Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Bebès

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Quants diners costa, de debò, tenir un fill

El primer any de vida del nen suposa per a una família mitjana entre 7.000 i 12.000 euros, com a mínim

Img cuanto cuesta tener hijo hd Imatge: iStock

La majoria dels espanyols tindria 2 o 3 fills, segons l’últim estudi del Centre de Recerques Sociològiques (CIS) sobre opinions i actituds sobre la família (juny 2014). Però la falta de mitjans econòmics pes per a no tenir-los: és el motiu del 89,5% dels entrevistats. I és que, amb solo pensar en bolquers, llet de fórmula, sillita de passeig, guarderia… a molts no els surten els comptes i, per tant, a penes es tenen 1,34 nens per dona. Però és tant els diners que cal invertir com sembla? En el següent article es comptabilitzen les partides més importants que comporten els primers anys de vida dels fills.

Img cuanto cuesta tener hijo

“El primer fill no costa el que diuen”. Qui ho assegura és coneixedora del que parla. Es tracta d’Ana Cía, mare de sis nois i noies d’entre 27 i 17 anys, que amb un sou a casa sap al costat del seu marit com tirar endavant a la seva gran família sense moltes parenceries. I què és el que diuen? Doncs que el primer any de vida del bebè suposa per als seus pares un gran desemborsament: al voltant dels 7.000 i 12.000 euros, com a mínim, segons els sondejos. “Com és el primer nét, molts són regals. I si es tenen més fills, en roba, cadires, bicis, etc. s’amortitza. La llet i els bolquers, sí que costen, però la despesa no és exageradament gran; el complicat és quan s’ajunten tres alhora”, confessa aquesta mare, qui també és la presidenta de l’Associació de Famílies Nombroses de Navarra.

La primera xifra citada correspon als estudis que més es nomenen en aquest sentit, el de l’extinta Confederació Espanyola de Mestresses de casa, Consumidors i Usuaris. Fa deu anys la Ceaccu publicava el segon informi ‘El que costa un fill’ relatiu a dades de 2006 i en 2016 els actualitzava. Aquesta quantitat s’acosta, i molt, a un altre efectuat per la Unió de Consumidors d’Extremadura (UCE) en 2012, que calculava el dispendi amb el primogènit en almenys 6.200 euros.

Els 12.000 euros són els comptes de Baby Planner, una aplicació llançada enguany per BBVA per a ajudar a planificar l’economia familiar davant el naixement del primer fill. Aquesta eina digital ofereix estimacions sobre quant costarà l’equipament bàsic (1.500 euros) del nou membre, així com les seves despeses mensuals (1.000 euros). I per a això, recorre a estadístiques pròpies dels serveis del banc. Una altra d’elles, del BBVA Research, apunta que la despesa de les famílies que tenen un nen de fins a 3 anys és un 10% major que el d’aquelles que no el tenen.
Esforç econòmic de les famílies

Però fer front a tals desemborsaments, que fins als 18 anys seria entre 115.000 i 350.000 euros per fill segons la Ceaccu, suposa molts esforços. Com recorda el sociòleg Jesús Hernández Aristu, una família nuclear (dues persones) amb uns 4.000 euros d’ingressos destina un terç dels guanys a la criança, quan en països com Suècia, amb polítiques a favor dels nens “tan necessàries a Espanya”, les famílies tan sols dediquen un 5-6% dels seus ingressos.

Llavors, quant costa un fill? És assumible? “Tot dependrà dels ingressos de la família, del nombre de fills i de la possible feblesa de caure en les xarxes de la publicitat. Si volem que visquin en un nivell de gairebé capritx, serà molt costós”, apunta aquest professor retirat de Treball Social en la Universitat Pública de Navarra. I és que per a tenir descendència també frena “l’elevat nivell de pressió i exigència econòmica enfront del que caldria donar als fills avui dia”. És un argument que apareix en les conclusions de Tenir ‘fills, forma part del projecte vital dels madrilenys?‘, un estudi de l’ONG Acció Familiar i la Universitat Complutense de Madrid de 2017.

