Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bebè > Nens > 2-4 anys

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Xuclar-se el dit, és perjudicial?

Xuclar-se el dit és normal en els bebès, però pot provocar diversos problemes als nens quan el costum es perllonga durant la infància

img_chupando dedo 3 listp

Les avançades tècniques ecográficas empleades en l’actualitat permeten a molts pares observar com el seu futur fill succiona el seu dit de forma instintiva ja des de l’úter matern. Aquest reflex primari del bebè es considera normal durant el seu primer any de vida, però si es perllonga més enllà dels tres o quatre anys pot provocar danys en funció de la intensitat i freqüència de l’hàbit.

Img chupando dedo 3 01
Imatge: Beth Nazario

Xuclar-se el dit, un reflex natural

La succió és un dels primers reflexos que es desenvolupen en els bebès, ja des de l’úter matern, i un dels més importants. Gràcies a ell, el nounat podrà alimentar-se i garantir així el seu desenvolupament. Aquest reflex s’activa de forma espontània quan la boca del bebè entra en contacte amb el pit matern o la tetina del biberó, actes que es denominen de “succió nutritiva”, és a dir, que estan destinats a nodrir l’organisme del nen.

Però les succions també poden activar-se al contacte amb altres elements aliens a l’alimentació del bebè. Entre aquest tipus de “succions no nutritives” destaca per la seva prevalença en un alt percentatge de bebès la “succió digital”, que consisteix a xuclar de manera innata un dels seus petits dits, en general el polze. Xuclar-se el dit es considera per tant un comportament natural durant els primers anys de vida del nen i, en la majoria dels casos, se supera de forma espontània abans dels tres anys d’edat.

Quan no es deixa de xuclar el dit

No obstant això, en ocasions, la succió digital es perllonga més enllà en el temps i pansa de ser un reflex natural i instintiu a convertir-se en un hàbit de resposta a diferents situacions. Tal com afirma Salvador Borás, logopeda i autor de la ‘Guia per a la reeducació de la deglución atípica i trastorns associats’, encara que molts nens ho abandonen cap als tres anys, “uns altres busquen la succió com a mètode per autosatisfacerse, vèncer l’avorriment o buscar el somni”.

Si l’hàbit persisteix més enllà dels 3 anys d’edat, els especialistes recomanen actuar per erradicar-ho

Encara que segons diferents estudis xuclar-se el dit no és un dels hàbits de succió no nutritius més freqüents (enfront de l’ús del xumet, entre uns altres), sí és un dels quals més persisteix en el temps i és més difícil de superar. Per aquest motiu, els especialistes recomanen a les famílies actuar per erradicar-ho si a partir dels tres anys no desapareix de forma espontània.

Possibles perjudicis de xuclar-se el dit

La prolongació de l’hàbit de xuclar-se el dit comporta diferents perjudicis per al nen; especialment, els relacionats amb el mal alineament de les dents (maloclusión). Els estudis realitzats en aquest àmbit assenyalen que la succió digital perllongada pot modificar la posició de les dents i interferir en el seu creixement normal, provocar paladar ogival, incisius superiors vestibulizados o mossegada oberta, entre altres efectes.

Aquests danys seran més o menys nocius en funció de la intensitat de la força que aplica el nen a les dents durant la succió, la quantitat de temps que roman el dit en la boca i amb quina freqüència practica l’hàbit durant el dia. Així mateix, s’han constatat altres perjudicis addicionals respecte a altres àmbits:

  • Problemes fonètics quan comença a utilitzar el llenguatge.
  • Malformacions facials.
  • Alteracions en el dit, com la formació de calls o èczemes i deformitats.
  • Dificultats en la deglución normal.
  • Perill d’intoxicacions i infeccions per xuclar-se els dits després d’haver estat en contacte amb substàncies nocives o amb brutícia.
  • Trastorns emocionals per ser un hàbit rebutjat en el seu entorn social.

Cinc maneres d'acabar amb l'hàbit de xuclar-se el dit

Per evitar que el nen sofreixi aquests danys i erradicar l’hàbit de xuclar-se el dit es poden utilitzar diferents mètodes, com a aparells d’ortodòncia específics o tractaments psicològics que actuïn sobre el comportament del petit. Aquests últims són, a més d’efectius, fàcils i econòmics d’aplicar. Tal com afirma Salvador Boras, “amb els programes de modificació de conducta es pot reforçar i motivar al nen perquè controli aquest mal hàbit”. Aquestes són algunes de les pautes que recomanen els especialistes:

  1. Parlar amb el nen i explicar-li els riscos i possibles perjudicis que implica el fet de xuclar-se el dit amb tanta freqüència.
  2. Quan es xucla el dit durant el dia s’associa, en general, amb l’avorriment. Per evitar-ho, es poden proposar al nen diferents activitats que li distreguin, sobretot, que impliquin la manipulació digital perquè no torni a portar-se els dits a la boca.
  3. Per evitar la succió en l’hora del somni, és convenient proporcionar al nen una joguina o peluix, que a més de transmetre-li la sensació de seguretat que li reporta xuclar-se el dit, manté les seves mans ocupades per sostenir-ho.
  4. Establir un sistema de recompenses si aconsegueix mantenir-se sense succionar i premiar-li amb petits regals o reconeixements quan aconsegueix estar sense xuclar-se el dit en situacions en les quals succiona amb assiduïtat.
  5. Una alternativa pot ser posar-li una banda adhesiva en el dit, que serveixi de recordatori del que no ha de fer quan es vulgui portar el dit a la boca. La banda elimina així mateix la sensació plaent de la succió.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions