Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Si el meu fill pateix d’apendicitis, com m’adonaré?

Els símptomes més freqüents són dolor abdominal, febre, pèrdua d'apetit, nàusees i vòmits

img_hijo padece apendicitis hd Imatge: rutchapong

L’apèndix és un òrgan “misteriós”: si té alguna funció, la ciència fins ara no ha pogut determinar quin és. No obstant això, a una de cada deu persones en algun moment de la seva vida se li inflama i és necessari extirpar-li-ho. Els pares han d’estar atents als símptomes de l’apendicitis en els seus fills per diagnosticar-ho i tractar-ho a temps i, d’aquesta manera, evitar complicacions com la peritonitis. Aquest article explica algunes de les causes d’aquest problema, com adonar-se que el nen ho pateix i detalls sobre el seu diagnòstic, tractament i posterior recuperació.

L’apendicitis, un problema amb causes poc clares

Img hijo padece apendicitis arti
Imatge: rutchapong

L’apendicitis consisteix en la inflamació de l’apèndix, un petit tros de teixit situat entre els intestins gruixut i prim, la funció del qual -si és que la té- els científics encara no han pogut determinar. Tampoc és clar per què es produeix la inflamació. En certs casos es deu a una obstrucció amb restes de menjar o femta, en uns altres, a una infecció de l’aparell digestiu.

Segons les estimacions dels especialistes, una de cada deu persones sofreix d’apendicitis en algun moment de la seva vida. Si bé pot ocórrer a qualsevol edat, és més freqüent a la franja compresa entre els 10 i 30 anys. I, segons el‘ Manual d’urgències en pediatria‘ editat per Hospitals Universitaris Verge del Rocío i la Junta d’Andalusia, hi ha un bec d’incidència entre els 11 i els 12. Per sota de l’edat escolar és infreqüent, com també excepcional abans dels dos anys de vida.

Els símptomes: com adonar-se que el nen té apendicitis

Gairebé sempre, el primer símptoma de l’apendicitis és el dolor abdominal. “Comença al voltant del melic i, amb el temps, es va desplaçant cap a la part inferior dreta de l’abdomen, alhora que es fa més intens”, explica el pediatre David Pérez Solís en un article publicat per l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP). Més tard, els símptomes freqüents són pèrdua d’apetit, nàusees, vòmits i febre.

En general, és probable que primer es pensi en una infecció gastrointestinal, alguna cosa que en els menors és bastant comú. No obstant això, quan el problema radica en l’apèndix, “el nen pot tenir dolor en caminar, en moure’s o en pressionar aquesta zona de l’abdomen”, apunta un text de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap). El petit “tendeix a quedar-se quiet -afegeix-, amb freqüència tombat sobre un dels costats i amb les cames encongides sobre l’abdomen”.

Els nens petits tenen menys probabilitats de sofrir apendicitis, però un desavantatge: els símptomes són més difícils d’identificar. Sovint, es resumeixen en vòmits i abdomen distès (inflat). Un estudi realitzat per especialistes de l’Hospital Universitari Nen Jesús (Madrid) va determinar que aquestes dificultats per identificar aquests signes, juntament amb una evolució més ràpida de la infecció a aquestes edats, fan que els preescolars amb apendicitis aguda tinguin “una major incidència de perforacions, peritonitis i complicacions”. Per això, convé parar esment en aquestes situacions.

Diagnòstic i tractament de l’apendicitis

Davant els senyals i la sospita que el nen presenta un quadre d’apendicitis, el metge pot demanar diferents estudis, com a anàlisis de sang i orina i radiografia o ecografia de l’abdomen. No obstant això, hi ha casos en què cap d’aquests resultats podrà confirmar el diagnòstic, per la qual cosa el procediment més efectiu segueix sent la palpació de l’abdomen.

Si aquestes proves indiquen l’existència d’apendicitis, l’únic tractament possible és la cirurgia. S’extirpa l’apèndix en una operació coneguda com apendicectomía. Atès que es tracta d’un òrgan sense cap funció coneguda, la seva pèrdua no representa cap perjudici. Quan s’intervé i es descobreix que la persona no té problema algun en l’apèndix (ja que les anàlisis diagnòstiques tenen un marge d’error), en general es lleva de totes maneres com a mesura -l’únic que hi ha- de prevenció. En ocasions, fins i tot s’extirpa en altres operacions que es realitzen a la mateixa zona però no tenen res a veure amb l’apendicitis.

La recuperació del nen després de l'extirpació de l'apèndix

La majoria de les vegades, l’apendicectomía és una operació senzilla i el temps de recuperació és breu. Els quadres més greus es deriven d’un retard en el diagnòstic o tractament, la qual cosa condueix a una perforació de l’apèndix i una conseqüent infecció, que “pot ser localitzada (abscés) o generalitzada (peritonitis)”, tal com explica l’AEPap. Una complicació d’aquest tipus implica una recuperació més lenta i amb més dies d’ingrés a l’hospital, amb l’aplicació per via intravenosa d’antibiòtics per controlar la infecció. Si no es tracta, pot ser fins i tot fatal. Però això és excepcional.

En la majoria dels casos, amb un mínim d’atenció, els pares poden adonar-se de si el mal de ventre del petit és una mica més important que alguna cosa que li hagi assegut malament, acudir a l’especialista a temps i que tot es redueixi a una breu anècdota i una cicatriu en el costat dret de la panxa.

Etiquetes:

apendicitis

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions