Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Pressionem massa als nostres fills?

Les activitats extraescolars excessives, sumades als deures i la conseqüent falta de temps per al joc lliure, poden ocasionar en els nens atabalo, angoixa i depressió

Img presionamos demasiado ninos listg Imatge: kmiragaya

En l’actualitat es tendeix a omplir d’activitats programades les vides dels fills: classes extraescolars, esports i altres pràctiques que no són dolentes en si mateixes, però que en ocasions no els deixen temps per al joc lliure, que tan important és durant els primers anys de vida. Aquest article explica per què massa activitats són un problema per als nens, quin efecte tenen sobre la creativitat i la imaginació i quan s’exerceix massa pressió i es fomenta una competitivitat excessiva en els petits. També assenyala a quins símptomes cal parar esment per advertir aquest problema.

Massa activitats i poc joc lliure, un problema per als nens

Img presionamos demasiado ninos arti
Imatge: kmiragaya

“Xinès per a bebès”, “violí per a bebès”, “piragüisme per a nens”… L’oferta de cursos per a bebès i nens sembla interminable: es diversifica cada vegada més i ja aconsegueix temàtiques gairebé inversemblants. Aquestes activitats extraescolars estan pensades per a petits que han passat ja diverses hores a l’escola i que a més, en molts casos, en arribar a casa han de passar una altra bona estona fent els deures.

És positiva aquesta tendència a omplir d’activitats als nens des de molt petits? No és millor deixar-los temps per al joc lliure? Els adults els pressionen massa? “Molts pares no saben, i hauríem de proclamar-ho als quatre vents, que la millor manera que un nen desenvolupi totes les seves capacitats quan és petit és a través del joc lliure“, afirma la psicòloga Savina del Riu Ripoll, especialista en maternitat i membre de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Psicoterapia del Nen i de l’Adolescent (SEPYPNA).

Amb el joc lliure, explica Del Riu, el menor disposa dels seus temps i les seves pròpies regles, aprèn a desembolicar-se en el seu mitjà, posa en pràctica les seves habilitats, troba les seves limitacions i busca les maneres de superar-les. D’aquesta forma, “s’aniran desenvolupant i potenciant totes les seves capacitats d’una manera natural”. La funció dels adults, en aquest sentit, hauria de limitar-se a proporcionar-li “materials el menys definits possibles i un espai on el nen pugui jugar lliurement i d’una forma segura”.

Sense joc lliure es ressenten la creativitat i la imaginació

Les activitats extraescolars no són dolentes en si mateixes. El problema és quan són tantes que cansen als petits i no els deixen temps per al joc lliure. Els nens haurien de poder inventar-se els seus propis jocs amb els objectes que tinguin a mà: pinces de tendir la roba, teles, pals, pedres, etc. El problema que manquin d’aquesta possibilitat és que “es redueix la capacitat per a la imaginació, la fantasia i la simbolització”, segons reconeix el psicòleg Jordi Artigue, un altre membre de la SEPYPNA. Aquests petits tenen molts estímuls en alguns aspectes, però els falten en uns altres. “Si se’ls demana, davant una fulla en blanc, que s’inventin un dibuix, preguntaran què han de fer -comenta Artigue-. Els costa deixar volar la imaginació, es redueix la capacitat creativa i, fins a cert punt, l’exploració natural i la curiositat“.

El temps lliure és important fins i tot quan s’avorreixen. En certa mesura, l’avorriment és beneficiós per als nens. “Moltes vegades els adults ens sentim responsables d’organitzar-los una agenda formativa i d’oci als nostres fills i ens sentim malament si tenen un minut lliure en el qual puguin avorrir-se”, afirma Del Riu. “No ens adonem que l’avorriment en els nens també és alguna cosa molt necessari perquè ells creuen, pensin, fantasiïn“.

Artigue, membre també de l’Institut de Psicoanàlisi de Barcelona, destaca que les conseqüències d’aquestes pràctiques no s’aprecien tant en la primera infància com cap als 7-9 anys. És en aquest moment quan s’observa que aquests nens són depenents del que l’adult els digui o que solament es diverteixen amb una “màquina de jugar”, com una consola de videojocs, el mòbil o la tableta.

Estem formant nens massa competitius?

Els experts opinen que moltes vegades els pares, sense adonar-se, introdueixen als seus fills en aquesta espècie d’espiral de competència en la qual ells mateixos es mouen. “Tendim a comparar el desenvolupament dels nostres nens amb els de els nostres amics o dels seus companys de classe”, descriu Savina del Riu, que també és directora del Centre de Psicologia i Especialistes en Maternitat (CALMA). Com a conseqüència, afegeix, “les classes extraescolars es poden convertir en una marató en la qual involucrem als nostres fills sense pensar realment si els beneficia o pot causar algun perjudici”.

En paraules de José Luis Gonzalo Marrodán, psicòleg clínic i psicoterapeuta infantil i també membre de la SEPYPNA, “podem crear éssers molt intel·ligents i competents a nivell intel·lectual, dominats per l’hemisferi esquerre del cervell, però molt pobres a nivell emocional, creatiu, imaginatiu, lúdic, d’habilitats empàtiques i de relació social, que són funcions més pròpies de l’hemisferi dret”. Serien persones adultes amb molts màsters i idiomes, amb gran capacitat per competir, però escassos d’habilitats emocionals, de relació, connexió i cooperació amb els altres.

Gonzalo Marrodán apunta la importància vital de satisfer les necessitats afectives dels bebès i nens, més enllà de les activitats programades. “Fer classes de xinès a un bebè és començar la casa per la teulada”, emfatitza. El que els petits precisen és que els seus pares comparteixin amb ells temps de qualitat: jocs, carícies, massatges, comunicació verbal lúdica, contacto pell amb pell. D’aquesta forma, el nen interioritza aquest afecte, seguretat i límits i “quan arriba als 3-4 anys està preparat per començar a socialitzar. L’afecte -afegeix l’expert- és el fonament de la resta de capacitats: sense afecte, tot es deté”.

Com adonar-nos de si estem pressionant massa als nens?

Els nens tenen les seves pròpies maneres d’expressar que estan estressats o atabalats per una massa pressió o un excés d’activitats extraescolars. Aquests símptomes varien en funció de l’edat de desenvolupament. Gonzalo Madorrán apunta que els més petits tendeixen a exterioritzar els problemes emocionals, de manera que es tornen més hiperactivos, presten menys atenció, sofreixen d’atacs d’ira o altres problemes de comportament. Els majors, en canvi, els internalizan: prenen forma d’ansietat, depressió, trastorns del somni, pèrdua d’apetit, retraïment o somatizaciones.

“Els nens són bastant clars i expressius”, assenyala per la seva banda Jordi Artigue, qui recomana observar les seves manifestacions verbals i no verbals. “Quan un menor insisteix que no vol anar a una activitat o es mostra rabioso abans o després d’ella, ens la hauríem de replantejar”, afegeix. En aquests casos, Savina del Riu suggereix que els pares parlin amb ells i els preguntin com es troben, si estan cansats, si tenen algun problema en classe, si gaudeixen amb les extraescolars…

Una qüestió important en aquest sentit radica en el fet que, com puntualitza Artigue, “per detectar símptomes fan mancada pares sensibles. Si la família és fan de les activitats a les quals apunten als seus fills, difícilment pugui observar-los”. D’aquí la importància de poder preguntar-se, en primer lloc, si el nen no està obligat a practicar massa activitats en el seu moment a dia i, després, d’estar atents als canvis que manifesti en el seu comportament, per ser capaços de descobrir possibles problemes.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions