Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Bebès

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què inclou la primera revisió mèdica?

Injectar un complement de vitamina K, obtenir una mostra de sang i realitzar una prova de sordera són alguns dels procediments habituals

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20 de Octubre de 2011
img_bebe primera revision medica

Quan neix un bebè, la prioritat dels metges és assegurar-se que està bé. Per això, a més de mesurar-los, pesar-los i comprovar la seva vitalitat amb el test d’Apgar, els metges realitzen altres accions i proves rutinàries. Aquestes són:

  • Prevenció de la conjuntivitis

    Img bebe primera revision medica 01
    Imatge: APatterson

    A tots els nounats se’ls posen unes gotes o una pomada antibiótica en els ulls per protegir-los contra la conjuntivitis que podrien sofrir si la mare tingués una infecció gonorreica sense diagnosticar, capaç de causar-los ceguesa.

    En contraposició al que ocorria amb el nitrat de plata que fins a fa no gaire s’utilitzava amb la mateixa fi, els col·liris o pomades que actualment s’empren amb prou feines irriten els ulls del bebè. No obstant això, poden enterbolir el seu ja escassa visió, per la qual cosa en algunes maternitats esperen al fet que hagi tingut el primer contacte amb els seus pares per posar-los-hi.

  • Prevenció de la malaltia hemorrágica

    Els nounats tenen uns nivells relativament baixos de vitamina K, que és un factor fonamental perquè la sang coaguli adequadament i la manca de la qual podria arribar a originar gravíssimes hemorràgies.

    Per evitar-ho, se’ls administra a tots una injecció de vitamina K en la part superior de la cuixa. Encara que s’ha valorat la possibilitat de donar-la-hi per via oral, encara sembla més recomanable seguir injectant-la.

  • Diagnòstic precoç

    Aquest terme genèric es refereix normalment a l’anàlisi de sang que s’ha d’efectuar en tots els nounats per descartar dues malalties metabòliques: l’hipotiroïdisme i la fenilcetonuria. També es coneix com “garbellat (screening) de metabolopatías”.

    La importància d’aquesta prova radica que ambdues malalties tenen tractament, però si s’espera al fet que donin símptomes i es retarda així el diagnòstic, poden haver-se produït ja lesions irreversibles.

    En l’hipotiroïdisme congènit, el bebè no produeix suficient hormona tiroïdal, la qual, entre altres coses, és fonamental per al desenvolupament del seu cervell, per la qual cosa resulta de vital importància iniciar un tractament substitutiu amb hormona tiroïdal al més aviat possible.

    La fenilcetonuria és una malaltia del metabolisme de les proteïnes, bastant menys freqüent, en la qual la fenilalanina, un aminoàcid present en molts aliments (inclosa la llet materna), no és utilitzada adequadament per l’organisme, s’acumula i es converteix en altres substàncies que lesionen el sistema nerviós central, produint un retard mental greu. Per evitar-ho, el nen ha de rebre una dieta el més baixa possible en fenilalanina, que suposa excloure la llet materna i l’artificial normal, i criar-ho amb una llet especialment elaborada per als efectes d’aquesta malaltia.

    Per fer l’anàlisi, n’hi ha prou amb unes gotes de sang, que normalment s’obtenen a partir del segon dia de vida punxant amb una llanceta en el taló del nen; amb elles, s’impregna un cartoncito, que s’envia per correu al centre encarregat d’efectuar-ho.

    Els pares reben el resultat al seu domicili. En els pocs casos en què aquest és positiu, se cita al bebè per repetir la prova i ampliar l’estudi, doncs a més de que qualsevol anàlisi pot donar un fals positiu, algun nounat presenta ocasionalment un hipotiroïdisme transitori.

  • Detecció de sordera

    El diagnòstic precoç de la sordera canvia de manera radical el pronòstic dels nens que la pateixen. Encara que els pediatres pregunten i exploren l’audició en les revisions periòdiques del bebè, l’aparició de tècniques que no precisen de la col·laboració del nen per valorar-la ha fet que cada vegada siguin més les maternitats que efectuen aquest tipus de proves en el nounat.

    Hi ha dues tècniques disponibles, ambdues són inofensives i indolores, i es practiquen mentre el bebè dorm.

    1. La més habitual és la de les “Otoemisiones Acústiques” (OEA), per la qual prou introduir una sonda en l’oïda. Té l’inconvenient que en un petit percentatge de casos ofereix un resultat normal en nens que no senten bé.

    2. En l’altra tècnica, es determinen els “Potencials Evocats Auditius” (PEA), col·locant-li uns auriculars en les oïdes i uns petits elèctrodes en el front i el lòbul de l’orella. Aquesta tècnica té l’inconvenient contrari, és a dir, que resulta anormal en alguns bebès que senten bé, de manera que l’ideal seria practicar tots dos mètodes.

    Si aquests exàmens indiquen que el bebè pateix hipoacusia o sordera, el diagnòstic ha de confirmar-se i precisar-se als tres mesos de vida, ja que és molt important que el tractament s’iniciï abans dels sis mesos.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions