Als pares els agrada parlar dels seus fills i mostrar-los en fotografies. És normal. No obstant això, hi ha pares que comparteixen massa i cauen en l’exposició massiva de les xarxes socials. Aquestes imatges o vídeos que ensenyaven a familiars propers i amics ara es poden compartir amb gairebé tothom. Pujar a les xarxes una fotografia de cada esdeveniment on participi el teu fill, o anar documentant el creixement del petit mitjançant publicacions de Facebook o Instagram, podria danyar la imatge del nen i posar en perill la seva integritat. Aquest fenomen es diu sharenting, una barreja de les paraules compartir i paternitat (share i patering). Quins són els seus riscos? Com pot actuar el menor afectat? Aquí t’ho expliquem.
N’hi ha prou amb fer un cop d’ull al rodet del teu telèfon mòbil i veure quantes fotografies i vídeos tens del teu fill. T’has preguntat quantes d’aquestes imatges has compartit o desitges compartir amb la resta del món? I fins a quin punt vols veure informació dels fills dels altres per les xarxes? Pensem que compartir alguna cosa curiós o graciós dels nostres fills mitjançant xarxes socials o WhatsApp no tindrà major repercussió, no obstant això, no hem d’oblidar que una vegada que un contingut és penjat en Internet, mai desapareix del tot, per més que s’intenti eliminar.
La problemàtica del sharenting, lluny de disminuir, es troba a l’alça. A Espanya 9 de cada 10 mares i pares comparteixen online imatges i vídeos dels seus fills una vegada al mes, i solament el 24 % els pregunta si estan d’acord, segons un estudi realitzat per EU Kids Online 2019. A més, el 42 % dels menors sent vergonya dels continguts que els seus pares pugen a Internet, d’acord a una recerca que Microsoft va elaborar amb dades recopilades en 25 països.
Riscos del sharenting
El sharenting, a més de ser incòmode per als nens, pot portar conseqüències molt greus: des de sofrir bullying a l’escola o ciberbullying a les seves xarxes socials, fins a ser víctimes de pedofilia, perquè aquests continguts poden ser utilitzats en pàgines de pornografia infantil. Igualment poden veure’s afectats per fraus i fins i tot segrestos perquè, en la majoria de les ocasions, s’aporten en les fotografies i vídeos multitud de dades personals: els llocs que freqüenten, el col·legi al que assisteixen o detalls de la seva habitació.
“Tenim una generació de nens que quan creixin i siguin més majors es van a trobar amb tota la seva vida aquí publicada sense el seu permís, sense el seu consentiment i amb totes les conseqüències que això va a tenir per a ells, en les seves relacions laborals i personals”, explica María Guerrero, psicòloga experta en família i tecnologia de Qustodio. “Tots tenim dret a decidir què és el que volem llançar a Internet i què és el que volem compartir de la nostra vida. Il problema és que aquests nens no han decidit per ells mateixos quina part de la seva vida volen mostrar”.
Què pot fer un menor en desacord amb el sharenting?
Existeixen països on els menors poden denunciar als seus pares i altres familiars, i l’Estat pot sancionar-los i obligar-los a eliminar les fotografies i vídeos dels seus fills a la Xarxa. A França, per exemple, existeixen sancions que van des dels 45.000 euros de multa i fins a un any de presó per atemptar contra la seguretat i benestar dels fills, per la qual cosa els nens poden denunciar amb facilitat als seus propis pares. A Holanda també hi ha sancions severes per els qui violin els drets de la privadesa en els menors. En 2020, la justícia holandesa va obligar a una àvia a eliminar més de 500 fotografies dels seus nets en Facebook i Pinterest, ja que aquest contingut s’havia publicat sense el consentiment dels menors ni el dels seus progenitors.
Al nostre país, a pesar que l’article 4 de la Llei Orgànica de Protecció Jurídica del Menor estableix que els pares o tutors i els poders públics respectaran i protegiran els drets del menor enfront de possibles atacs de tercers, això no sempre es compleix, ja que la decisió de penjar una foto dels fills a les xarxes socials pertany a la pàtria potestat o del Ministeri Fiscal.
“A Espanya, si tots dos pares estan d’acord, poden penjar les fotos a les xarxes socials. La llei diu que ells han d’evitar una sobreexposició de la imatge del menor en aquests àmbits i, si hi ha algú, per exemple, que crea que s’està fent malament amb el menor, sí pot denunciar. Però la llei no abasta molt més”, explica María Guerrero.
Llavors, què puc fer si no vull que els meus pares publiquin gens de la meva imatge en xarxes socials o WhatsApp? Com aconsella l’experta, “sempre serà millor parlar les coses abans de recórrer a altres instàncies. Si els fills parlen amb els seus pares i els demanen esborrar aquest contingut personal de les xarxes socials, i que reflexionin davant això, en principi, els pares han de tenir sentit comú i accedir a eliminar qualsevol cosa que els demanin”. Guerrero insisteix que “és important que els fills entenguin que ells poden decidir i parlar amb els seus tutors, si no estan d’acord amb el que qualsevol persona publiqui sobre ells. Cal negar-se al fet que et facin fotos si no vols. No cal accedir”.
És fonamental que els pares reflexionin dels greus danys que poden ocasionar als seus fills al sobreexponerlos a les xarxes socials. “Cal recordar que, encara que s’eliminin totes aquestes imatges, sempre existirà una petjada d’aquest contingut en Internet”, assegura Guerrer, per la qual cosa s’ha d’evitar pujar contingut personal dels menors des de ben petits. “Amb quina autoritat els pares van a demanar-li un ús responsable de les xarxes socials als seus fills, si amb aquesta irresponsabilitat han crescut ells. Els pares sempre han de donar exemple”, conclou la psicòloga.
