats si dormen amb un peluix. Un altre consell és abrigallar al petit en el llit, fer-li un petó de bona nit i, fins i tot, explicar-li el que faran junts l’endemà. Els relats també li donen tranquil·litat.
5. Mostrar que la casa és segura
El nen sol identificar els llocs que li produeixen por. Tal vegada crea que allí s’oculta una persona, un animal o algun ésser estrany (l’habitual monstre imaginari).Llavors, cal anar amb ell per comprovar que allí no hi ha gens. Els llocs més comuns que generen aquest efecte són l’espai sota el llit, l’interior de l’armari i els buits darrere de les portes.
No convé repassar aquests espais com si es tractés d’una inspecció. És millor trobar qualsevol altre pretext: buscar alguna cosa que no es troba, fer una neteja, jugar al tresor amagat… Aquesta activitat permet comprovar que no hi ha ningú. I si utilitza un joc, el lloc quedarà associat amb sensacions positives.
6. Evitar les coses que acreixin la por
Si un nen manifesta signes de temor a la foscor, serà important evitar que vegi pel·lícules i programes de televisió de por o que escolti històries que poguessin espantar-ho.Tampoc, per descomptat, caldrà burlar-se del seu temor o menysprear-ho. No convé tampoc forçar-li a fer alguna cosa que no vulgui en la foscor -per més que sigui amb la suposada fi de vèncer les seves pors-, ni amenaçar-ho amb el possible càstig de tancar-ho a les fosques a la seva habitació.
Per contra, cal felicitar-li pels seus gestos de valentia. Aquesta demostració d’afecte li impulsarà per superar la seva por a la foscor.
