La cesària no és l’única alternativa per a l’enllumenament, quan el bebè es presenta de natges davant el seu naixement. A més de que els parts de natges són possibles, existeix la possibilitat de la versió cefàlica externa, una tècnica per la qual, a través de la pressió efectuada per un especialista sobre l’abdomen de la mare, es pot col·locar al nen en posició cefàlica. Aquest article ofereix detalls sobre les posicions del bebè en l’úter matern, com es realitza la versió externa, les precaucions i contraindicacions per a l’aplicació d’aquesta maniobra i la causa que, al seu moment, la cesària s’hubierta imposat com l’única opció possible quan el fetus venia de natges.
Presentació podálica, quan el bebè ve de natges
La posició més adequada del bebè en l’úter matern per al moment del part és la trucada cefàlica, amb el cap cap avall. D’aquesta forma, aquesta és la primera part del seu cos a sortir del de la seva mare al moment de l’enllumenament. Aquests parts, denominats cefàlics, són els més segurs i també els més freqüents.
No obstant això, per diversos motius, de vegades el fetus no es col·loca en aquesta postura, sinó en la contrària: el que es diu presentació de natges o podálica (perquè el bebè, en lloc del cap, ofereix primer els peus).
Fa algun temps, la majoria dels centres hospitalaris van assumir que el procediment normal quan el petit ve de natges al moment del part és la realització d’una cesària. No obstant això, això no té per què ser sempre així. Les xifres de morbiditat i mortalitat en els parts de natges són similars a les de les cesàries. I existeix, a més, una alternativa: la versió cefàlica externa.
Versió cefàlica externa: canviar amb les mans la posició del bebè
La versió cefàlica externa és una maniobra per donar la volta al bebè, a l’interior de l’úter, a través de la pressió que un especialista exerceix amb les seves mans sobre el ventre de la mare, com si fossin massatges. En YouTube hi ha nombrosos vídeos que permeten observar l’aplicació d’aquest procediment.
Juan Acosta Díez, especialista de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO), explica que “aquesta és una tècnica molt antiga, que va deixar d’usar-se entre els anys vuitanta i noranta, però que ara es recupera per evitar la pràctica de tantes cesàries“. Aquest expert assenyala que, realitzada en un hospital, la maniobra “és segura i dona resultat en al voltant d’un 50% dels casos”.
Observar com s’aplica la versió cefàlica externa pot donar una mica d’impressió, ja que consisteix en el que durant l’embaràs es té molta cura de no fer: estrènyer el budell de la dona. Sembla fins a perillosa. No obstant això, Acosta Díez apunta que aquesta tècnica “no és excessivament complicada, si es compara amb altres procediments obstétricos”.
L’associació El Part és Nostre descriu els passos del procés. En primer lloc, es determina la postura exacta del nen mitjançant una ecografia. També es monitora el batec fetal. Després arriba la “suau pressió sobre la paret abdominal de la mare” per part del metge, “per lliscar el cap i el cul del bebè de tal forma que giri sobre si mateix i es col·loqui en posició cefàlica”. El batec fetal també es monitora després de canviada la postura, “per comprovar que no hi hagi sofriment“.
Precaucions per realitzar la versió cefàlica externa
Els protocols de la majoria de les societats científiques han estat actualitzats i inclouen les mesures de seguretat que s’han de prendre per evitar problemes durant la versió cefàlica externa. Algunes de les més importants són les següents:
- S’ha de realitzar a la sala de parts, amb un quiròfan disponible per si és necessari fer una cesària d’urgència.
- Seguir tot el procés amb ecografia.
- Administrar a la mare una medicació per relaxar l’úter.
L’aplicació de la versió externa pot desencadenar el part. Per aquest motiu, solament s’ha de practicar en embarassos a terme. A més, cal tenir en compte que després de col·locat en posició cefàlica per mitjà d’aquesta tècnica, el bebè podria tornar a la postura podálica. Segons l’Organització Mundial de la Salut, la maniobra té un “elevat índex d’èxit immediat (aproximadament un 70%)”, però “seguit per un alt índex de reversió”. De manera que, també a causa d’això, es recomana reservar la versió externa per a gestacions a terme, quan es consideri que el moment del part està a prop.
Contraindicacions i preparació per a la versió externa
Sempre és possible aplicar la versió externa? No, no sempre. En els embarassos de risc o amb alguna patologia important, en general sol evitar-se. “És molt important seleccionar bé els casos”, apunta Acosta Díez, “ja que hi ha situacions que dificulten la versió i la fan més arriscada, com a casos de fetus molt encaixats, circulars de cordó o poc líquid amniòtic“.
Segons explica Acosta Díez, en general “cada hospital disposa de personal més familiaritzat amb la versió externa al que es deriven les gestants que prefereixen evitar la cesària”. A més, com aquesta pràctica s’ha generalitzat de nou, ha augmentat el nombre de cursos i tallers en els quals no solament s’instrueix als professionals, sinó que també se’ls motiva per a l’aplicació d’aquesta tècnica com una forma de reduir la quantitat de cesàries.
L’any 2000 es va publicar un estudi segons el qual la morbiditat i la mortalitat eren molt majors en els parts podálicos que en les cesàries. Va ser en aquest moment quan van canviar els procediments. En molt poc temps, la gran majoria dels hospitals espanyols (i també d’altres països) van variar els seus protocols i van deixar d’efectuar parts de natges. Segons una enquesta realitzada en 2003 a 80 centres hospitalaris en 23 països, el 92,5% havia abandonat la seva pràctica.
No obstant això, en els anys següents es van publicar noves recerques que van qüestionar el disseny, la metodologia emprada i les conclusions del primer estudi. Un de 2006, que va analitzar el quàdruple de casos, va demostrar que la morbiditat i mortalitat infantil en els parts vaginals de natges i les cesàries eren similars.
En 2011, la SEGO va publicar un nou protocol per al part de natges, on la cesària deixa de ser la primera opció i es recomana l’aplicació de la versió cefàlica externa.
Però alguns costums són difícils de desarrelar. Per aquest motiu encara molts hospitals, davant la presentació de natges i sense plantejar cap alternativa, programin cesàries, amb els perjudicis que comporten per a la mare i el seu bebè.
