Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.
Calcular la potència elèctrica que necessita una casa
Han de tenir-se en compte la superfície de l'habitatge, els electrodomèstics que s'utilitzaran i el sistema de calefacció
- Autor: Per mediatrader
- Data de publicació: Dijous, 15deAbrilde2004
Imatge: (Tres)A l’hora de contractar la potència elèctrica d’un habitatge cal fixar-se en diversos factors. En primer lloc, s’ha de tenir en compte el nombre d’electrodomèstics que s’utilitzaran de manera simultània. A més, l’adquisició d’un nou aparell o la instal·lació de radiadors elèctrics obliga en molts casos a realitzar modificacions en el contracte.
La càrrega màxima per habitatge depèn del grau d’utilització que es desitgi aconseguir, per la qual cosa s’estableixen dos graus d’electrificació:
Electrificació bàsica, per a cobrir la utilització de diversos aparells elèctrics d’ús comú sense necessitat d’obres posteriors d’adequació.
Electrificació elevada, per a habitatges amb superfícies útils superiors a 160 m², que preveuen una utilització d’electrodomèstics major a la permesa per l’electrificació bàsica o amb sistemes de calefacció elèctrica i aire condicionat.
Els propietaris dels habitatges són els qui han de fixar amb la companyia subministradora la potència que desitgen contractar. No obstant això, la normativa vigent estableix que, en noves construccions, és el promotor, propietari o usuari de l’edifici qui fixa la potència d’acord amb l’empresa subministradora. Aquesta potència no ha de ser inferior a 5.750 W (watts) a 230 V (volts) en cada habitatge. Posteriorment, els usuaris poden modificar-la segons la utilització que facin de la instal·lació elèctrica.
En els habitatges amb grau d’electrificació elevada, la potència prevista no pot ser inferior a 9.200 W, encara que la potència contractada ha de correspondre’s sempre amb la capacitat màxima de la instal·lació.
Fer el càlcul
La potència que necessita un habitatge es pot calcular a partir del comptador de la llum. És senzill. S’encenen de manera individual aquells electrodomèstics que s’utilitzen amb més freqüència i es comprova el seu consum en el comptador. La suma de tots ells indicarà la potència mínima que s’haurà de contractar si es pretén utilitzar-los de manera simultània. En cas contrari, l’ICP (Interruptor de Control de Potència) saltarà sempre que es posin en marxa alhora.
Si es prefereix, es poden consultar els simuladors d’algunes companyies elèctriques (com Endesa i Iberdrola), que calculen la potència recomanada. Així, per exemple, s’estableix que per a un ús normal de llum, frigorífic, escalfador d’aigua, aspirador, planxa i rentadora, la potència mínima recomanada seria de 4,6 kW (quilowatts). Si a més es pretén utilitzar rentavaixella, forn elèctric, vitroceràmica, assecadora i altres petits electrodomèstics, la potència necessària podria ascendir fins a gairebé 7 kW.
En l’actualitat, la majoria dels habitatges tenen contractada una potència mínima entre 2,5 i 5 kW, seguida de les famílies que contracten de 5 a 10 kW. No obstant això, amb una potència inferior de 2,2 Kw és possible disposar de llum i petits electrodomèstics. Per contra, quan es compta amb calefacció elèctrica i sistema d’aire condicionat, es requereix un mínim pròxim als 9 kW.
