La qualitat de la fusta s’assenta principalment en dos factors: les propietats intrínseques del material i el seu origen sostenible. És important conèixer les característiques del producte i la seva adaptació a l’ús final, però també cal assegurar una bona gestió dels processos productius, un control de la producció en fàbrica i, sobretot, el compliment de les normatives legals.
La Directiva de Productes de la Construcció (DCP) -en marxa des de l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE)- estableix, entre altres mesures, la necessitat que els productes portin el marcat CE a la sortida de fàbrica. Només s’admet el caràcter voluntari d’aquest marcat quan el producte es reguli per les normatives ISO 9000 o ISO 14000. En tots dos casos, s’entén que la fusta ja ha passat un sistema de qualitat vàlid, per la qual cosa es considera que el procés de producció és òptim.
Aquest distintiu és la principal “marca de referència” que indica l’aplicació del CTE
El marcat CE assegura que es compleixen totes les obligacions relatives al tractament de la fusta. Segons el Departament de Tecnologia i Medi ambient de la Confederació Espanyola d’Empresaris de la Fusta (CONFEMADERA), aquest distintiu és la principal “marca de referència” que indica l’aplicació del CTE. Així ocorre en el cas del parquet, que des de març de 2007 té l’obligació de portar estampat aquest segell.
Es tracta d’un senyal de garantia que el fabricant ofereix als consumidors perquè aquests sàpiguen que el producte adquirit compleix amb totes les obligacions establertes per les directives comunitàries. En concret, els productes amb marcat CE compleixen els requisits de seguretat establerts per la Unió Europea.
Altres marques
A més d’aquest segell, els productes de fusta poden presentar altres distintius de gestió forestal sostenible. Aquesta expressió es va utilitzar per primera vegada en 1993, durant laConferència Ministerial d’Hèlsinki, on es va definir com l’administració “i ús dels boscos i muntanyes” de manera que mantinguin “la seva biodiversitat, productivitat, capacitat de regeneració, vitalitat i el seu potencial de complir, ara i en el futur, funcions ecològiques, econòmiques i socials rellevants”, recorda CONFEMADERA.
En aquest sentit, la certificació forestal es plasma en els sistemes PEFC i FSC, els més estesos i els únics vigents al nostre país. A través d’ells, els consumidors poden conèixer la procedència “legal i sostenible” dels productes que compren. En l’actualitat, segons dades de la Confederació, a Espanya existeixen més d’un milió d’hectàrees certificades PEFC, enfront de 165.000 hectàrees certificades FSC.
Per obtenir el marcat CE, el fabricant ha de sol·licitar a un organisme de certificació la realització d’una sèrie d’assajos. Els paràmetres que es mesuren són la resistència mecànica i l’estabilitat de la fusta, així com les seves propietats ignífugas i d’aïllament tèrmic i acústic. El que es pretén és garantir que, una vegada instal·lats, els productes de fusta compleixin la Directiva de Productes de la Construcció.
Certifica que les propietats del producte coincideixen amb les prestacions que declara el fabricant
Existeixen diversos sistemes d’avaluació per aconseguir el marcat CE. La finalitat de tots ells és la implantació d’un sistema de control de la producció que certifiqui que les propietats del producte coincideixen amb les prestacions que declara el fabricant. En aquest sentit, un dels assajos més importants és la reacció al foc de la fusta, ja que permet garantir la seguretat de les persones i de les estructures en les quals s’instal·la fusta.
