Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Què és la pedagogia Montessori, de la qual tothom parla

El model educatiu Montessori, desenvolupat a Itàlia al començament del segle XX, se centra en l'autonomia i l'interès del nen i barreja en una mateixa classe a alumnes de diferents edats

El mètode Montessori ha guanyat molta popularitat en els últims temps. Desenvolupada a Itàlia fa més d’un segle, aquesta proposta educativa posa el focus en l’autonomia, la creativitat i l’interès del nen i inclou preceptes no tradicionals, com barrejar en una mateixa classe a menors de diferents edats. Aquest article detalla les principals característiques de la pedagogia Montessori, els criteris bàsics que segueixen les escoles que l’apliquen i quins són els seus resultats, a més de ressenyar algunes anotacions sobre la història d’aquesta metodologia.

La pedagogia Montessori, una educació diferent

Imatge: racorn

El model Montessori és una proposta pedagògica desenvolupada per la italiana Maria Montessori al començament del segle XX, que des de llavors no ha deixat de guanyar adhesions. La gran novetat de la iniciativa va ser posar al nen “com a autèntic protagonista de tot el procés educatiu“, tal com explica l’Associació Montessori Espanyola (ESTIMI) en el seu lloc web.

A la base d’aquest sistema es troben el respecte pels petits i la confiança en la gran capacitat d’aprenentatge que existeix durant la infància. Una de les frases més emblemàtiques de Maria Montessori afirma: “El nen, guiat per un mestre interior, treballa infatigablement amb alegria per construir-se. Nosaltres els educadors solament podem ajudar”. Per això, el seu treball se centra -molt més que a les escoles clàssiques– en principis com l’autonomia, la independència, la iniciativa, la capacitat de triar, el desenvolupament de la voluntat i l’autodisciplina.

Altres elements destacats d’aquest model són la cerca de vinculació entre pensament i moviment, l’aprenentatge d’i amb els parells (que promou la solidaritat, el respecte i la tolerància), la importància del context en aquest aprenentatge i, com a conseqüència, la relació entre l’ordre en l’ambient de treball i en la ment del nen, que desenvolupa la claredat del pensament i la concentració. Així ho explica el llibre ‘Montessori: The Science Behind the Genius’, d’Angeline Stoll Lillard, publicat en 2005 per la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i encara sense traducció a l’espanyol.

Criteris bàsics de l’educació Montessori

Maria Montessori va asseure les bases del seu model en la seva obra titulada ‘El mètode Montessori’, publicada en 1912. Sobre elles s’edifiquen els criteris essencials perquè una escola es consideri alineada amb aquesta pedagogia:

  • Les classes reuneixen a alumnes de diferents edats, però en el mateix plànol de desenvolupament. El primer d’aquests plànols va des dels 0 fins als 3 anys, i el segon, de 3 a 6: tots dos abasten l’anomenada Educació Infantil. Després ve la fase de l’escola Primària, que va des dels 6 fins als 12 anys. En alguns casos, aquest plànol se subdivideix en dos: de 6 a 9 i de 9 a 12. El fet que els nens comparteixin classe amb companys de diferents edats és una de les claus d’aquest model pedagògic, com també el que sempre estiguin tots dins del mateix plànol de desenvolupament.
  • Els petits treballen en cicles perllongats. S’estenen, en general, entre 1,5 i 2 hores per a la comunitat de 0-3 anys; entre 2,5 i 3 hores per la de 3-6 anys; i 3 hores per a l’educació primària.
  • Les lliçons s’imparteixen de manera individual o a grups petits. A més, els materials educatius sempre han de trobar-se en prestatges a l’abast dels nens.
  • Els docents han de comptar amb una formació oficial per part de l’Associació Montessori Internacional (AMI). Segons explica Ana Juliá Barnadas, presidenta d’ESTIMI, aquesta formació -addicional a la comuna de tots els professors- consta d’unes 500 hores per als mestres d’educació infantil i d’unes 700 hores per a primària, moltes d’elles dedicades a observacions i pràctiques supervisades, a més de rigorosos exàmens orals i escrits.
  • El docent ha d’efectuar una observació permanent per percebre l’interès, la iniciativa, la capacitat de treball i l’assimilació de conceptes per part de cada petit, així com sostenir una planificació i un registre de la tasca a l’aula.

Resultats de la pedagogia Montessori

La web de l’ESTIMI compta amb una llista de gairebé 20 col·legis que apliquen la pedagogia Montessori. Però no és un llistat oficial, sinó que ho conformen alguns dels col·legis que en algun moment s’han proposat respectar els criteris bàsics d’aquest model educatiu.

L’únic país on es va desenvolupar un sistema rigorós d’acreditació és Estats Units. Ana Juliá explica que l’AMI té planificat implementar els mateixos protocols en la resta del món, de manera que en els altres països també existeixi la possibilitat de saber amb claredat quina escoles s’adecuan amb exactitud al mètode Montessori.

Quins són els resultats d’aquesta pedagogia? El fet que es tracti d’un model educatiu desenvolupat en principi per als nens pobres de Roma i que s’hagi estès en un segle per gairebé tothom sembla indicar que els seus resultats són positius. Hi ha a més estudis que ho avalen.

La revista Science va publicar en 2006 les conclusions d’una recerca que va comparar el rendiment d’escolars en l’etapa final de les etapes d’Educació Infantil i Primària. L’informe destaca que, cap als 6 anys, els petits educats segons el model Montessori tenien millors nivells de lectura i matemàtiques, a més d’una millor interacció amb els seus companys al pati i capacitats cognitives i executives més avançades. Als 12 anys, per la seva banda, escrivien assajos més creatius i amb estructures gramaticals més complexes i tenien respostes més positives a dilemes socials i un major sentit de comunitat. Per això, el text destaca que, “almenys quan s’aplica amb rigurosidad, l’educació Montessori fomenta habilitats socials i acadèmiques iguals o superiors” a les de les altres escoles.

Anotacions sobre la història del model Montessori i la seva creadora

Maria Montessori va néixer en 1870 en Chiaravalle (Itàlia). Després de convertir-se en la primera dona italiana a obtenir el doctorat en Medicina, va inaugurar la seva primera Casa dei bambini (“Casa dels nens”) a Roma el 6 de gener de 1907. Com l’impacte que va aconseguir va ser immediat, ja en 1909 es va realitzar el primer curs de formació per a mestres italians i, quatre anys més tard, el primer per a docents arribats d’altres països, entre ells Espanya.

En la dècada de 1920, després de l’ascens de Benito Mussolini i el feixisme al poder, les possibilitats d’aquesta proposta educativa es van veure limitades, fins que Maria Montessori va abandonar Itàlia i es va instal·lar, en 1934, a Barcelona. Poc després, l’esclat de la Guerra Civil la va portar a mudar-se a Holanda, on funcionava ja des de 1929 l’AMI. El començament de la Segona Guerra Mundial la va trobar a Índia i va haver de quedar-se diversos anys allí. Va poder tornar a Itàlia en 1947, però la seva casa ja estava en Noordwijk (Països Baixos), on va morir en 1952.

En 1973, quan el franquisme languidecía, es va fundar a Madrid l’Associació Montessori Espanyola. No obstant això, la institució va travessar moltes dificultats, i solament al nou segle va obtenir l’impuls renovat, el qual és responsable de l’interès que genera en moltes persones en l’actualitat. En 2013 l’ESTIMI va ser reconeguda per l’AMI i està vinculada a ella des de llavors.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions