Pubertat: quins canvis esperar en els nostres fills

Què és la pubertat

La pubertat és el període vital en el qual els cossos de nens i nenes comencen a transformar-se per a convertir-se en els d’un adult. Com a definició perfecta:  és la fase final del seu creixement. En aquest procés biològic es produeixen diversos canvis físics i hormonals: es desenvolupen els caràcters sexuals secundaris (creixement de borrissol axil·lar, per exemple), maduren per complet les gònades (testicles i ovaris) i les glàndules suprarenals (fabricants de múltiples hormones, com les que participen en el desenvolupament i el creixement) i s’adquireix la massa òssia, grassa i muscular de la seva talla adulta.

No tots els menors entren en la pubertat al mateix temps. En el seu inici tenen molt a veure factors genètics, però també ambientals: alimentació, raça, disruptors endocrins ambientals (per exemple, pesticides), ritme circadiari, lloc geogràfic, estímuls psíquics i socials… A quina edat comença? Apareix en les nenes entorn dels 8-13 anys d’edat amb la telarquia (presència del botó mamari, un bultito sota el mugró i l’areola), mentre que en els nens ocorre entre els 9 i 14 anys amb l’augment de la grandària testicular. No obstant això, en els últims temps, assistim a un fenomen que ja hem abordat amb anterioritat: la pubertat precoç.

Diferències entre pubertat i adolescència

La pubertat forma part de l’adolescència; és a dir, l’adolescència comença amb la pubertat, on els canvis que experimenten els menors són principalment orgànics. En canvi, en aquest trànsit entre la infància i l’edat adulta que constitueix l’adolescència es dóna una transformació física, psicològica, emocional i social en els nostres fills. Es completa el seu creixement i s’aconsegueix la maduresa psicosocial. En l’adolescència es guanya el 25% de la talla que tindran d’adults i el 40% del pes d’adults; els principals òrgans dobleguen la seva grandària.

Així com en la pubertat l’arc del seu inici és ampli i durada variable (entre els dos i cinc anys), en el cas de l’adolescència cal fixar-se en el final. No està delimitat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que es dóna entre els 10 i 19 anys, mentre que la Societat Americana de Salut i Medicina de l’Adolescència la situa entre els 10 i els 21 anys. I és que els canvis físics i hormonals no es viuen alhora en tots els adolescents, i en una mateixa persona van a diferent ritme. De fet, pot ser que estigui molt desenvolupada físicament, però la maduresa psicològica amb el seu desenvolupament moral o el control dels impulsos, per exemple, no ha anat compassada.

Canvis físics en la pubertat

En la pubertat, les glàndules endocrines alliberen hormones sexuals al torrent sanguini: andrògens, com la testosterona sobretot en l’home, i estrògens (estradiol) i progesterona en la dona. Elles són les culpables que els nostres fills sofreixin una sèrie de canvis biològics en els seus cossos, una mica diferents segons el sexe i que es resumeixen en acceleració i desacceleració del creixement, canvis de la composició corporal i desenvolupament d’òrgans i maduració sexual.

Imatge: StockSnap

De nena a dona

• Apareix el botó mamari. En les nenes, el primer senyal que ha començat la pubertat és el desenvolupament del pit. Apareix el botó mamari, un embalum una mica molest sota el mugró i asimètric, ja que pot notar-se primer en un si i després en l’altre, o alhora. En els mesos següents va augmentant de grandària i es van produint canvis en el mugró i l’areola, fins que aconsegueix el volum definitiu.
• Creixement de borrissol. Algunes noies noten que abans pot haver-los crescut borrissol en el pubis, encara que el més comú és que succeeixi després de la telarquia. A poc a poc s’anirà fent més fosc i gruix. Per descomptat, també va apareixent borrissol en la resta del cos, sobretot en les axil·les.
• Increment de talla. Els augmenta el pit, però també l’abdomen i els malucs. I això és pel fet que se’ls eixampla la pelvis i acumulen més grassa en malucs i cuixes que els nois. Però això no significa que estiguin engreixant. De fet, la resta del cos, com el dels homes, també creix durant la pubertat femenina: primer ho faran les cames (abans els peus), després el tronc, braços i cap. El pic de màxima velocitat de creixement succeeix entre els 12 i 13 anys.
• Primera regla. El creixement de talla en les nenes és variable després de la menarquia, la primera menstruació, perquè està entre els set centímetres de mitjana, encara que la seva aparició anuncia que aviat es deixarà de créixer en la majoria dels casos. La primera regla es presenta uns dos anys després que comenci la telarquia i, a vegades, ve precedida d’un augment en el flux vaginal. Al principi, pot ser que les noies tinguin regles irregulars (diverses al mes o una cada diversos mesos), però aniran fent-se més regulars.
• Augment de sèu. Les hormones faran que les glàndules sebáceas originin més quantitat de sèu. I això que significa? A més de que en la cara els començaran a sortir grans (acne), el pèl tindrà més grassa i el cos més olor i suor en excés.

De nen a home

• Augment de testicles i penis. El primer signe de la pubertat en els nens és l’augment del volum testicular. Les bosses on estan els testicles (escrot) enrogeixen, creixen i es fan més rugoses.
• Després, serà el penis el que creixi. La seva grandària definitiva haurà d’esperar fins com a més tard els 18 anys, però varia en cada home, com passa amb la talla o el pes. En la pubertat, el penis ja produeix esperma, per la qual cosa els nois experimenten les seves primeres ejaculacions de manera involuntària mentre estan adormits. Són les conegudes com a pol·lucions nocturnes o somnis humits. Però com el cos produeix més hormones, poden donar-se també ereccions espontànies.
• Increment del borrissol. El borrissol corporal del nen també creix en zones on fins ara a penes feia acte de presència, o ni tan sols hi havia. I ho fa en quantitat, densitat i longitud. Apareix el borrissol pubià (pubarquia), en les axil·les, en la cara… en tot el cos.
• Augment de talla. Els nois també creixen. El seu pic de màxima velocitat esdevé entorn dels 14-15 anys. El creixement és ossi i muscular i es nota, sobretot, en les espatlles i en què guanyen força. L’estirón és més evident en el seu segon any: creix de 5,8 a 13, centímetres, quan en noies no passa dels 11,2 centímetres. També pot ser que durant el desenvolupament puberal augmentin les seves glàndules mamàries (ginecomàstia) entre els 13 i 14 anys, però en dos anys sol resoldre’s.
• Canvis en la veu. I una altra de les diferències respecte a les nenes és que durant la pubertat masculina els creix la laringe, la qual cosa provoca que en la part anterior del coll s’apreciï un bultito conegut com a “nou”. A causa d’això, els canvia la veu: es fa més profunda i greu.
• Augment del sèu. Com els ocorre a les noies, les hormones fan de les seves amb l’olor corporal i la suor en excés. Per descomptat, també apareix l’acne en cara i esquena.

La pubertat i els sentiments: els canvis psicològics

Imatge: Victoria_Borodinova

En la pubertat els canvis físics són els més destacats, però també comencen a veure’s alguns més emocionals que en plena adolescència sobresortiran més. No oblidem que la pubertat suposa l’inici de l’adolescència. És aquí on el concepte preadolescente adquireix més sentit i on les noves hormones que intervenen en aquesta etapa del desenvolupament humà es perceben darrere de molts d’aquests nous comportaments que de nens no tenien.

• Preocupacions. La transformació biològica que viuen els menors fa que en molts nois i noies les preocupacions per la seva imatge i el seu aspecte sorgeixin. Fins i tot els podria generar ansietat que uns altres estiguin més desenvolupats que ells o a l’inrevés, per exemple. Sentiments com a por de fer el ridícul, el sentit del pudor o la vergonya, que apareixen ja en aquesta etapa, estan molt relacionats. Són més conscients del futur i que les seves accions tenen conseqüències.
• Relacions amb els altres. Buscaran temps per a estar sols, amb els seus amics… una major intimitat i independència. Són més egocèntrics. Les relacions amb els seus pares i mares van canviant en favor del seu grup d’amistats, que serà el seu centre de referència. Es va forjant la seva personalitat. El descobriment de la sexualitat també entra dins d’aquesta nova manera de relacionar-se.
• Labilitat emocional. Tot és molt intens en la pubertat. Els canvis d’humor són constants i extrems en nois i noies: passen de l’alegria a la tristesa en poc temps. Discussions, conflictes, rebuig a l’autoritat… van obrint-se pas.

Consells i recursos per a pares de fills en la pubertat

Conèixer tots aquests “símptomes” de la pubertat pot ajudar els pares i mares a entendre els problemes que poden sorgir amb els seus fills i saber gestionar-los. De totes maneres, els experts de Família i Salut de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) donen els següents consells generals als progenitors:

• Transmetre afecte i seguretat als fills.
• Parlar amb ells dels seus sentiments.
• Preguntar-los amb freqüència i escoltar-los.
• No donar el que demanin de manera immediata.
• Reforçar el seu optimisme.
• Posar-se en el seu lloc, comprendre-li i dir que l’ajudarem.

Així mateix, són recomanables les següents guies, com proposen des de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència (Sema): ‘I va arribar l’adolescència’, ‘Guia d’orientació per a famílies amb adolescents’ i ‘Adolescents. Guia per a pares i mares’. I en el cas dels fills, aquests llibres també els poden ajudar: ‘Guia genial per a una noia com tu’, ‘Quin bon rotllo el desenvolupament’, ‘Meva es fa major’ o ‘Bruno es fa major’.