“No passa res per sol poder anar de càmping en vacances, ni per no sortir a sopar fora; tampoc per no tenir consola o no donar-los el regal que demanaven per Reyes. Els meus fills han estudiat amb beques, i gairebé tots per FP. I no han anat a extraescolars més que a futbol. I mai els he donat la paga, prefereixo donar-los diners quan ho necessiten”, assenyala Cia.. “El que queda és l’educació en valors com la col·laboració, la capacitat d’adaptar-se i d’acceptar que les coses són així”, reconeix des de la seva pròpia experiència.

Els diners que s’inverteixi, per tant, dependrà bastant de com siguin els pares de les criatures i del seu estil de vida, tant en els primers anys com més endavant, perquè existeixen maneres de reduir les despeses que generen fills. Cal no oblidar tampoc una major despesa de calefacció a l’hivern i d’aire condicionat a l’estiu. A vegades celebracions religioses, com a bateig, primera comunió o confirmació també fan trencar la guardiola. I la salut dels petits també serà determinant, per descomptat.

Img tipos biberones elegir hd
Imatge: yanlev

Despeses d’un nounat

  • AlimentacióDe primeres, res més néixer, el bebè reclama llet. Si no es recorre a la lactància materna, caldrà fer-se amb un pot de llet de fórmula (de 9 a 22 euros, segons la marca) cada cinc dies, a més d’un parell de biberons (4) i tetines (3).A partir dels sis mesos, es va introduint l’alimentació complementària, però sense deixar la llet. Els potets (0,95 euros) de fruites i els pots de verdures amb proteïnes es compten per un al dia. Els cereals (3,50) per a fer papillas duren uns 10 dies.
  • Bolquers i altres articles d’higieneDe mitjana un nen pot gastar entre 6 i 8 bolquers al dia durant el primer any, és a dir, 210 unitats al mes. I, en general, cadascun costa uns 0,20 euros, per la qual cosa suposa una inversió pròxima als 42 euros mensuales.de la mà dels bolquers, vénen les tovalloletes (0,03 euros). La mitjana són dues tovalloletes en cada canvi. Llavors, en total, la despesa arriba a 13 euros mensuals.

    En l’apartat d’higiene, la indústria de la infància ofereix moltes opcions. La canastilla bàsica en el comparador online Twenga conté, a més de termòmetre (5 euros) i aspirador nasal (10) i els seus recanvis (5): esponja (2), raspall i pinta (2), colònia (3), tallaungles (3), sabó (2), xampú (2), sèrum (2), cremes per al canvi de bolquer (4) i locions corporals (5). El xumet (5 euros), si és que utilitza, ha de canviar-se cada dos mesos (a vegades, fins a donar amb l’idoni cal comprar diversos).

  • Roba i calçatLes sabates (18 euros) són el que més costa i a penes usen fins que comencen a fer els seus primers passos, entorn dels 8 mesos. Bodis (3), pijames (7), conjunts de carrer (25) i mitjons o mitjanes (5) serviran per a vestir-los.
  • Equipament a casa i de passeigA l’habitació del bebè és imprescindible un bressol, no tant una minicuna o moisés (120). El seu import, en el comparador Idealo.es, no baixa dels 85 euros i pot arribar fins als 1.000 euros, segons el material i el disseny. A aquest indispensable se li afegeix un matalàs (des de 20) i vestir-lo amb llençols (25), manta (15), edredó (60) i chichonera (30).Diverses joguines (30), un canviador (25) i una banyera (12) per al bany, una trona (90) per a menjar en la cuina, una hamaquita (30) per a descansar i un parc (45) o manta (15) de jocs en el saló i uns intèrfons vigila bebès (50) augmenten, i molt, el compte a vegades sense necessitat.

    El dilema es presenta a l’hora de triar el cotxe de passeig. En la web Comparador de Carrets, hi ha multitud de marques i models. Entre els més econòmics estan els de tres peces, els preus de les quals oscil·len entre els 500 o 600 euros. La mitjana camina entre els 1.000 i 1.200 euros. La motxilla portabebés (10), a més, resulta molt còmoda.

    Si es viatja, a més del bressol de viatge (50), la cadira de seguretat per al cotxe és un altre must have: l’huevito costa 50 euros i una sillita del grup 0+/1 com a poc val uns 80 euros.

  • FarmàciaA més de la vitamina D i el paracetamol que estrenaran la farmaciola infantil, un capítol a part, molt costós, és de les vacunes que no finança la Seguretat Social i que es recull en el calendari vacunal de l’Associació Espanyola de Pediatria. La por al fet que el petit pugui emmalaltir, o en alguns casos fins a morir, fa que la visita a la farmàcia sigui molt habitual per a fer-se amb la dosi en qüestió:RotaTeq. És una vacuna efectiva amb el rotavirus, un virus que provoca gastroenteritis aguda. Cal subministrar 3 dosi per boca durant els primers 6 mesos de vida. El preu de cadascuna és de 69,50 euros.

    Meningitis B o Bexsero. Aquesta vacuna consta de quatre dosis de 106,15 euros cadascuna: les tres primeres en el primer any (2, 4 i 6 mesos) amb un reforç entre els 12-15 mesos d’edat.

  • Guarderia i cangurDesprés de la baixa maternal, què fer? L’opció més idònia és deixar al nen a cura dels seus avis o algun familiar de confiança. Però, si no, caldrà portar-ho a una guarderia. L’import varia segons la mena de centre: un públic costa 175 euros al mes; un privat, entorn de 400 euros al mes. Una hora en la ludoteca o amb una cangur per a moments puntuals es paga sobre els 6-8 euros.

A partir de l'any, que ràpid creixen...

En la teoria, amb un añito els plançons ja poden començar a menjar com els majors, però en la pràctica és complicat. A més dels potets, continuaran prenent bastant llet i encara no han abandonat els bolquers, ni tampoc la guarderia. La roba i el calçat no els dura un assalt.Amb dos anys, ja hi ha canvis importants. Està la possibilitat d’entrar a l’aula de dos anys de col·legis públics, per la qual cosa el desemborsament en educació ja comença a baixar. Per fi comencen a deixar el bolquer de dia i els més espavilats, el de nit.Quan compleix els 3 ja va oficialment a l’escola: anar a un centre públic, concertat o privat serà clau en la despesa. La diferència entre l’un i l’altre és notable: de zero a més de 1.000 euros al mes. La temuda volta al col·le (400) començarà a fer mossa cada setembre; i les activitats extraescolars (60 al mes), també. No val tocar el tambor en el partit de futbol o anar a la piscina a fer uns llargs?Disminueixen les despeses alimentoses, a vegades costejats per la beca menjador d’Administració, però apareixen altres nous típics de l’edat: aquests aniversaris en el burguer (10 per nen), la celebració de la primera comunió (3.000), la paga setmanal, el cinema amb crispetes (10), el primer estiu a Irlanda (1.500), les tardes de consola (300), el portàtil (300) per a fer els treballs, la tauleta (200) per a jugar i el telèfon mòbil amb dades (150) als 10 anys per a no ser un margi social. I encara queda una altra vacuna contra el meningococ B: les dues dosis de Trumenba (cadascuna 106,15 euros) es posen des dels 10 fins als 25 anys. Per a pensar-s’ho si deixar que la hi doni quan s’independitzi.Amb l’edat, puja el dispendi en roba, calçat i higiene que l’adolescent demanda a crits de certes marques. I, per si no fos prou, de nou torna a incrementar-se el cost alimentós, aquesta vegada per majors ingestes de menjar. El viatge fi de curs (500) posa fi a la minoria d’edat, però no a les despeses. Encara no han passat els quatre anys en la universitat privada (9.000 per curs), perquè no hi ha plaça en la pública, i, per descomptat, el màster als Estats Units (25.000 euros), que aquí millor no. I les noces (20.000)? Millor pagar-la, sens dubte. La meitat, clar. Que ràpid creixen els… despeses!

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions