Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quan acudir al logopeda infantil?

Si les disfuncions de la veu, el llenguatge o la parla persisteixen als cinc anys d'edat, és recomanable consultar a l'especialista

Img jugando Imatge: DigiSmile STL

És difícil entendre-li quan parla, omet els sons de determinades lletres o els substitueix per uns altres o està afónico amb massa freqüència. Aquestes són algunes dels senyals que poden alertar als pares que el seu fill pateix algun tipus de trastorn del llenguatge, de la veu o del parla. En la majoria dels casos, aquestes disfuncions poden corregir-se sense molta dificultat si es detecten a temps i es tracten amb el professional adequat: el logopeda.

Img jugando 3
Imatge: DigiSmile STL

El paper del logopeda

Des que emeten els primers balbotejos als pocs mesos d’edat, fins que aconsegueixen expressar-se verbalment sense cap dificultat, els nens desenvolupen i construeixen la que serà la seva principal eina de comunicació: el llenguatge. No obstant això, no sempre evoluciona de forma adequada i en l’edat en què ha d’haver-se adquirit de forma completa, entorn dels cinc anys, es detecten símptomes i evidències de desajustaments o retards que necessiten la intervenció directa d’un especialista per resoldre’ls.

El logopeda s’ocupa dels trastorns que afecten al llenguatge, la veu i la parla

El logopeda és el professional que s’ocupa del diagnòstic i tractament dels trastorns que afecten al llenguatge, la veu i la parla. La seva actuació és imprescindible per resoldre’ls, ja que una intervenció a temps d’aquests especialistes permet corregir en la majoria dels casos, sense massa dificultat, les disfuncions més freqüents.

Principals trastorns del llenguatge oral

Alguns trastorns del llenguatge estan associats a danys cerebrals, lesions auditives, dèficit intel·lectual o deficiències motores. Per tant, a més de la intervenció del logopeda, requereixen del tractament i supervisió per part d’altres professionals de la salut. En la resta dels casos, són simples trastorns durant el període d’adquisició del llenguatge i es poden solucionar amb una intervenció transitòria. Aquests són els més freqüents:

  • Retard en el desenvolupament del llenguatge: el nen registra dificultats en l’adquisició del llenguatge oral i té dificultat per iniciar i mantenir converses, relacionar paraules, ampliar el vocabulari o concordar els diferents elements d’una frase. En general, aquest trastorn té una resposta ràpida i efectiva al tractament del logopeda.
  • Dislalias: la immaduresa del llenguatge provoca que el nen no articuli ben les paraules i distorsioni els sons abans dels 4 o 5 anys. Però en ocasions, aquesta disfunció roman i afecta a la pronunciació específica de determinats sons o fonemes, que en alguns casos s’ometen i en uns altres se substitueixen o s’alteren. És habitual amb algunes consonants com la “”r , “s”, “l” o “k” i en algunes síl·labes travades (“ple”, “tro”, “fra”) o inverses (“donis”, “pas”, “tel”). La intervenció requereix un tractament amb exercicis constants per treballar el fonema afectat.
  • Quequesa: la disfemia és un trastorn en la fluïdesa del parla. Es caracteritza per repeticions freqüents o prolongacions de síl·labes o paraules que afecten al ritme del llenguatge. En molts casos afecta a nens a partir dels dos anys, però tendeix a desaparèixer abans dels sis anys de forma espontània, a mesura que es consolida el llenguatge. Si a partir d’aquesta edat el problema continua, és necessari intervenir amb l’especialista.
  • Trastorns de la veu: el més freqüent entre els nens és la disfonía, que consisteix en una alteració significativa en el timbre, to o intensitat de la veu. En ocasions, es deu a una lesió orgànica (una inflamació o una cremada) i es resol quan se supera, però en altres casos l’origen és un mal ús de la veu per excés de crits o per falta de tensió muscular, entre altres motius.

Símptomes i senyals d’alerta

Alguns dels símptomes o senyals percebuts en nens entre 4 i 5 anys que alerten sobre possibles dificultats que ha de tractar un especialista de la logopèdia són:

  • Parla infantilizada, difícil de comprendre per l’adult.
  • El nen té un vocabulari reduït i tendeix a utilitzar un llenguatge telegràfic, amb absència d’articles i pronoms.
  • Abusa dels gestos i la mímica per expressar-se.
  • Omet determinats fonemes que no sap pronunciar (“amón” per “pernil”, “apato” per “sabata” o “pátano” per “plàtan”).
  • Substitueix uns fonemes per uns altres que li resulten més fàcils de pronunciar (“tero” per “vull”, “pezo” per “pes”).
  • Distorsiona el llenguatge i dona lloc a paraules gairebé inintel·ligibles.
  • Repeteix de forma convulsiva una síl·laba o diverses durant l’emissió d’una frase.
  • Interromp la parla per complet i continua, passat un temps, de forma sobtada.
  • Està ronc amb massa freqüència.
  • Respira amb la boca oberta.
  • Es registren canvis dràstics en la seva veu.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions