Els pits són una de les parts que més canvien en el cos de la dona durant l’embaràs i, per descomptat, en la lactància. Una vegada que aquesta s’acaba, realitzen un procés d’involució per a retornar al seu estat anterior. Els científics investiguen de quina manera es produeix aquest procediment durant el qual, gràcies a l’acció d’una proteïna, algunes cèl·lules es “mengen” a unes altres. Aquest article brinda detalls sobre com el pit torna a la seva forma natural després de la lactància. També aborda el paper de la gestació i la lactància en les probabilitats de sofrir càncer de mama.
El pit de la dona després de l’embaràs i la lactància
Durant l’embaràs, el cos de la dona experimenta gran quantitat de canvis en funció del seu propi benestar i el del seu futur fill. Molts d’ells es relacionen amb la lactància materna. En concret, els pits es converteixen en una “fàbrica de llet” per a donar al nen el millor aliment per als seus primers mesos i fins i tot anys de vida. Quan el període de la lactància s’acaba, els pits desfan camí per a tornar a comportar-se com abans de la maternitat. Quines són les característiques d’aquest procés?
Aquesta pregunta ha resultat des de fa molts anys de gran interès per als científics. Durant la gestació, el cos produeix un gran nombre de celulas situades en els alvèols mamaris i altres parts del pit. Quan la lactància acaba, totes aquestes cèl·lules ja no són necessàries i, en un període de temps relativament breu, el cos ha de desfer-se d’elles. Per regla general, quan l’organisme elimina cèl·lules es produeixen danys en el teixit circumdant, inflamació i dolor. Però això no ocorre en finalitzar la lactància.
Un estudi recent, realitzat per experts de la Universitat de Manchester (Regne Unit), ha descobert que la clau es troba en una proteïna anomenada Rac1. Aquesta proteïna és la responsable que, en lloc de produir-se una necrosi (mort cel·lular que genera inflamació i dolor), es doni una apoptosi: les cèl·lules que ja no serveixen s’eliminen de manera “controlada” sense causar malestar a la dona.
Com explica María Berrozpe, doctora en biologia cel·lular i responsable del blog ‘Reeducant a mamà‘, el cos compta amb cèl·lules especialitzades a menjar-se “” a les cèl·lules mortes. Es diuen macròfags, paraula d’origen grec que vol dir “grans menjadors”. Però en el cas del pit després de la lactància, la quantitat de cèl·lules de les quals el cos necessita desprendre’s és tan gran que els macròfags no donen proveïment. Necessiten ajuda. La recerca publicada fa algunes setmanes per la revista especialitzada Developmental Cell demostra que, gràcies a la proteïna Rac1, altres cèl·lules de la regió no sols deixen de reproduir-se, sinó que passen a fer la tasca contrària, és a dir, fagocitar a les seves veïnes moribundes.
Els científics van experimentar amb ratolins. Van privar a les cèl·lules d’algunes femelles de la proteïna Rac1 i, en el moment d’acabar la lactància, els seus teixits van sofrir una forta inflamació a causa de l’acumulació de llet i cèl·lules mortes. Per això, les conclusions de l’article afirmen que tal proteïna “és crucial perquè l’epiteli alveolar mamari canviï la seva funció. Sense Rac1 la llet residual i els cadàvers de cèl·lules inunden la xarxa ductal (els conductes dins del pit), causant dilatació macroscòpica, inflamació crònica i una regeneració futura defectuosa”.
La volta del pit a la seva forma natural després de la lactància
Les cèl·lules que ja no serveixen s’eliminen i el pit busca tornar al seu estat anterior a l’embaràs. Però, almenys en una primera etapa, no sempre ho aconsegueix. Sovint, el que succeeix és que s’omple de greix i està “molt fofo, tou, com si estigués buit”, en paraules d’Alba Padró, assessora de l’associació Alba Lactancia Materna. Fa l’efecte “ que s’ha quedat atrofiat”, afegeix Zule Millás, col·lega seva de l’Associació SINA. Però aquest és un estat temporal, passatger. El pit pot trigar fins a un any a tornar a la seva forma normal, que no sempre vol dir original, ja que després d’una gestació el cos d’algunes dones ja és igual que abans (encara que sí que pot ser molt semblant).
Afecta la lactància la forma dels pits? Els enlletgeix o els espatlla? Els experts coincideixen que no. Una recerca publicada en 2013 no va trobar diferències significatives entre l’estat dels pits de dones que havien alletat als seus bebès, un any després de deixar de fer-lo, amb el de dones que havien estat mares però no havien practicat la lactància materna (un any després del part).
La proliferació de noves cèl·lules i teixits que es produeix durant la gestació fa que s’incrementin les probabilitats que s’origini una mutació cel·lular. Per això, tal com assenyala l’especialista australià Matthew J. Naylor en un article que apareix en la mateixa edició de ‘Developmental Cell’, “les dones experimenten un augment en el risc de patir càncer de mama entre els primers 5 i 10 anys després de l’embaràs“.Naylor també afirma -encara que en aquest cas sol com una possibilitat, perquè no està comprovat- que també el procés de retorn dels pits (l’eliminació de les cèl·lules necessàries durant la lactància però que ja no serveixen després) podria incrementar el risc de càncer, donades les possibles inflamacions o petits defectes que, malgrat l’acció del Rac1, es produeixin. Però això és natural i es dóna en tots els embarassos, sense importar si s’alleta o no al bebè.De fet, la lactància materna té, entre els seus tants beneficis, un efecte protector: la seva pràctica redueix el risc de càncer de mama i també el d’ovari. Així ho va determinar una revisió de 9.000 estudis sobre l’impacte de la lactància sobre els nens i les seves mares, publicada en 2007 per l’Agència Estatunidenca per a la Qualitat i la Recerca en Salut. Segons les seves conclusions, cada any de lactància disminueix en un 4,3% les probabilitats de patir aquest mal.
