Des de 2003, els cables lliures d’halògens són obligatoris en els edificis de nova construcció. Entre els seus avantatges, destaquen la resistència al foc i una excel·lent capacitat per a no propagar l’incendi. Les seves aplicacions estan previstes en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT), que els denomina cables AS o d’Alta Seguretat.
La normativa en matèria de construcció té com a objectiu millorar les condicions de seguretat dels edificis ja que, d’aquesta manera, es garanteix un entorn més segur a les persones que els habiten. Ja siguin oficines, centres comercials, indústries o habitatges, els materials de construcció són claus per a complir la normativa i limitar riscos. En aquest sentit, les instal·lacions ocultes són una de les prioritats, ja que en elles resulta més complicat detectar qualsevol fallada.
La seva resistència es calcula pel temps que mantenen el senyal o el subministrament d’energia elèctrica
En el cas de la instal·lació elèctrica, el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió obliga, des de la seva entrada en vigor a la fi de 2003, a emprar cables d’alta seguretat lliures d’halògens. A més, el seu ús està recomanat en instal·lacions antigues que se sotmeten a revisió. Les principals característiques dels cables AS són, segons recorda l’Associació Espanyola de Fabricants de Cables i Conductors Elèctrics i de Fibra Òptica (FACEL):
- No propaguen l’incendi.
- L’emissió de gasos tòxics i halògens és reduïda.
- Emanen fums no opacs.
- Emeten gasos menys tòxics.
Al no contribuir a propagar el foc, aquests cables amplien el temps disponible per a evacuar un edifici. A més, redueixen els riscos per inhalació de gasos, limiten l’efecte corrosiu del fum en els equips i circuits electrònics o informàtics i faciliten “una visibilitat suficient per a aconseguir l’accés als focus d’incendi per part dels bombers”, recorda FACEL.
Aplicacions
Els cables d’alta seguretat es divideixen en dues modalitats: cables no propagadors de l’incendi i cables resistents al foc. Els primers, cables AS, són aquells que no propaguen les flames al llarg de la instal·lació, “fins i tot quan aquesta consta d’un gran nombre de cables”, precisa FACEL. Els segons, AS+, a més de no propagar l’incendi, mantenen el servei durant i després d’un foc prolongat, encara que es destrueixin els materials orgànics del cable en la zona afectada.
Es divideixen en dues modalitats: cables no propagadors de l’incendi i cables resistents al foc
Aquesta diferència determina les seves aplicacions, de manera que els cables AS s’empren en línies generals d’alimentació que enllacen la caixa general de protecció amb la central de comptadors, derivacions individuals que subministren energia elèctrica a una instal·lació, connexions interiors de les centrals de comptadors i instal·lacions en locals de pública concurrència, com a locals d’espectacles, activitats recreatives, reunió o treball.
Respecte als cables AS+, es reserven per a aquells serveis que són essencials en cas d’incendi, com a instal·lacions de circuits de seguretat, circuits de ventilació d’aparcaments i garatges o sistemes d’extracció de fums de cuines. La protecció d’aquests cables ha de ser proporcional a l’estructura de l’edifici en el qual s’instal·len per a garantir el corrent elèctric durant un temps suficient. Així, d’acord amb la norma UNEIX 211025, que regula les característiques constructives d’aquests cables, han de mantenir la continuïtat del senyal o en el subministrament d’energia elèctrica, com a mínim, durant 90 minuts.
