Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Argila polimèrica, la pasta decorativa dels mil usos

S'utilitza per a elaborar objectes decoratius, modelar figures o fabricar peces de bijuteria

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Diumenge, 21deOctubrede2007
Img fimo1list Imatge: Windell Oskay

L’argila polimèrica és una pasta que s’empra per a modelar. Els principals atributs enfront d’altres materials són la seva flexibilitat, el seu fàcil maneig i un procés de cocció simple. Basta un forn domèstic i una temperatura d’entre 100 °C i 130 °C per a endurir qualsevol peça que es creï amb aquesta pasta. L’argila polimèrica està composta de PVC, pigments de diferents colors i un oli plastificant que la fa tan manejable. Amb freqüència, s’empra per a elaborar elements decoratius o detalls en relleu en quadres, per a modelar figures i crear peces de bijuteria.

Img

Què és l’argila polimèrica?

D’aparença molt similar a la plastilina, l’argila polimèrica no és tòxica però no ha d’ingerir-se. Aquest aspecte mereix atenció, especialment, si es permet que els nens s’entretinguin amb ella. A diferència de l’argila habitual, la polimèrica no necessita pintar-se perquè tingui color. En el mercat es troba disponible en petits lingots de diferents tonalitats. És possible triar entre tons opacs o transparents, fluorescents i, fins i tot, amb purpurina.

Una altra de les seves particularitats és que, si es desitja, els colors es barregen entre si per a crear diferents tonalitats o efectes geomètrics, segons la tècnica que s’empri. També és possible decorar les peces amb altres elements com a comptes de plàstic, tela i paper.

Manualitats que es poden fer amb aquesta argila

Aquest material permet la creació d’una infinitat d’objectes; des d’adorns al gust, com a clauers, figuretes, passadors de pèl… fins a tota mena de bijuteria, com colgates, pendents i anells. Entre els seus avantatges destaca que a causa de les bondats d’aquest material es pot pintar al gust, amb lluentor, sense lluentor, simulant un animal o fent aquest mateix animal en la grandària que es desitgi.

Una altra de les possibilitats que permet l’ús d’aquesta argila policromada és l’elaboració complements per a personalitzar “”  marcs de fotos, així com l’interior d’aquests marcs; bastaria amb unir argiles de diversos colors i realitzar amb elles el dibuix que es vulgui, ja siguin núvols, flors, un arcoiris o un gos. Resulta, per tant, una activitat molt entretinguda al mateix temps que pràctica ja que serveix adornar tot tipus d’objectes. Llueix especialment a les habitacions dels més petits de la casa, ja que la varietat de colors fa que la diversió, l’entreteniment i la decoració vagin de la mà.

Materials i procediment

Convé tenir en compte que per a crear qualsevol peça de bijuteria o element decoratiu cal pastar l’argila i modelar-la segons el disseny que es prefereixi. Una de les tècniques habituals consisteix a fer murrinas, molt útil per a crear efectes. És un procediment indispensable per a realitzar granadures en general. Es dóna forma a un cilindre d’argila i es recobreix amb una planxa d’un altre color. A continuació, es pasta perquè l’estructura s’uneixi, i es talla en rodanxes. D’aquesta manera, es crea un efecte d’entrellaçat de tots dos colors.

Una altra de les tècniques habituals és la del degradat. Amb ella s’ordena un conjunt de colors fins a crear peces que continguin una seqüència d’aquests. Per a aconseguir-ho, cal disposar les planxes d’argila de les diferents tonalitats com si conformessin un puzle i pastar fins que la mescla adquireixi el to desitjat.

Materials

Un dels majors atractius de l’argila polimèrica és la possibilitat de treballar-la amb utensilis domèstics. No obstant això, a mesura que es guanya experiència en el coneixement i maneig del material, és probable que aquestes eines resultin insuficients. En el mercat abunden diferents utensilis específics per a l’argila polimèrica. Alguns dels més habituals són els següents:

  • Màquina laminadora: en origen, és una màquina que s’usa per a elaborar pasta fresca alimentosa, però dóna bons resultats per a pastar les planxes d’argila. Té dos corrons que s’ajunten, segons el gruix que s’hagi seleccionat, i giren quan s’acciona la manovella de la màquina. Així s’aconsegueixen planxes regulars, sense tot just esforç. Els corrons de fusta o les ampolles de cristall buides són una versió més rudimentària per a pastar l’argila.
  • Fulla: és una eina indispensable per a treballar amb argila. S’empra per a tallar, llescar, empènyer o allisar les peces. És preferible optar per fulles d’acer. Estan disponibles en format rígid o flexible. El tall pot recrear diferents formes rectes, entretallades o ondulades. Per a principiants, el cúter o les fulles d’afaitar amb protecció en un dels seus extrems tallants també serveixen.
  • Motlles talladors: són similars als utilitzats en rebosteria. Són peces, en general, de metall, que recreen diferents motius com a cors, estrelles i flors. Tenen una vora afilada que marca i tala el material. Hi ha marcadors específics per a les argiles polimèriques, elaborats amb plàstic i amb un moll que permet retirar la peça sense deformacions.
  • Extrusionadora: és un cilindre metàl·lic buit, emprat també pels ceramistes, en el qual s’introdueix l’argila sense pastar. Compta amb un filtre en un dels seus extrems i en l’altre disposa d’un èmbol. Quan aquest baixa, l’argila surt a través del filtre, que adopta la forma que s’hagi seleccionat: rodona, triangular, quadrada, amb relleu en les arestes…

 

Acabat

Img cangrejodespUna vegada que les peces d’argila s’han cuit en el forn, és possible deixar-les tal qual o millorar la seva resistència i acabat amb un vernissat. Hi ha vernissos específics per a pasta polimèrica, mats i brillants. Abans de decantar-se per l’un o l’altre, si les peces creades són de bijuteria, convé assegurar-se que el producte triat resisteix la suor i l’alcohol de colònies i locions.El producte s’aplica amb pinzell o per immersió. En aquest punt, resulta útil disposar d’una caixa porta-comptes en la qual es fixen les peces per a vernissar i assecar-se. Per a la seva manipulació, l’argila polimèrica admet utensilis domèstics, però no és aconsellable vernissar-la amb esmalts d’ungles o altres productes que no siguin específics per a aquest material. A llarg termini, l’acabat es torna groguenc i estova la pasta.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions