Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Bebès

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Signes de desenvolupament normal en el nounat

Determinades reaccions i moviments evidencien que el bebè creix i es comporta de manera saludable

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 20 de Octubre de 2011
img_recien nacido normal

Imatge: oriol martinez

Postura i moviments

  • La seva postura és simètrica i bastant rígida.
  • Quan està de cap per amunt, el cap mira al capdavant i els braços i les cames estan flexionats sobre el cos, de manera que els talons no toquen el llit. Fa moviments bruscs, involuntaris i no coordinats.
  • De cap per avall, els genolls queden doblegades sota el seu abdomen. Només és capaç d’aixecar el cap el just per girar-la de costat a costat.
  • Si se li aixeca estirant-li dels braços, el cap li penja, i manté braços i cames flexionats.

Reflexos

El nounat té curiosos reflexos que el pediatre explora en les primeres revisions per comprovar la normalitat i correcta evolució del seu sistema nerviós. Alguns, com el de succió, li són per descomptat molt útils. Uns altres són signe de la seva immaduresa neurològica i ha de perdre’ls amb el pas del temps.

  • Cerca. També anomenat “reflex dels punts cardinals”, quan alguna cosa toca la comissura de la seva boca, torna el cap i obre la boca buscant en l’adreça de l’estímul (o en la del punt cardinal en què la hi ha tocat). Això li serveix per iniciar les preses i, com tots els reflexos, és un moviment involuntari.
  • Succió. Davant un contacte en el seu paladar, reacciona succionant. Aquest reflex no madura completament fins a les 36 setmanes d’embaràs, la qual cosa explica les dificultats que els prematurs poden tenir per succionar vigorosa i eficaçment.
  • Moro. Normal durant els tres o quatre primers mesos i així cridat en honor al seu descobridor, també es coneix com a reflex de sobresalt, perquè és així com es provoca. El pediatre ho sol explorar deixant-li caure bruscament el cap cap a enrere, la qual cosa li fa obrir els braços i cames, després plorar i finalment retornar les extremitats a la seva posició original. També ho pot desencadenar un so, inclòs el propi plor del bebè.
  • Tònic del coll. Fins als cinc o sis mesos, en girar el seu cap cap a un costat, el braç d’aquest costat s’estira i l’altre es doblega pel colze, adoptant el que els pediatres criden “posició d’esgrima”.
  • Prensió. En fregar el palmell de la seva mà, els seus dits es tanquen fortament. En els prematurs és tan enèrgic que els permet mantenir-se en l’aire penjant del dit de l’explorador. Dura com a màxim fins als quatre mesos.
  • Marxa automàtica. Fins al primer o segon mes, és possible aconseguir que doni uns passos en sostenir-li amb els peus recolzats en una superfície plana.

Sentits

El bebè neix amb els cinc sentits i és capaç de reaccionar al dolor, a la calor, al fred i fins i tot de distingir sons, olors i sabors.

  • Vista. Els ulls es comencen a desenvolupar quatre setmanes després de la fecundació i, als quatre mesos d’embaràs, ja són sensibles a la llum.
    • En néixer, el bebè és capaç de veure la llum i distingir els colors, percebent contrastos, moviments i canvis bruscs d’il·luminació. Pot fixar-se en les cares i en objectes brillants situats en el seu camp visual.
    • Enfoca ben el que està a 20 o 30 cm dels seus ulls, és a dir, la distància a la qual normalment es troba la cara dels seus pares quan li tenen en braços.
    • En un curiós experiment, es va observar que amb 10 hores de vida, passaven més temps sense apartar la mirada de fotos de cares normals que quan aquestes eren agressives.
  • Oïda. El fetus ja percep sons i les mares li noten donar puntades o moure’s en sentir sorolls forts. El nounat ja té l’oïda totalment desenvolupada.
    • A les poques hores de vida, la seva freqüència cardíaca s’accelera molt més com més intens és un so.
    • Presta especial atenció a la veu humana i, segons alguns estudis, sembla preferir els tons aguts de la veu femenina als greus propis dels homes.
    • Durant les primeres setmanes, pot reaccionar davant els sorolls amb un sobresalt molt aparatoso i posant-se a plorar (reflex de Moro) o amb un canvi d’activitat gairebé imperceptible, parpellejant, o deixant de xuclar o de respirar per un moment.
  • Olfacte. Des del primer dia de vida, el bebè reacciona davant les olors. S’ha demostrat que distingeix entre l’olor de l’anís i el de la ceba, i que aquest últim li fa apartar-se. Segons un altre estudi, és capaç de reconèixer l’olor de la seva mare fins al punt que al sisè dia pot reconèixer el seu pit entre el d’altres dones precisament per l’olfacte.
  • Gust. Poc desenvolupat en néixer, madura molt ràpidament, de manera que als quinze dies, el bebè ja demostra les seves preferències. Rebutja amb ganyotes i moviments d’extrusió de la llengua els sabors àcids i salats, mentre que reacciona positivament davant el sucre, xuclant-se els llavis.
  • Tacte. És el primer sentit que es desenvolupa. La pell que envolta la boca és sensible a les vuit setmanes d’embaràs i, sobre les 20 setmanes, ja ho és la de tot el cos. El nounat és molt sensible a la forma en què se li toca i manipula, i el contacte físic és la forma més precoç i primitiva de comunicació, així com un element crític en la vinculació afectiva amb el bebè.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions