Les aixetes són la principal font de soroll en una instal·lació d’aigua. Sobretot, les aixetes monocomandaments, que actuen com potenciadores del soroll a causa de la presència del mesclador. El nivell de sonoritat varia d’uns models a uns altres i, per això, la Norma UNEIX EN 817:1998 classifica l’aixeteria en dos grups acústics, I i II, de menor a major sonoritat. Aquests grups es relacionen alhora amb un cabal determinat, que es classifica segons les lletres A, B, C i D, on A se correspon amb el cabal mínim i D amb el màxim. És a dir, una aixeta IA seria el model més silenciós, però també el de menor cabal.
En principi, es considera que la pressió i el cabal d’aigua són els factors que més influeixen en la sonoritat. No obstant això, existeixen altres aspectes que també afecten al nivell de soroll. Per conèixer les condicions exactes en les quals aquest es genera, el Laboratori d’Enginyeria Acústica i Mecànica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Terrassa, pertanyent a la Universitat Politècnica de Catalunya, va dur a terme un estudi sobre el tema. Va construir una planta pilot en la qual va reproduir diferents tipologies d’instal·lació de subministrament d’aigua en habitatges i va investigar els nivells de soroll associats a aquestes instal·lacions.
Les conclusions van determinar que les aixetes són una font de soroll “en funció de com es trobin”, ja que el nivell de sonoritat depèn de la pressió, el cabal, el material de la instal·lació, la ubicació de les canonades i les parets, de maó buit o guix, principalment.
Cabal, canalitzacions i parets
Respecte al cabal, l’estudi va determinar que el nivell de soroll és directament proporcional a la quantitat d’aigua. No obstant això, va descobrir que en alguns casos és possible obtenir un nivell màxim de soroll amb un cabal menor, probablement a causa d’un fenomen de ressonància de la cavitat interna de l’aixeta o a la formació de bombolles (cavitació).
Les canonades de coure són més sorolloses, per la qual cosa han de col·locar-se encastades o amb abraçadores elàstiques
Els sorolls que generen les aixetes es transmeten a través de les canalitzacions, encara que aquestes poden influir al seu torn en el nivell de sonoritat. Les canonades de coure, per exemple, són més sorolloses. Per això, quan s’utilitzin cal encastar-les en la paret amb tub corrugado o utilitzar abraçadores elàstiques si van en instal·lacions vistes.
Per la seva banda, les canonades de Polibutileno (PB), un polímer similar al polietilè i el polipropilè, són preferibles quan les parets estan construïdes en cartró-guix o la instal·lació es troba a la vista sobre paret de maó. En aquest cas, les abraçadores elàstiques no aporten cap atenuació del soroll, però sí el flexo que connecta les canalitzacions amb les aixetes.
Els sorolls en la instal·lació es poden evitar, o almenys atenuar, si es tenen en compte diversos aspectes. En primer lloc, cal fixar-se en les característiques de l’aixeteria a l’hora d’adquirir-la. Els models classificats acústicament com a tipus I són els més silenciosos. A més:
- Quan s’utilitzin canonades de coure caldrà encastar-les en tubs corrugados o fixar-les amb abraçadores elàstiques si la instal·lació està a la vista.
- Els sanitaris han d’aïllar-se dels envans mitjançant juntes elàstiques.
- Sempre que es pugui, es construiran envans en sec amb absorbent acústic i s’empraran canonades flexibles en les connexions.
Una altra solució més dràstica pansa per allunyar les habitacions de les zones humides (cuina i cambra de bany) i no compartir la paret d’aquestes cambres amb els habitatges veïns.
