Ni massa simple, ni difícil a l’excés: el que manté als bebès entretinguts són els estímuls que criden la seva atenció amb una certa dosi d’impredecibilidad. Una recerca recent podria ajudar a millorar l’estimulació i l’aprenentatge infantil, així com la detecció precoç de problemes com l’autisme i de dèficit d’atenció. A continuació, es detallen les troballes d’aquest estudi sobre l’avorriment del bebè i el denominat “efecte Rinxolets d’or”, la necessitat que els estímuls no siguin ni molt senzills ni molt complexos i com una mica d’avorriment resulta beneficiós per als nens.
L’avorriment del bebè i el “efecte Rinxolets d’or”
Els bebès eviten assignar recursos cognitius a qüestions molt predictibles o massa sorprenents
Els bebès s’avorreixen quan perceben monotonia, però també deixen de parar esment quan els estímuls són massa complexos. És a dir, funcionen d’una manera semblada als adults, que se senten agullonats per un problema que els representa un desafiament, però ho deixen de costat si troben en est una dificultat que supera certs límits. Així ho revela un estudi realitzat per experts de la Universitat de Rochester, a Estats Units.
Aquesta tendència es denomina “efecte Rinxolets d’or”. La protagonista d’aquest conte tradicional infantil descarta els extrems (la sopa molt calenta i la molt freda, el llit molt gran i la molt petita, etc.) i es queda amb els punts mitjans, apropiats per a ella.
De forma anàloga, els bebès “busquen de manera activa mantenir un nivell intermedi d’absorció d’informació, evitant assignar recursos cognitius a qüestions massa predictibles o massa sorprenents”, segons els investigadors.
La directora del treball, Celeste Kidd, estima que aquestes troballes podrien tenir importants implicacions per als sistemes d’estimulació i aprenentatge i, sobretot, permetre un diagnòstic més precoç de problemes com l’autisme i el trastorn amb dèficit d’atenció i hiperactivitat.
Per atreure al bebè: ni molt simple ni massa complex
Els investigadors van realitzar dues proves amb bebès d’entre set i vuit mesos. Es va col·locar a un total de 72 nens enfront d’una pantalla de televisió, en la qual es repetien algunes escenes amb la finalitat de cridar la seva atenció. En la primera, es cobria i descobria un quadrat de manera successiva. En unes ocasions, sota es veia el dibuix d’una bicicleta i en unes altres, només es veia el requadre en blanc.
La segona prova va ser semblada: hi havia tres caixes i d’elles apareixien objectes (una sabatilla, un xumet i una galletita), un cada vegada i de manera aleatòria. Quan els bebès llevaven la vista de la pantalla, l’emissió del vídeo s’acabava. D’aquesta manera, els bebès podien aprendre que la continuïtat del programa depenia que ells mantinguessin la seva atenció.
La troballa dels científics va radicar a comprovar que els bebès llevaven els ulls de la pantalla abans quan el patró que les figures seguien era més monòton i repetitiu. Per contra, quan l’aparició dels dibuixos es produïa amb alternançes menys previsibles, els bebès se sentien atrets per ells durant més temps.
A partir d’aquesta afirmació, s’hagués pogut deduir que, quanta major anés la dificultat de l’exercici, més interessats se sentirien els bebès. No obstant això, no és així. Quan el caràcter aleatori de les aparicions en la pantalla feia massa impredictible la seva continuació, els petits també es desentenien aviat.
L’explicació brindada pels científics està relacionada amb l’ús eficient dels recursos cognitius per part dels bebès. “Els bebès humans -afirmen-, igual que els membres inmaduros de qualsevol altra espècie, han de ser molt selectius en triar la informació del seu entorn per aprendre de manera eficient”. I agreguen que “fallar en la selecció implicaria malgastar preciosos recursos en material ja conegut (massa simple) o impossible de saber (massa complex)”.
Una mica d’avorriment, beneficiós per als nens
Quan els bebès s’avorreixen, lleven la mirada de la pantalla, a la recerca d’estímuls nous. En un fet similar a aquest es basa la idea que l’avorriment, en certa mesura, pot ser beneficiós per als nens. “És necessari reconèixer l’avorriment com una emoció humana, que pot ser central per a l’aprenentatge i la creativitat”, destaca Teresa Belton, experta de la Universitat d’East Anglia, a Regne Unit,
Si els petits tenen moments de solitud i introversió, al principi sentiran un cert fastiguejo, però després generaran noves idees i pensaments. Desenvoluparan d’aquesta forma estratègies noves per entretenir-se. Això és molt positiu per a la seva creativitat i, en conseqüència, per a la seva intel·ligència emocional i el seu desenvolupament integral.
Per descomptat, aquests moments no han de ser excessius. Si “els sentiments d’avorriment són constants i no se circumscriuen a períodes en els quals no hi ha molt a fer”, podrien ser símptoma d’un quadre depressiu, tal com ho explica en els seus protocols l’Associació Espanyola de Psiquiatria del Nen i l’Adolescent.
