Què és la tinya, com prevenir-la i què fer si el teu fill s’ha contagiat

Les tinyes o dermatofitosis són infeccions de la pell, el cuir cabellut i les ungles produïdes per un grup de fongs, els dermatofitos. A aquests microorganismes que pertanyen als gèneres Trichophyton, Epidermophyton i Microsporum els encanta la queratina que tenen aquestes parts del nostre cos.

També influeixen en el seu creixement, tal com reconeixen els pediatres en aquest document de consens (2016), la humitat, la calor, la química específica de la pell, la composició del seu, la sudoració, l’edat més jove, l’alta exposició per amuntegament, la predisposició genètica, estats d’immunosupressió, tractament amb corticoides i malalties associades (diabetis, dermatitis atòpica).

Aquests fongs no són perillosos, però sí molt contagiosos i poden causar irritacions molestes (antiestètiques descamacions que piquen, purulentes) que poden derivar en problemes majors si no s’acudeix a un dermatòleg que les identifiqui i les tracti. I és que, encara que les micosis cutànies que provoquen són superficials, a vegades envaeixen estructures profundes o es propaguen originant una malaltia sistèmica greu. A més, en persones amb sistemes immunes febles, poden estendre’s o fer-se cròniques. I si la tinya afecta al capdavant, pot deixar alopècies permanents si es destrueix el fol·licle pilós de la zona.

No és rar que els menors d’edat puguin sofrir aquestes infeccions cutànies, però hi ha un tipus de tinya que de forma gairebé exclusiva succeeix en la infància: la tinya del cuir cabellut. Així, entre els més petits és més freqüent també la tinya del cos, mentre que, en els adolescents, la tinya inguinal, la del peu i la de les ungles.

Entre les persones més susceptibles a patir una infecció per dermatofitos del cuir cabellut estan els nens de 6 mesos a 12 anys, amb lleuger predomini en homes. La màxima incidència, segons dades d’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), succeeix entre els 4 i 7 anys. És rar tenir la tinya del cuir cabellut o tinea capitis després de la pubertat, si bé “la majoria dels adults poden ser portadors, és a dir, poden contagiar la malaltia, però no la pateixen”, reconeixen des de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV).

Alopècia, descamació i inflamació són els símptomes més destacats d’aquesta invasió del pèl, que poden ser confosos amb èczemes. Hi ha dues formes de la tinya del cap:

• No inflamatòria. Es caracteritza per produir alopècia reversible, pèls trencats, descamació i pruïja local. La forma microspórica la causa el fong Microsporum canis i la tricofítica, el Tricophyton Tonsurans.
• Inflamatòria o querión de Celso. En aquesta forma greu apareixen plaques inflamades, pústules i crostes molestes i doloroses, fins i tot purulentes. El pèl s’arrenca amb facilitat i l’alopècia és irreversible.

La també anomenada tinya de la pell sense plecs o tinea corporis sorgeix en la pell de tronc i extremitats, excepte en els palmells de les mans, les plantes dels peus i els engonals. Es manifesta, després d’un període d’incubació d’entre una i tres setmanes, amb unes lesions circulars o ovalades, descamativas i pruriginoses (que piquen) i a vegades amb sensació de coïssor. Aquesta tinya corporal té diverses formes clíniques: profunda, incògnit o granuloma de Majocchi.

A la dermatofitosis més freqüent després de la pubertat (en nens majors i adolescents) se la coneix també com a peu d’atleta, ja que afecta les plantes dels peus i els espais que hi ha entre els dits, encara que la forma interdigital és la més habitual en nens. Butllofes, úlceres o lesions descamativas són algunes de les seves manifestacions.

Poc freqüent en la infància, la tinea unguium o onimicosis és més habitual en nens majors i s’associa al peu d’atleta. Apareix en la vora de les ungles dels peus (el primer dit) com a taques groguenques o blanquinoses i amb un engruiximent en la seva làmina. Pot causar dolor i picor.

L’èczema marginat de Bri, tinya inguinal o de grans plecs afecta a adolescents esportistes (sudoració excessiva), pot ser que provingui de la tinea pedi o l’onicomicosis i concerneix a la regió inguinal i les àrees púbica, perineal i perianal. El que comença amb un enrogiment de la pell es converteix en lesió que pot inflamar-se.

Aquestes tinyes es transmeten per contacte directe amb animals (gossos, gats i conills), terra contaminada i persones infectades. Però també poden romandre en els fòmits (superfícies contaminades), en el sòl de vestuaris, de piscines i del propi habitatge, i en els pèls caiguts dels animals.

Precisament, en una recerca realitzada en l’àmbit de l’AEDV i que ha estat admesa per a publicar en la revista ‘Actes Dermo-Sifiliográficas’ titulada ‘Brot de dermatofitosis en regió de cap i coll associades al rasurat en perruqueries: Estudi descriptiu multicèntric d’una sèrie de casos’, s’apunta al fet que la tinya pot transmetre’s a través d’instruments no desinfectats (en aquest cas, maquinetes elèctriques contaminades) que entren en contacte estret i repetit amb la pell.

En la majoria dels casos, el diagnòstic de les tinyes és identificat per la clínica cutània que observa el dermatòleg.

Però a vegades, poden ser difícils de diagnosticar, perquè els símptomes s’assemblen als d’altres malalties, com a psoriasis, dermatitis, alopècia o impetigen. D’aquí ve que la confirmació mitjançant un cultiu de fongs sigui obligatòria davant la sospita de tinyes de cap i ungles, per exemple. A més, la dermatoscòpia resulta útil en les tinyes del cuir cabellut per a “observar pèls en coma o en llevataps”, detallen els experts de l’AEP.

Després d’un correcte diagnòstic, com es lleva la tinya? Per a eliminar el fong que causa la tinya del cap o la de les ungles cal iniciar un tractament oral específic segons l’espècie durant 2-4 setmanes. A més, ha d’utilitzar-se un xampú especial per a disminuir el contagi i millorar la curació. I és aconsellable llimar i tallar les ungles infectades per a facilitar l’acció dels antifúngics. També hi ha la possibilitat de receptar corticoides per a baixar la inflamació o antibiòtics si hi ha infecció bacteriana.

En el cas de les tinyes del cos, cruris i pedis cal recórrer a tractament tòpic per a curar-la ràpidament. Ho conformen unes cremes que s’apliquen una o dues vegades al dia durant 2-6 setmanes o fins a 4-5 dies després d’aparent curació.

Per a prevenir les infeccions per tinya és essencial seguir les següents recomanacions que fan els dermatòlegs:

• No compartir objectes d’ús personal (tovalloles, roba de llit, barrets, capells, tallaungles, calçat). I si s’utilitzen, desinfectar-los de manera correcta entre un ús i un altre.
• Mantenir una bona higiene de la pell i les ungles, amb cura que estiguin netes i bé seques.
• Evitar calçat no transpirable.
• Assecar-se bé els peus (especialment entre els dits) després de dutxar-se, sobretot si s’acudeix a banys o piscines públiques.
• No caminar descalç en àrees públiques, com a banys, dutxes i vestuaris públics.
• Evitar la sudoració excessiva i la humitat.
• Si són nens, evitar contacte estret amb altres menors contagiats.
• Si es té contacte estret amb animals, vigilar i comprovar de tant en tant si tenen àrees on han perdut el pèl i, en el seu cas, portar-los al veterinari.

Si algun membre de la família té tinya, com a mesures generals han de considerar-se de nou totes les pautes preventives ja descrites per a no estendre el contagi, ja que el fong causant pot romandre durant molt de temps en superfícies. Així, és aconsellable:

• No compartir objectes que puguin estar contaminats (tovalloles, capells, pintes, raspalls, coixins, roba de llit, calçat, etc.).
• Mantenir les zones de plecs seques i airejades, evitant la humitat.
• Han d’anar al col·legi nens amb tinya? Ho podran fer quan iniciïn el tractament, segons recomanen els pediatres en la ‘Guia ABE’. Però, depenent del fong causant de la tinya, és necessari l’aïllament domiciliari durant almenys una setmana de tractament. Així que, si el teu fill té tinya, pregunta al pediatre com procedir en aquest assumpte.

Si té tinya del cap:

• Eliminar o netejar els objectes contaminats.
• No es recomana el rapat, encara que sí que es pot tallar el pèl en unes certes zones per a facilitar les cures.

Si té tinya del peu:

• No caminar descalç per banys i dutxes d’ús públic.
• Usar calçat no tancat i mitjons absorbents, i no peces oclusives o poc transpirables.
• Acabar almenys una setmana de tractament abans d’anar a la piscina i, en aquest cas, utilitzar protecció al peu com a mitjó de goma o sabatilles.