Quines són les complicacions més comunes en el postpart?

En la quarantena (40 dies) després del part —en l’argot mèdic aquesta etapa es denomina puerperi—, s’inverteixen els canvis funcionals i anatòmics de l’embaràs; és a dir, el cos de la dona comença a tornar al seu estat anterior a la gestació.

Si bé la mare recent necessita entorn d’un any per a recuperar-se del tot de l’embaràs i el part, en només sis setmanes sofreix una sèrie de canvis físics, hormonals i emocionals, sense contar el que suposa l’atenció que ha de prestar el seu bebè: l’úter torna a la seva grandària normal, els músculs del sòl pelvià estan més febles, el sistema circulatori torna a ser el d’abans i per tant la inflor de les cames es redueix, els pits estan més sensibles per la pujada de la llet, plor fàcil, insomni…

Però pot ocórrer que les molèsties i incomoditats que generen aquests canvis es confonguin amb altres problemes més greus que necessitin d’atenció o consulta mèdica immediata. Aquestes són les complicacions més freqüents del postpart que no has de passar per alt.

Durant el part i el postpart immediat es perden entorn de 300 ml de sang. Part d’aquestes pèrdues són els anomenats loquios, amb les seves doloroses malifetes, doncs, a més de sang, estan composts també per mucositat i teixit de l’úter que el cos expulsa després de donar a llum. Aquestes secrecions, completament normals, duren un parell de setmanes i no requereixen tractament.

No obstant això, altres pèrdues de sang sí que són una complicació greu en el puerperi, perquè pot ser que es requereixi transfusió o vigilància intensiva per a mantenir estables les constants i, en el pitjor dels casos, es produeixi la mort de la mare. D’aquí ve que, davant una hemorràgia postpart, calgui actuar immediatament.

Es considera hemorràgia postpart a la pèrdua sanguínia de més de 500 ml (d’un litre en cas de cesària). Les causes?

• Atonia uterina. És la més freqüent. Ocorre quan després de l’enllumenament (expulsió de la placenta) l’úter no es contreu de manera adequada. És més habitual en parts molt llargs (pel propi esgotament) o en embarassos múltiples.
• Retenció de la placenta. En general, la placenta s’expulsa uns minuts després de l’enllumenament, però si això no succeeix, és perquè està mal adherida. Si no es retira, pot ocasionar infecció puerperal.
• Esquinçaments cervicals o vaginals. Se solen donar en parts instrumentalitzats o si s’ha recorregut a una episiotomia.
• Ruptura uterina. Sempre s’acompanyarà d’irritació peritoneal i dolor intens.

Qualsevol febre per sobre dels 38 °C als pocs dies o setmanes de donar a llum és motiu de consulta mèdica. Ja la febrícula (més de 37 °C) està indicant que el teu cos està posant els seus defenses a treballar davant una possible infecció, encara que també pot ser per la pujada de la llet, com explica la Federació d’Associacions de Matrones d’Espanya (FAME).

Davant la febre, consulta al metge perquè confirmi la causa de la infecció i et prescrigui l’antibiòtic més convenient. En el puerperi, les infeccions més freqüents són:

• Infecció puerperal. Si en els 15 primers dies després del part, es detecta febre que dura 48 hores i els loquios tenen una olor fètida, pot ser que estiguem davant una infecció en el tracte genital que es pugui estendre a l’aparell urinari, al respiratori o a les mames. Altres símptomes són augment de la freqüència cardíaca, malestar i cansament. Compte amb la mastitis (inflamació dels pits), si estàs alletant, o la menys freqüent endometritis, quan s’inflama l’endometri (recobriment intern de la cavitat uterina).
• Infecció d’orina. La incontinència urinària és una molèstia típica del postpart, a causa de l’afebliment del sòl pelvià després de donar a llum. Però si sents dolor o cremor en orinar, necessites anar al bany amb molta freqüència i, així i tot, sents que no es buida la bufeta, pot ser que tinguis infecció urinària.

Sofrir un dolor intens en la part baixa de l’abdomen durant el postpart sempre és senyal que alguna cosa no va bé, perquè les malifetes van disminuint la seva intensitat. Pot ser que sigui una infecció puerperal, com les diferents ja comentades, o que la placenta no s’hagi expulsat sencera, per la qual cosa també hi haurà una hemorràgia. També podria passar que la ferida de l’episiotomia o de la cesària estigués infectada (i per tant enrogida i dolorosa). En qualsevol cas, comenta-l’hi al teu metge; no esperis a la cita dels 40 dies.

Tant l’embaràs com el puerperi són estats protrombòtics, és a dir, que afavoreixen l’aparició de trombosi, ja sigui trombosi venosa (formació d’un coàgul de sang en la vena) o tromboflebitis (si, a més, la vena d’inflama).

Però no totes les dones tenen el mateix risc després del part. Sobretot passa en aquelles amb antecedents de trombes, les que han tingut una cesària o presenten obesitat mòrbida. Elles hauran d’estar més al corrent davant els símptomes de dolor, enrogiment o inflor localitzada a les cames, a més de febre.

Un pit pot inflamar-se i fer mal per diverses raons, segons detalla el Comitè de Nutrició i Lactància Materna de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP): ingurgitació (produeix més llet que la que el lactant extreu), obstrucció d’un conducte lacti o mastitis.

Aquesta última inflamació de la mama pot acompanyar-se o no d’infecció. Però aquesta conseqüència d’una retenció de llet no resolta pot derivar en infecció bacteriana que caldrà tractar ràpid per a evitar complicacions. La mastitis es manifesta amb dolor intens (a vegades, “com a agulles que es claven cap a dins del pit”), enrogiment, tumefacció o induració del pit, a més de símptomes generals similars als d’un quadre gripal: febre (fins de 40 °C), esgarrifances, malestar general, cefalees, nàusees i vòmits.