La comoditat és essencial. Permet que el bebè s’agafi més fàcilment i que la mare pugui gaudir de les preses. Ambdues coses afavoreixen, a més, el manteniment de la lactància. Això significa que, en principi, és vàlida qualsevol postura en la qual ambdues parts estiguin a gust i en la qual al nen li sigui possible agafar-se bé. No obstant això, en la pràctica s’utilitzen només dues postures i una variant.
Posició ficada al llit
És la més habitual mentre la mare es troba feble o adolorida després del part i per a les preses nocturnes.
- La mare ha de ficar-se al llit de costat, el més còmodament possible, recolzant el cap i l’esquena en coixins. El bebè es col·loca enfront d’ella, també de costat, de manera que puguin mantenir contacte visual.
- Pot emprar el braç sobre el qual està ficada al llit per apropar el bebè i el lliure, per agafar el pit; però si li resulta difícil moure el braç recolzat en el llit, és preferible usar el lliure per aproximar el bebè al pit que per subjectar el pit i portar-ho a la boca del nen.
Posició asseguda
És la més clàssica i la que sol resultar més còmoda.
- Asseguda en una cadira o silloncito sense apoyabrazos (o prou ample com per prescindir d’ells) i no excessivament mullido, amb l’esquena ben recolzada en un respatller recte de manera que sigui fàcil incorporar-se lleugerament perquè el pit caigui cap a endavant, la mare agafa al bebè com per portar-ho en un sol braç de la forma més natural (subjectant-li les natges amb la mà i amb el cap a l’altura del colze i l’esquena recolzada en l’avantbraç), cuidant que el cos del bebè aquest tornat cap a ella i no mirant cap amunt.
- Lògicament, el nen se sosté amb el braç del mateix costat que el pit que se li va a donar, utilitzant l’altre per subjectar el pit si cal. En aquesta posició, moltes mares ho fan formant la lletra C amb els dits, amb el polze per damunt i els altres dits per sota.
- Si cal aixecar molt l’avantbraç perquè la boca del bebè quedi a l’altura del mugró, serà més còmode recolzar-ho en uns coixins posats sobre la faldilla.
- És important que la mare no es tiri cap a enrere, sinó més aviat cap a endavant, perquè el pit no quedi pla, i sol ser convenient posar un coixí per sostenir l’esquena.
- Sovint resulta més còmode tenir els peus alguna cosa elevats, recolzats en un tamboret baix. En tot cas, els peus han de tenir suport.
Posició ‘pilota de rugbi’
Una variant és la posició de ‘pilota de rugbi’, en la qual el bebè es recolza en un coixí col·locat a un costat de la mare, que ho agafa de forma semblant a la qual empren els jugadors de futbol americà per portar la pilota sota el braç mentre corren, amb el cap sostingut per la mà i el ventre contra les costelles.
- Si fa falta subjectar el pit, en aquest cas es fa formant la lletra O, amb el polze a un costat i els altres dits a l’altre.
- Aquesta posició pot ser útil quan els pits són molt grans, després de cesàries i en nens prematurs i amb baix pes de naixement.
