La rinitis és una inflamació de la membrana mucosa nasal, deguda a l’exposició d’agents al·lergògens, sensibilitat a elements ambientals irritantes, canvis extrems de temperatura o abús d’alguns sprays nasals. A pesar que, en principi, no és una dolència que revesteixi gravetat, no cal menysprear-la perquè és un factor de risc enfront de la sinusitis i l’asma. A més, els especialistes insisteixen que la població afectada no s’automedique (especialment, les dones gestants), ja que alguns remeis podrien agreujar el quadre, com succeeix amb els aerosols descongestionantes nasals.
La rinitis és un problema freqüent en l’embaràs, ja que la pròpia gestació pot provocar més obstrucció nasal. En aquests casos, segons expliquen en una publicació els experts de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, SEPAR, cal anar amb compte amb alguns medicaments perquè poden travessar la barrera placentària. Els especialistes en salut respiratòria aconsellen a les embarassades evitar els antihistamínics i, sobretot, els sprays descongestionantes nasals.
Com alleujar els símptomes de la rinitis durant l’embaràs
Agunas mesures poden alleujar de manera transitòria el malestar que provoca la rinitis. Però la més important, insisteixen els especialistes, és evitar l’exposició als desencadenants que agreugin el símptoma. Quan la rinitis és lleu, pot ajudar a sobrellevarla:
- Rentats amb sèrum fisiològic, que es pot adquirir en les farmàcies o preparar a casa. En aquest últim cas, cal barrejar 250 cc d’aigua calenta -embotellada o bullida- i mitjana cucharadita de sal. S’instilan un parell de gotes en cada orifici.
- Respirar el vapor procedent d’un bany calent o d’una olla en la qual bulli aigua.
- Evitar l’exposició a possibles substàncies irritantes, com el fum dels cigarrets, els canvis bruscs de temperatura o els ambients tancats i molt contaminats.
Si la rinitis es manté, es desenvolupen altres manifestacions associades (símptomes d’al·lèrgia greu). Quan el tractament prescrit (si ho hi hagués) no assorteix cap efecte, és necessari consultar amb el metge.
La rinitis, una dolència en alça
Encara que la rinitis i la sinusitis comparteixen símptomes, no cal confondre-les. La rinitis és una inflamació de la membrana mucosa nasal, no dels sins paranasales (els afectats per sinusitis). Es dona en quadres d’al·lèrgies, sensibilitat a agents ambientals irritantes, canvis extrems de temperatura o davant l’abús de sprays descongestionantes nasals (que poden empitjorar la rinitis o provocar una major inflamació). No obstant això, la rinitis crònica sense control pot desembocar en una sinusitis.
La rinitis al·lèrgica afecta a entre un 10% i un 20% de la població als països desenvolupats. Els últims estudis epidemiològics indiquen que la seva incidència augmenta. Els signes més característics són:
- Obstrucció nasal.
- Secrecions nasals aquoses.
- Picazón i esternuts.
- Altres símptomes que poden manifestar-se són: sensació d’oïdes tapades, mal de cap, problemes amb el sentit de l’olfacte i irritació ocular, a més de fatiga.
Encara que és freqüent que la rinitis sigui al·lèrgica, en ocasions, no es detecta el desencadenant i es denomina “rinitis intrínseca o vasomotora”. A més de la sinusitis, hi ha altres malalties que cursen amb els mateixos símptomes, com els pòlips nasals i els tumors localitzats en el nas.
El tractament de la rinitis al·lèrgica, segons les guies i directrius d’àmbit mundial, com l’International Consensus on Rhinitis o Joint Task Force on Practice Parameters for Rhinitis, segueix una pauta que comença per evitar al·lergògens, després, l’ús de fàrmacs (antihistamínics, corticoides intranasales i cromonas) i, finalment, vacunes contra l’al·lergogen ben identificat (immunoteràpia específica). Quan tot això no aconsegueix frenar els símptomes, una altra opció terapèutica és intervenir els cornetes nasals inferiors.
No obstant això, de moment no hi ha evidència científica que la sustenti, ni queda molt clar si aquestes tècniques aporten beneficis a llarg termini o si els riscos superen els beneficis. Aquestes són les conclusions d’una revisió de la Biblioteca Cochrane Plus, de 2010, titulada ‘Cirurgia dels cornetes inferiors per a l’obstrucció nasal de la rinitis al·lèrgica després del fracàs del tractament mèdic’, realitzada per Jemy Jose i Andrew P. Coatesworth.
Per als autors, en totes les guies revisades mancada claredat sobre el paper de la cirurgia en la rinitis al·lèrgica. La intervenció sol fer-se quan hi ha una hipertròfia exagerada dels cornetes inferiors, amb la suposició que l’augment de l’espai nasal facilitarà el flux aeri, la qual cosa al seu torn suposarà una millorança en els símptomes del pacient.
