Suïcidi en nens i adolescents: senyals d’advertiment per als pares i consells per a prevenir-ho

Espanya no posseeix una estratègia nacional de protecció i prevenció del suïcidi, com exigeixen els especialistes en pediatria, psicologia i psiquiatria infantojuvenil. I això que en adults el suïcidi és la primera causa de mort no natural, per davant d’accidents, homicidis i violència de gènere, i en el cas dels menors, les dades aportades pels diferents experts que treballen amb nens i adolescents revelen que la situació és molt preocupant.

Però no ho és només pel nombre de morts i temptatives (i les seves lesions) o els pensaments (ideació suïcida) que es produeixen en aquests menors, sinó també per la quantitat de persones de l’entorn a les quals afecta directament aquest “problema prevenible”, segons manifesta l’Organització Mundial de la Salut (OMS). I és que, de mitjana, s’estima que cada cas representa un gran sofriment a unes 6-10 persones, entre familiars, amics i companys d’estudis.

Entre les xifres més destacades estan les que va registrar la Societat Espanyola d’Urgències de Pediatria (SEUP) des de març de 2019 a març de 2021. Apunten que els diagnòstics relacionats amb trastorns mentals en les seves urgències van augmentar un 10% i els que més es van incrementar van ser: intoxicació no accidental per fàrmacs (122%), suïcidi/intento de suïcidi/ideació autolítica (56%), trastorn de conducta alimentària (40%) i depressió (19%). A més, en només 2021, la Fundació ANAR, que ajuda a nens, nenes i adolescents en risc, va atendre 748 menors d’edat que en el moment de la crida estaven intentant acabar amb la seva vida. 

Els homes se suïciden més, però les dones presenten un risc dues vegades major que els homes d’intent de suïcidi. A més, l’adolescència és una etapa crítica, en la qual es produeix un “punt d’inflexió”, com assenyalen en la ‘Estratègia de Salut mental del Sistema Nacional de Salut (2022-2026)’ sobre la base de les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Així, mentre que en 2020 en el grup de menors de 15 anys es van registrar 14 suïcidis, en el de 15 a 29 anys van ser 300.

“La prevalença d’ideació suïcida és molt baixa en la infància, augmenta lentament durant l’adolescència primerenca i després exponencialment entre els 12 i els 17 anys”, afirmen en aquest estudi (2013). Ho corrobora una enquesta de Save the Children (2022). El percentatge de nens i nenes entre 4 i 8 anys amb aquesta mena de pensaments és d’un 2%, i aquesta fracció es triplica en l’adolescència, aconseguint un 6% en el grup entre 13 i 16 anys.

Les causes? Són nombroses i complexes. La pandèmia, i els seus diferents confinaments, és un dels factors, però no l’únic, com recorden els experts en van participar en el recent I Congrés Nacional de Salut Mental Infanto Juvenil i els qui aborden el tema en el ‘Llibre blanc de la Salut Mental Infantojuvenil’ (2022). A més dels intents previs, alguns dels factors de risc són:

• el trastorn límit de la personalitat, el trastorn depressiu major, l’ansietat…
• l’estrès acadèmic i emocional.
• l’alta impulsivitat, la baixa autoestima, la desesperança, la pobra capacitat per a resoldre problemes…
• el consum de substàncies i altres conductes de risc (sexuals, d’alimentació, violència, absentisme escolar).
• factors psicosocials: una disfunció familiar, falta de seguiment i atenció familiar, el rebuig social, assetjament escolar, ciberbullying, maltractament infantil, Internet, les xarxes socials…

Pràcticament totes aquestes morts i successos podrien evitar-se. Per això s’estan fent passos en la prevenció, encara que no amb un pla nacional per a la prevenció del suïcidi, que “resulta fonamental”. Així ho veu l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP), que assegura en l’estudi ‘Autolesions i conducta suïcida en nens i adolescents. El que la pandèmia ens ha revelat’ (2022) que “és molt necessari reforçar els recursos d’atenció primària, hospitalària i de salut mental on s’atén la població pediàtrica. Els centres escolars són claus per a la prevenció i detecció de conductes suïcides, i s’han d’implantar programes formatius per als professionals de l’educació”.

Davant tal repte, les iniciatives preventives en les comunitats autònomes són variades. Hi ha campanyes dirigides als joves (‘Parlar del su1c1d10 pot canviar el teu POV (punt de vista)‘); garbellats de detecció de depressió major a partir dels 12 anys en el nou Programa de Salut Infantil (PSI) d’Euskadi; tallers de gestió emocional per a alumnes de 14 i 15 anys a Catalunya, dins del seu pla de prevenció del suïcidi 2021-2025 (Plapresc); o un nou hospital de dia psiquiàtric infantojuvenil a Salamanca, per exemple.

A més, el Ministeri de Sanitat va posar en marxa en 2022 el telèfon 024 per a l’atenció a persones amb conducta suïcida com es recull en el seu ‘Pla d’Acció de Salut Mental 2022–2024’.

Però la prevenció del suïcidi no és missió exclusiva del sistema sanitari i educatiu. També intervenen més agents. Un d’ells és la família, tant com factor protector davant el suïcidi infantojuvenil (també ho és el suport social i el sentiment de pertinença a un grup), com a corresponsable amb la prevenció. Com a pares, què podem fer exactament?   

D’una banda, tingues en compte els següents senyals de risc d’un possible intent de suïcidi, que enumera principalment la Fundació ANAR i la ‘Guia de prevenció del suïcidi’ dirigida a les famílies promoguda per la Regió de Múrcia. Perquè sí, un petit percentatge de suïcidis ocorre sense avís, però la majoria (70–80%) han estat precedits per senyals, ben verbals o de comportaments. Quins són?

• Canvis bruscos en l’estat d’ànim: de la irritabilitat o agressivitat passa immediatament després a una actitud tranquil·la.
• Retraïment social. Abans gaudia en sortir amb amics o practicar esport; ara tendeix a l’autoisolament.
• Símptomes depressius o diagnòstic de depressió: tristesa, desinterès, indiferència, visió negativa de la vida, del futur o d’un mateix…
• Es preocupa o té símptomes d’ansietat inusuals per temes quotidians.
• Queixes somàtiques associades a l’angoixa emocional: mal de panxa, cap o fatiga.
• Se sent immers en un problema del qual no troba sortida, com pot ser l’assetjament escolar.
• Manifesta no voler anar al col·legi i diu tenir por per problemes amb companys, lesions, amenaces…; falta a classe sense justificació.
• Dificultats de concentració.
• Marcada caiguda en el rendiment acadèmic.
• Canvis en els hàbits de somni: somni inquiet, falta de descans…
• Problemes en la seva alimentació: menja menys, sense ganes, o pitjor.
• Caràcter impulsiu i poc reflexiu, com a consum d’alcohol i drogues o activitats o esports d’alguna cosa risc sense considerar els seus efectes.
• Es desprèn o regala objectes o pertinences benvolguts.
• Tancament, eliminació o comiat de manera sorprenent dels perfils de les seves xarxes socials.
• Autolesions per a donar sortida a malestars emocionals que no saben manejar i intents previs de suïcidi.
• Verbalitzacions en relació al suïcidi, com aquestes expressions: “Vull morir”, “A vegades desitjaria poder anar-me a dormir i mai despertar-me” o “No hauràs de preocupar-te per mi per molt més temps”.
• Afirmacions pessimistes o desesperançades de l’estil de “Mai em curaré, el meu no té solució”.
• Manifestacions que mostren la intenció de voler acomiadar-se com “Per si deixem de veure’ns un temps…”.

A les recomanacions preventives de la Fundació ANAR i la guia citada, s’uneixen les de l’Associació Espanyola de Pediatria d’Atenció Primària (AEPap) a través del seu portal Salut Jove. Aquestes són les pautes que destaquen per a les famílies els fills de les quals mostren ideació suïcida, però que també serveixen per a prevenir aquests pensaments.

• Fes cas als seus senyals. Pren-les de debò. No pensis que “són coses d’adolescents i ja se li passarà”. No t’enfadis ni li reprenguis.
• Valguda les seves emocions. Escolta-li de manera activa, deixa que s’expressi emocionalment. No li interroguis; tracta d’establir un diàleg.
• Comunica’t per a trobar les causes de la ideació. Busca moments de tranquil·litat per a parlar. Respon amb serenitat, empatia i comprensió. Acompanya-li; digues-li cada dia que no està sol. Transmet-li seguretat. Si no és possible la comunicació, una altra persona pot fer aquesta funció, fins i tot una ajuda professional.
• Si el teu fill viu una situació estressant (divorci, mort un ser estimat…), vigila el seu estat d’ànim, escolta-li i anima-li al fet que no s’aïlli. Si sofreix assetjament escolar o ciberbullying, posa’t en contacte amb el centre escolar i controla l’ús que fa del seu mòbil o ordinador per a evitar nous atacs.
• Ajuda’l a comprendre la temporalitat de les situacions. Els mals moments no són per sempre. Transmet-li que els problemes tenen solució i cal buscar-la de manera adequada. Fes-li veure que és important demanar ajuda si es necessita.
• Ensenya-li que compartir els problemes ajuda a solucionar-los.
• Evita baralles familiars o moments de tensió que puguin afermar la idea negativa del món que li envolta.
• Fes que redueixi el temps d’ús de les tecnologies i vigila el contingut dels seus videojocs o les xarxes socials i pàgines web que visita.
• Fomenta hàbits de vida (alimentació, somni, higiene) i oci saludable que garanteixin un equilibri físic i emocional i propiciïn les relacions amb uns altres, com a activitats esportives, sortides al medi natural, cuidat d’animals… Evita, en canvi, que es relacioni amb persones deshonestes, que li humiliïn i/o li incitin al consum de drogues.
• Anima-li al fet que no s’aïlli de la família i els amics.
• Intenta que sempre estigui acompanyat i que no hi hagi mitjans lesius a mà (fàrmacs, objectes punxants), si és que fa senyals o té compartiments que indiquen possible ideació suïcida. Si ho creus necessari, telefona a Urgències.
• Busca ajuda professional. Acudeix al seu pediatre, metge o psicòleg (també al teu).