Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Bebès > 1-2 anys

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Si el meu fill no vol donar petons, haig d’obligar-li?

Els experts aconsellen que si un nen es nega a donar o rebre petons no cal obligar-li al fet que ho faci, sinó reforçar els vincles amb ell i ser pacients

Gairebé tots els nens, en algun moment, es neguen a donar o rebre petons de familiars o altres adults. És llavors quan en els pares sorgeix el dubte. Cal obligar-los al fet que ho facin? La resposta dels especialistes és que no: cal acceptar els seus desitjos i decisions, sense forçar cap situació. Aquest article ofereix detalls sobre per què no cal obligar als fills a donar o rebre petons i la importància de respectar les seves decisions. També explica que la clau perquè ho facin radica a tenir paciència i reforçar els vincles entre els petits i els adults. A més, al final del text s’aclareix si és dolenta el costum de besar als nens en els llavis.

Si el nen no vol petons, no cal obligar-ho

Imatge: ababaka

La qüestió dels petons i els nens sovint és motiu de preocupació per a alguns pares. Temen que els seus fills semblin “poc educats” si rehúsan a besar a altres persones, sobretot a familiars com a oncles i avis. I també està la preocupació que aquests parents se sentin malament, a causa que els petits els neguin un petó, com si “no els volguessin”. I és una situació que es repeteix amb freqüència: el nen no vol donar petons ni ser besat per altres persones i, si de totes maneres ho besen, posa cara lletja o es passa la mà per “esborrar” el petó després de rebre-ho. Què s’ha de fer en aquests casos?

Els experts coincideixen que no se’ls ha d’obligar a donar petons quan no volen fer-ho. “Com gairebé tot en la vida, no ha de fer-se res per força“, explica José Luis Gonzalo Madorrán, psicoterapeuta infantil i membre de la Societat Espanyola de Psiquiatria i Psicoterapia del Nen i de l’Adolescent (SEPYPNA).

A qui es desitja beneficiar quan se li demana a un nen petit que besi o es deixi besar per un adult? Aquesta és la pregunta que planteja, per la seva banda, la psicòloga Savina del Riu Ripoll, també membre de la SEPYPNA i especialista en maternitat. “Realment pensem que és alguna cosa que han d’aprendre? -interroga-. O pensem que ens facin quedar bé davant els familiars i que ens diguin què afectuosos i educats són els nostres nens? O volem que els adults se sentin volguts pels nostres fills?”.

Respectar els desitjos i les decisions dels nens

Del Riu aconsella preguntar o demanar permís als nens, perquè ells “sàpiguen que és alguna cosa que han de decidir, doncs es tracta del seu cos”. Dir-li, llavors, “et puc fer un petó?”, “vols fer-li un petó a l’avi que ja es va?” o “m’encanten els teus petons, em dones un?” és una bona manera d’ensenyar-los que això és “alguna cosa sobre el que poden decidir i els adults hem de respectar”.

Imatge: Clemens v. Vogelsang

La salutació és part del protocol de la nostra vida en societat. Per això, explica Del Riu, “és important ensenyar i educar als nens sobre a qui, quan i com se saluda en cada situació”. Però saludar és una cosa i donar o rebre un petó, una altra molt diferent. “Un petó és alguna cosa íntim -detalla aquesta psicòloga- que implica el contacte dels llavis, una zona erógena, amb la pell, una altra zona erógena, d’una altra persona, i que normalment es fa quan un vol i sent afecte o amor cap a un altre”.

El llibre ‘Ni un petonet per força’ (Ed. Maite Canal, 1994), amb textos de Marion Mebes i il·lustracions de Lydia Sandrock, que va ser editat pel Govern d’Aragó i que es pot llegir online aquí, ensenya als menors que no estan obligats a rebre petons quan no ho desitgen. I detalla l’existència de molts tipus de petons: de bona nit, d’alegria, “per sanar-te si et fas mal”, etc. Això també és part de l’aprenentatge del nen: se li ha d’explicar què tipus de petons hi ha, com són i entre qui es donen (dos en les galtes quan se saluda als amics, un en la cara quan hi ha confiança i afecte, en la boca entre dos adults que són parella, etc.).

Tenir paciència i reforçar els vincles amb els petits

El psicòleg Jordi Artigue -també membre de la SEPYPNA- assenyala que, entre els 8 i 12 mesos de vida, el bebè ha adquirit la capacitat de “diferenciar els vincles amb els progenitors dels vincles amb altres familiars o adults”. Llavors el nen, que abans podia anar de braç en braç sense problemes, comença a mostrar-se retret. Però “no tenen mala intenció”, indica Artigue, sinó que “estan explorant a qui tenen al voltant”. Si els avis o oncles segueixen mostrant afecte i afecte, afegeix el psicòleg, més tard o més d’hora acceptarà de nou els seus petons. “Però s’han de tolerar els seus dubtes i incerteses“, adverteix.

Quan el petit, superada aquesta etapa, es nega a besar a familiars o altres persones properes, “cal preguntar-se per què, ja que pot haver-hi raons de pes”, apunta José Luis Gonzalo. En ocasions, aquests motius són molt simples. Molts s’espanten davant certes característiques físiques, com una barba molt abundant, un tipus de mirada o qualsevol altre element que li desagradi.

També pot ocórrer que, malgrat els llaços de família, el vincle no sigui el bastant sòlid com perquè el nen desitgi expressar el seu afecte amb un petó. Com apunta Gonzalo, “de vegades els petits poden mostrar antipatia cap a certes persones i, a diferència dels adults, no ho oculten, perquè encara no han après a fingir”. A causa d’això, la recomanació és que els adults -tant els pares com els altres familiars- comprenguin al nen i procurin enfortir els vincles amb ell. Quan adquireixi la confiança necessària, ho expressarà a través de petons i altres mostres d’afecte espontànies, ja que els petits tenen molts menys prejudicis que els majors. I, en tot cas, en paraules de Jordi Artigue, els adults han d’entendre que “també tenen dret a tenir dies dolents”.

Besar als nens en els llavis, és dolent?

La psicòloga Savina del Riu posa el focus en un aspecte delicat de la qüestió dels menors i els petons: el perill dels abusos. En relació amb això, es refereix primer al costum, habitual en algunes famílies, que pares i fills es donin petons en els llavis, una pràctica que “no és ni bona ni dolenta en si mateixa -apunta- però que pot generar confusió en els nens”. Per això, assegura que una forma clara de protegir-los és explicar-los que els petons en la boca són alguna cosa que solament fan els adults, i no els adults i els nens.

I l’especialista va més enllà: “Podem caure en una contradicció quan volem prevenir als petits d’abusos per part dels adults i, alhora, els obliguem al fet que rebin i donin petons”. I recorda que “la majoria dels abusos als nens són per part de familiars i persones conegudes properes a aquests”. En aquest mateix sentit, el psicoterapeuta José Luis Gonzalo emfatitza que “no animaria mai al menor a donar cap petó a un desconegut”.

Etiquetas:

amor aprenentatge petons

RSS. Sigue informado

Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions