Per què uns bebès engreixen més que uns altres durant els primers mesos després del seu naixement? Més enllà dels factors alimentosos, estudis recents han comprovat que hi ha elements químics que influeixen en el creixement i l’increment de pes dels nens. En concret, la presència en les mares gestants d’un subproducte del DDT (un pesticida molt utilitzat fins a fa una dècada i mitjana) multiplica per cinc el risc de sobrepès del bebè.
Una recerca del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL, amb seu a Barcelona) va arribar a la conclusió que les mares amb pes normal i nivells alts de DDE afronten el doble de risc de tenir fills amb un desenvolupament ràpid durant els primers sis mesos, i cinc vegades més risc que els seus bebès pateixin sobrepès als 14 mesos de vida, sense importar el pes que tinguin les criatures en néixer. Lamentablement, encara es desconeix com contrarestar aquestes conseqüències.
Què és i on està el DDE?
El producte químic en qüestió, el DDE (el nom complet del qual és diclorodifenildicloroetileno), és un derivat del DDT, pesticida que es va usar massivament en l’agricultura fins a la seva prohibició (a Espanya es va decretar en 1997). No obstant això, l’efecte nociu d’aquest element perviu durant 20 anys, per la qual cosa encara queden partícules d’aquests verís en l’ambient i en molts aliments.
Entre aquests aliments es destaquen els que contenen grassa, com la carn, el peix i els làctics, i sobretot els productes que han estat en contacte amb la terra, com les fruites i les verdures, a causa que el DDT ha estat molt utilitzat en l’agricultura. Tant és així, que evitar per complet el contacte amb restes tòxiques encara avui és pràcticament impossible.
L’estudi del CREAL -publicat en 2010 en la revista Environmental Health Perspectives- no és l’únic, encara que sí el primer a ressaltar la influència d’aquest element en nens de tan curta edat. Els investigadors van analitzar dades recollides entre 2004 i 2006 en una mostra de 518 dones residents a Sabadell (Barcelona), que formen part del projecte INMA (Infància i Medi ambient) i que han participat en la recerca des del primer mes d’embaràs.
Anteriorment, un treball realitzat a Bèlgica sobre 138 mares i els seus fills, i un altre efectuat per la Universitat de Carolina del Sud (Estats Units) amb 259 mares i 213 filles van arribar a resultats similars. El primer va trobar una associació entre l’exposició intrauterina al DDE i el desenvolupament d’obesitat en nens fins als tres anys d’edat, mentre que el segon va detectar que les mares amb nivells alts d’aquest element tòxic durant l’embaràs tenien un risc major que les seves filles sofrissin sobrepès o obesitat en l’etapa adulta.
A la recerca de mètodes preventius
“Les mares amb nivells més elevats de DDE tenen un major risc que els seus bebès experimentin un creixement ràpid, encara que amb nivells molt baixos també succeeix”, va destacar Michele Méndez, epidemiòloga, especialista en nutrició, dieta i activitat física i investigadora del CREAL. “Cal tenir en compte -va agregar- que en un adult els nivells baixos d’exposició no tenen cap impacte, però el fetus és més sensible i més susceptible als efectes tòxics”.
Una dada positiva que va llançar l’estudi de la CREAL va ser que el nivell d’exposició al DDE (es mesura aquest derivat perquè el DDT no és detectable) de les dones analitzades era similar al de les embarassades a Estats Units, malgrat que en aquest país el pesticida es va prohibir un lustre abans que a Espanya.
El DDE és un “disruptor endocrí”, és a dir, una substància química aliena al cos humà capaç d’alterar l’equilibri hormonal. L’equip de la CREAL va analitzar altres productes que responen a aquesta mateixa definició, com els compostos organoclorados, entre ells els pesticides i els residus industrials persistents (per exemple, els bifenoles policlorados, més coneguts com PCB). Però no va trobar cap relació entre aquests i l’obesitat en bebès.
Michele Méndez, líder de l’equip, va fer altres apreciacions a tenir en compte. “De moment hem trobat una associació, però això no vol dir que aquests nens estiguin condemnats a ser obesos. Hem d’esbrinar qui tenen factors de risc i com prevenir l’obesitat. El següent pas és descobrir com es pot contrarestar”. Amb la finalitat de seguir estudiant el problema i trobar maneres de prevenir el sobrepès, l’equip de professionals de la CREAL continua observant el desenvolupament dels nens que van formar part d’aquesta recerca.
