La unió per assembli de peces de fusta s’utilitza tant per construir mobiliari de petita grandària, com per reparar peces en mal estat. Les tècniques utilitzades per a aquest tipus de treballs són, en alguns casos, tan perfectes com a complicades, però no necessiten claus ni cua.
Assemblar “de gom a gom”
La unió “de gom a gom ” és una de les més habituals i senzilles en els treballs de fusta. Consisteix a superposar les peces de fusta que es vol unir. Aquest tipus d’unions es poden utilitzar amb qualsevol fusta o tauler, sempre que manquin d’un grossor inferior a sis mil·límetres.
Si les peces són d’aglomerat, és necessari l’ús de tirafons cargolats a tacs, especials per a aquest tipus de superfícies. De forma ocasional es poden utilitzar tacs de plàstic per a paret.
Per reforçar aquesta unió es poden emprar claus. Per evitar que en introduir-los en la fusta aquesta es raje, cal deixar que la peça superior sobresurti una mica. Després, s’encolen i claven les puntes de forma esbiaixada, perquè la unió sigui més resistent, i s’elimina el tros de fusta sobrant.
Altres opcions per reforçar la unió és encolar un tac de fusta en l’angle interior de la junta, clavar grapes ondades en diagonal, o encolar o clavar una cantonera en un o en els dos angles. Per a unions en forma de T o de X, es pot realitzar un assembli solapado. Aquest consisteix a encolar la junta i reforçar-la amb cargols.
En unions triples, s’achaflana un tac raconer i s’encolen als seus laterals dos de les peces. Una vegada que la unió ha assecat, s’introdueixen a través del xamfrà del tac uns cargols que fixaran el conjunt a la tercera peça.
Unió amb clavilles
Aquest tipus d’unions és també molt habitual en fusteria. S’utilitzen per reforçar unions “de gom a gom” i en encaix en T, L o X. Les clavilles o metxes són uns tacs de fusta dura, en general, estriades per facilitar l’agarri i l’escorregut de la cua sobrant.
El diàmetre de les mateixes no ha d’excedir un terç del grossor de les peces en les quals s’integraran.
Altres formes d’assemblar fusta són les denominades de ranura, a mitja fusta, i de caixa i espiga.
Les de ranura s’obtenen en introduir el cant de testa d’una peça en una ranura practicat en l’altra. Per fer-les de forma escairada s’ha de marcar una línia de tall pel rebaixi. Es calcula la meitat o les tres quartes parts del grossor, es talla amb la serra circular o amb un xerrac i es fa una solapa que sobresurti. Després d’encolar, es talla la part sobrant.
En unions de ranura per incisió, es recolza a esquadra el travesser sobre el muntant i es marca la incisió amb un cúter. La profunditat de la ranura ha de ser igual a un terç o una quarta part del grossor del muntant. Després de fer els corts corresponents, es buida la ranura i s’assemblen les peces.
Per assemblar a mitja fusta, s’efectuen rebaixis en ambdues peces, de manera que les seves superfícies quedin enrasades.
Altres formes d’assemblar fusta són les trucades de ranura, a mitja fusta, i de caixa i espiga
Aquestes unions es poden realitzar en angle. Per a això, es marca l’ample d’una peça sobre l’altra amb un cúter. A continuació, s’assenyala la meitat del grossor de la fusta en ambdues peces, s’efectuen els rebaixis necessaris i s’encolen abans d’unir. Si l’encaix es realitza en creu, es marquen ambdues peces de forma simultània, de manera que les caixes tinguin la mateixa amplària de la fusta i una profunditat igual a la meitat del seu grossor.
Per realitzar una unió a inglete, si no es disposa de la caixa, es tallen a esquadra els extrems de les peces i se superposen tots dos en angle recte. Després de marcar l’amplària de cada peça, es tracen amb el cúter les respectives diagonals per formar angles de 45º i se serren al llarg. Aquest tipus d’unió es pot reforçar amb grapes ondades o esquadres, entre unes altres.
Finalment, en les unions de caixa i espiga, un dels extrems de la peça rep forma de llengüeta per acoblar-se a la caixa que es practica en l’altra peça.
Entre unes altres, poden ser d’espiga rodona, de doble mortaja i espiga, d’espiga de cara i de caixa cega. Aquesta última és el tipus d’unió més senzill d’aquest grup, ja que l’espiga s’allotja en el muntant sense travessar-ho.
En les unions d’espiga rodona cal trepar la caixa amb una broca de la grandària adequada, afilar amb el cúter l’espiga rodona i serrar de forma transversal per al tascó de fixació.
Quan són de doble mortaja i espiga, aquesta es divideix en dues parts per evitar la torsió del travesser. Respecte a l’espiga de cara, s’utilitza per assemblar un muntant estret amb un altre més ample.
