Segons l’Associació Espanyola de Pediatria, entre el 3% i 5% dels bebès tenen formes més o menys lleus de baix pes en néixer. Això implica alguns riscos que van des d’una major morbimortalidad perinatal fins a una més alta probabilitat de patir diabetis o problemes cardíacs o del desenvolupament neurològic en el futur. Aquest article explica quan es considera que un nen té baix pes en néixer, ofereix dades sobre la prevalença i les causes d’aquest problema i enumera les seves possibles conseqüències més importants, com les relacionades amb el desenvolupament neurològic.
Quan es considera que un bebè té baix pes en néixer?
Un bebè té baix pes en néixer o, en termes més precisos, és petit per a l’edat gestacional (PEG), quan el seu pes o la seva longitud es troben per sota del percentil 3 en relació amb la seva població de referència, el seu sexe i la seva edat gestacional. El percentil 3 és la línia que, en un gràfic d’estadístiques, marca el límit del conjunt del 3% inferior, en aquest cas, de bebès amb menor pes o longitud. Per això, es pot afirmar que els nens PEG són els que pertanyen al grup del 3% dels més petits.
En ocasions s’assenyala que els bebès PEG són aquells que pesen menys de 2,5 quilos en néixer, però en realitat els percentiles a Espanya per als nascuts a terme estan una mica per sobre d’aquesta quantitat. Com s’observa en les taules dels últims Estudis Espanyols de Creixement, amb dades de 2010, el percentil 3 per al pes dels nens a la setmana 42 de gestació es troba entorn dels 2.850 grams, mentre que per a les nenes la xifra és d’uns 2.750 grams. Per això, per a bebès nascuts a terme, serien PEG si en néixer pesen menys que aquestes quantitats.
Prevalença i causes del baix pes en néixer
Els especialistes assenyalen la importància de distingir entre PEG i creixement intrauterino retardat (CIR). En més del 90% dels casos apareixen junts, s’explica en els protocols de neonatología de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), però el CIR “exigeix un seguiment en el temps mitjançant ecografia”, amb independència de si, en néixer, el pes del nen estigui o no per sota del normal. L’AEP apunta que “en el nostre mitjà s’estima que una de cada deu gestacions pot cursar amb retard en el creixement fetal”, mentre que els bebès PEG “representen un 3-5% de la població”.
Cadascuna d’aquestes situacions respon a causes diferents i implica riscos i conseqüències diferents. En la majoria de les ocasions, el motiu del PEG no és clar, assenyala l’AEP, encara que “s’han descrit com a factors implicats causes maternes, placentàries i fetals“. Les causes maternes semblen estar associades en la meitat dels casos, sobretot a partir de problemes com la hipertensió arterial i -un factor molt evitable- el tabaquisme de la dona. Les causes fetals, per la seva banda, corresponen al 15% dels casos “i, en general, solen ser més greus i de pitjor pronòstic”, afegeix el document dels pediatres.
Sota pes en néixer, els seus riscos i conseqüències
El baix pes en néixer té múltiples riscos i conseqüències. A continuació s’enumeren els més importants:
- La mortalitat perinatal en els nens PEG és entre 10 i 20 vegades més grans, sobretot com a conseqüència d’hipòxia (deficiència d’oxigen en la sang, cèl·lules i teixits) o anomalies congènites.
- Aquests petits també tenen majors riscos de sofrir, en algun moment, diabetis, malaltia cardíaca, alta pressió arterial o l’anomenada síndrome metabòlica o síndrome X, que es produeix quan es pateixen tots aquests problemes alhora i que genera un risc de vida important a una edat relativament jove.
- Existeixen efectes sobre el desenvolupament neurològic i de la conducta. Entre el 8% i 10% dels nens PEG són persones amb talla curta en l’edat adulta, que s’associa a “desavantatges psicosocials i problemes del comportament”, segons els protocols dels pediatres. Per això, en aquests casos és important l’acompanyament psicològic.
- La majoria dels bebès PEG presenta l’anomenat “creixement recuperador”, que és “una velocitat de creixement major que la mitjana per a l’edat cronològica i sexe durant un període definit de temps, després d’una etapa d’inhibició del creixement”. Gràcies a aquest creixement accelerat, que en més del 85% dels nens es produeix durant els primers dos anys de vida, els petits aconsegueixen el seu canal de creixement normal. Si als dos anys el nen no ha experimentat aquest creixement recuperador, el risc que tingui talla baixa en l’adultesa és entre 5 i 7 vegades major, per la qual cosa els especialistes recomanen, en tal situació, acudir a un endocrinólogo pediatre.
Les conseqüències negatives del baix pes en néixer també poden ser dèficit d’atenció, pitjor capacitat d’adaptació al mitjà i pitjor mobilitat. Aquesta va ser una de les conclusions de la tesi doctoral de Daniel Orós López, titulada ‘Resultats perinatals i sobre el neurodesarrollo del creixement fetal tardà‘ i presentada aprovada per la Universitat de Barcelona en 2010.
L’estudi en qüestió va comparar les habilitats neurològiques de dos grups de bebès: 100 de pes normal i 102 petits per a l’edat gestacional. Es va realitzar amb ells una prova anomenada Escala d’Avaluació del Comportament Neonatal, que mesura capacitats com l’atenció, la mobilitat, la resposta a estímuls visuals o auditius i l’adaptació al mitjà. En tots els camps, el rendiment dels nens PEG va ser inferior al dels de pes normal, fins i tot en menors que, al moment del treball científic, tenien un pes i una talla ja normalitzats.
Per això, si ben els investigadors assenyalaven la importància de noves proves per confirmar aquestes dades, emfatitzaven la importància que pot tenir la prevenció d’aquestes situacions, les quals fins a poden afectar al desenvolupament sensorial i cognitiu futur durant tota la infantesa i l’adolescència.
