Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Calderes i termos elèctrics en el bany

La presència d'aquests aparells en interiors ha de complir amb estrictes requisits de seguretat

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 10deOctubrede2007
Img calefactor electrico Imatge: David Flores

És habitual que els escalfadors d’aigua (calderes o termos elèctrics) s’instal·lin en la balconada o en un lloc que disposi d’una sortida de gasos directa a l’exterior. Però hi ha variants per a casos en els quals, per algun motiu específic, s’hagin de col·locar dins de la casa, en particular, en la cambra de bany. En aquestes situacions, és més comuna la col·locació d’un termo elèctric, però també es pot optar per una caldera estanca.

Img calefactor electrico art

Calderes en el bany

Si es desitja col·locar la caldera en la cambra de bany, d’acord amb la normativa vigent, aquesta ha de ser estanca de tir forçat. Això vol dir que, per realitzar la combustió, recull l’aire de l’exterior de la casa i llança els gasos resultants també a l’exterior. Ho fa a través de dues canelles independents, que en general són circulars i concèntrics.

D’aquesta manera, al no tenir contacte el seu circuit de combustió amb l’interior de l’ambient on es troba, es redueixen al màxim els riscos d’intoxicació. Gràcies a aquest sistema d’entrada d’aire i sortida de gasos, les calderes estances es poden col·locar en qualsevol lloc de la casa i estar ocultes, fins i tot, dins d’un armari.

Les calderes estances de tir forçat redueixen al màxim els riscos d’intoxicació

Els altres tipus de calderes, denominades “de tir natural”, prenen l’aire necessari per a la combustió de l’ambient on estan instal·lades i expulsen els gasos a través d’un sistema de tipus xemeneia (d’aquí el seu nom). En aquests casos, hi ha risc que els gasos retrocedeixin i contaminin l’interior de l’estada on estigui la caldera, un motiu pel qual aquestes calderes no estan permeses en estades com el bany.

Termos elèctrics

En general, les cambres de bany i qualsevol espai amb dutxes (com el vestuari d’un gimnàs) es consideren zones d’alt risc, donada la baixa resistència a l’electricitat del cos humà quan està mullat o submergit en aigua. Per aquest motiu, la instal·lació de termos elèctrics en el bany implica l’adequació a estrictes mesures de seguretat, establertes pel Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió (REBT).

Segons aquesta normativa, el termo ha d’estar fos de la denominada zona de prohibició, que es localitza per sobre de la banyera o plat de dutxa, fins a una altura de 2,25 metres. El mateix reglament també determina que entre qualsevol interruptor i el plat de dutxa o banyera ha d’intervenir una distància de, com a mínim, un metre, cridada zona de protecció. El REBT aclareix que “els falsos sostres i les mampares no es consideren barreres a l’efecte de la separació de volums”.

Es desaconsellen els electrodomèstics amb parts metàl·liques, i fins i tot interruptors, a l’interior del bany

A la zona de protecció sí estan permeses les preses de corrent de seguretat o protegides per diferencials. Es desaconsella la presència d’electrodomèstics amb parts metàl·liques en qualsevol part de l’interior del bany, així com la d’aparells de radi o radiadors en les rodalies de la zona de prohibició, ja que una petita esquitxada d’aigua podria derivar en un curtcircuit.

A causa que en el bany sovint s’acumula humitat o vapor d’aigua, convé reduir al màxim -en qualsevol lloc de l’estada- la presència d’interruptors. Aquest és el motiu que, en molts casos, aquests s’instal·lin en l’exterior: al costat de la porta, però fora del bany.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions