Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quants diners costa, de veritat, tenir un fill

El primer any de vida del nen suposa per a una família mitjana entre 7.000 i 12.000 euros, com a mínim
Per María Huidobro González 23 de gener de 2023
Imagen: iStock

La majoria de les dones espanyoles desitjarien tenir més fills dels que realment tenen, segons dades del dossier Estat del benestar, cicle vital i demografia, de l’Observatori Social de la Fundació “la Caixa” (novembre 2021). Però la falta de mitjans econòmics pes per a no tenir-los. I és que, amb només pensar en bolquers, llet de fórmula, sillita de passeig, guarderia… a molts no els surten els comptes i, per tant, a penes es tenen 1,19 nens per dona. Però és tant els diners que cal invertir com sembla? En aquest article es comptabilitzen les partides més importants que comporten els primers anys de vida dels fills.

És tan car de veritat tenir fills?

“El primer fill no costa el que diuen”. Qui ho assegura és coneixedora del que parla. Es tracta d’Ana Cía, mare de sis nois i noies d’entre 27 i 17 anys, que amb un sol sou a casa sap al costat del seu marit com tirar endavant a la seva gran família sense moltes parenceries.

I què és el que diuen? Doncs que el primer any de vida del bebè suposa per als seus pares un gran desemborsament: al voltant dels 7.000 i 12.000 euros, com a mínim, segons els sondejos. “Com és el primer net, molts són regals. I si es tenen més fills, en roba, cadires, bicis, etc. s’amortitza. La llet i els bolquers, sí que costen, però la despesa no és exageradament gran; el complicat és quan s’ajunten tres alhora”, confessa aquesta mare, qui també és la presidenta de l’Associació de Famílies Nombroses de Navarra.

La primera xifra citada correspon als estudis que més es nomenen en aquest sentit, el de l’extinta Confederació Espanyola de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris. Fa uns anys la Ceaccu publicava el segon informi ‘El que costa un fill’ relatiu a dades de 2006 i en 2016 els actualitzava. Aquesta quantitat s’acosta, i molt, a un altre efectuat per la Unió de Consumidors d’Extremadura (UCE) en 2012, que calculava el dispendi amb el primogènit en almenys 6.200 euros.

Els 12.000 euros són els comptes realitzats en 2018 per BBVA per a ajudar a planificar l’economia familiar davant el naixement del primer fill. Per a això, va recórrer a estadístiques pròpies dels serveis del banc.

Esforç econòmic de les famílies

Fer front a tals desemborsaments, que fins als 18 anys seria d’entre 115.000 i 350.000 euros per fill segons la Ceaccu, suposa molts esforços. Com recorda el sociòleg Jesús Hernández Aristu, una família nuclear (dues persones) amb uns 4.000 euros d’ingressos destina un terç dels guanys a la criança, quan en països com Suècia, amb polítiques a favor dels nens “tan necessàries a Espanya”, les famílies tan sols dediquen un 5-6% dels seus ingressos.

👉 És assumible criar un fill?

Llavors, quant costa un fill? És assumible? “Tot dependrà dels ingressos de la família, del nombre de fills i de la possible feblesa de caure en les xarxes de la publicitat. Si volem que visquin en un nivell de gairebé capritx, serà molt costós”, apunta aquest professor retirat de Treball Social en la Universitat Pública de Navarra. I és que per a tenir descendència també frena “l’elevat nivell de pressió i exigència econòmica enfront del que caldria donar als fills avui dia”.

És un argument que apareix en les conclusions de ‘Tenir fills, forma part del projecte vital dels madrilenys?‘, un estudi de l’ONG Acció Familiar i la Universitat Complutense de Madrid de 2017.

“No passa res per sol poder anar de càmping en vacances, ni per no sortir a sopar fora; tampoc per no tenir consola o no donar-los el regal que demanaven per Reis. Els meus fills han estudiat amb beques, i gairebé tots per fP. I no han anat a extraescolars més que a futbol. I mai els he donat la paga, prefereixo donar-los diners quan ho necessiten”, assenyala Cia.. “El que queda és l’educació en valors com la col·laboració, la capacitat d’adaptar-se i d’acceptar que les coses són així”, reconeix des de la seva pròpia experiència.

Els diners que s’inverteixi, per tant, dependrà bastant de com siguin els pares de les criatures i del seu estil de vida, tant en els primers anys com més endavant, perquè existeixen maneres de reduir les despeses que generen fills.

Cal no oblidar tampoc una major despesa de calefacció a l’hivern i d’aire condicionat a l’estiu. A vegades celebracions religioses, com a bateig, primera comunió o confirmació també fan trencar la guardiola. I la salut dels petits també serà determinant, per descomptat.

Img tipus biberons triar hd
Imatge: yanlev

Despeses de tenir un fill

👉 Abans del naixement

🔹 Embaràs

Durant l’embaràs comencen ja les despeses, ja que la mare ha de canviar la seva roba, cuidar la seva pell i alimentació, etc. Entre les despeses més important estan:

  • Roba premamà: més de 200 euros.
  • Crema antiestrías: una mitjana de 25 euros l’envàs de 500 ml.
  • Coixins per a evitar dolors: des de 40 euros.

🔹 Equipament a casa i de passeig

A més, abans de l’arribada del bebè cal preparar la seva habitació, el cotxe de passeig, els utensilis per al bany, els primers jocs…

  • Bressol: és imprescindible un bressol, no tant una minicuna o moisés (120). El seu import, en el comparador Idealo.es, no baixa dels 85 euros i pot arribar fins als 1.000 euros, segons el material i el disseny. A aquest indispensable se li afegeix un matalàs (des de 20) i vestir-lo amb llençols (25), manta (15), edredó (60) i chichonera (30).
  • Bany i menjar: un canviador (25) i una banyera (12) per al bany, una trona (90) per a menjar en la cuina.
  • Passeig: un dilema es presenta a l’hora de triar el cotxe de passeig perquè hi ha multitud de marques i models. Entre els més econòmics estan els de tres peces, els preus de les quals oscil·len entre els 500 o 600 euros. La mitjana camina entre els 1.000 i 1.200 euros. La motxilla portabebés (25 les més barates), a més, resulta molt còmoda.
  • Viatge: si es viatja, a més del bressol de viatge (50), la cadira de seguretat per al cotxe és un altre must have: l’huevito  costa 50 euros i una sillita del grup 0+/1 com a poc val uns 80 euros.
  • Altres necessitats: diverses joguines (30), una hamaquita (30) per a descansar i un parc (45) o manta (15) de jocs en el saló i uns intèrfons vigila bebès (50) augmenten, i molt, el compte a vegades sense necessitat.

👉 Despeses després del naixement

🔹 Alimentació

De primeres, res més néixer, el bebè reclama llet. Si no es recorre a la lactància materna, caldrà fer-se amb un pot de llet de fórmula (de 9 a 22 euros, segons la marca) cada cinc dies, a més d’un parell de biberons (4) i tetines (3).

A partir dels sis mesos, es va introduint l’alimentació complementària, però sense deixar la llet. Els potets (0,95 euros) de fruites i els pots de verdures amb proteïnes es compten per un al dia. Els cereals (3,50) per a fer papillas duren uns 10 dies.

🔹 Bolquers i altres articles d’higiene

De mitjana un nen pot gastar entre 6 i 8 bolquers al dia durant el primer any, és a dir, 210 unitats al mes. I, en general, cadascun costa uns 0,20 euros, per la qual cosa suposa una inversió pròxima als 42 euros mensuales.de la mà dels bolquers, venen les tovalloletes (0,03 euros). La mitjana són dues tovalloletes en cada canvi. Llavors, en total, la despesa arriba a 13 euros mensuals.

En l’apartat d’higiene, la indústria de la infància ofereix moltes opcions. La canastilla bàsica en el comparador en línia Twenga conté, a més de termòmetre (5 euros) i aspirador nasal (10) i els seus recanvis (5): esponja (2), raspall i pinta (2), colònia (3), tallaungles (3), sabó (2), xampú (2), sèrum (2), cremes per al canvi de bolquer (4) i locions corporals (5). El xumet (5 euros), si és que utilitza, ha de canviar-se cada dos mesos (a vegades, fins a donar amb l’idoni cal comprar diversos).

🔹 Roba i calçat

Les sabates (18 euros) són el que més costa i a penes usen fins que comencen a fer els seus primers passos, entorn dels 8 mesos. Bodis (3), pijames (7), conjunts de carrer (25) i mitjons o mitjanes (5) serviran per a vestir-los.

🔹 Farmàcia

A més de la vitamina D i el paracetamol que estrenaran la farmaciola infantil, un capítol a part, molt costós, és de les vacunes que no finança la Seguretat Social i que es recull en el calendari vacunal de l’Associació Espanyola de Pediatria. La por al fet que el petit pugui emmalaltir, o en alguns casos fins a morir, fa que la visita a la farmàcia sigui molt habitual per a fer-se amb la dosi en qüestió.

  • RotaTeq: És una vacuna efectiva amb el rotavirus, un virus que provoca gastroenteritis aguda. Cal subministrar 3 dosi per boca durant els primers 6 mesos de vida. El preu de cadascuna és de 69,50 euros. A Castella i Lleó és gratis des d’inicis d’any.
  • Meningitis B o Bexsero: aquesta vacuna consta de quatre dosis de 106,15 euros cadascuna: les tres primeres en el primer any (2, 4 i 6 mesos) amb un reforç entre els 12-15 mesos d’edat. S’implantarà gratis en totes les comunitats autònomes al llarg d’enguany i fins a finals del 2024

🔹 Guarderia i cangur

Després de la baixa maternal, què fer? L’opció més idònia és deixar al nen a cura dels seus avis o algun familiar de confiança. Però, si no, caldrà portar-ho a una guarderia.

L’import varia segons el tipus de centre: un públic costa 175 euros al mes; un privat, entorn de 400 euros al mes. Una hora en la ludoteca o amb una cangur per a moments puntuals es paga sobre els 6-8 euros.

NECESSITATS BÀSIQUES PRIMER ANY DE VIDA COST
Bressol A partir de 85 euros (pot arribar a 1.000, segons el material i el disseny)
Banyera i canviador Des de 12 i 25 euros, respectivament
Trona 90 euros
Cotxe de passeig Entre 500 i 1200 euros
Bolquers 42 euros al mes
Llet de fórmula 54 a 132 euros mensuals, segons les marques
Alimentació des de sis mesosPotets (30 euros al mes), cereals (16 euros mensuals)
Calçat (preu més econòmic)18 euros per parell
Roba (preu més econòmic) Roba de carrer (25 cada conjunt), bodis (3 per unitat), pijames (7 cadascun), mitjons (5 euros el parell)
 Guarderia i cangur A partir de 6 euros per hora i nen

A partir de l’any, que ràpid creixen…

👉 Un any

En la teoria, amb un añito els plançons ja poden començar a menjar com els majors, però en la pràctica és complicat. A més dels potets, continuaran prenent bastant llet i encara no han abandonat els bolquers, ni tampoc la guarderia. La roba i el calçat no els dura un assalt.

👉 Dos anys

Amb dos anys, ja hi ha canvis importants. Està la possibilitat d’entrar a l’aula de dos anys de col·legis públics, per la qual cosa el desemborsament en educació ja comença a baixar. Per fi comencen a deixar el bolquer de dia i els més espavilats, el de nit.

👉 A partir de tres anys

Quan compleix els 3 ja va oficialment a l’escola: anar a un centre públic, concertat o privat serà clau en la despesa. La diferència entre l’un i l’altre és notable: de zero a més de 1.000 euros al mes. La temuda tornada al col·le (400) començarà a fer mossa cada setembre; i les activitats extraescolars (60 al mes), també. No val tocar el tambor en el partit de futbol o anar a la piscina a fer uns llargs?

Disminueixen les despeses alimentoses, a vegades costejats per la beca menjador d’Administració, però apareixen altres nous típics de l’edat: aquests aniversaris en el burguer (10 per nen), la celebració de la primera comunió (3.000), la paga setmanal, el cinema amb crispetes (10), el primer estiu a Irlanda (1.500), les tardes de consola (300), el portàtil (300) per a fer els treballs, la tauleta (200) per a jugar i el telèfon mòbil amb dades (150) als 10 anys per a no ser un margi social.

Amb l’edat, puja el dispendi en roba, calçat i higiene que l’adolescent demanda a crits d’unes certes marques. I, per si no fos prou, de nou torna a incrementar-se el cost alimentós, aquesta vegada per majors ingestes de menjar. El viatge fi de curs (500) posa fi a la minoria d’edat, però no a les despeses.

Encara no han passat els quatre anys en la universitat privada (9.000 per curs), perquè no hi ha plaça en la pública, i, per descomptat, el màster als Estats Units (25.000 euros), que aquí millor no. I les noces (20.000)? Millor pagar-la, sens dubte. La meitat, clar. Que ràpid creixen les… despeses!