Què és la fusta tova i quines són les seves característiques
- Les fustes toves es denominen així per la facilitat amb què es treballen. Són, per això, molt adequades per a la fabricació de mobiliari, taulers, instruments musicals i, fins i tot, peces d’artesania.
- Sota el qualificatiu de toves es coneix a les fustes procedents d’arbres de creixement ràpid. En general, pertanyents a la família de les coníferes.
- Quant a la seva duresa, malgrat que el terme toves suggereix el contrari, poden tenir la mateixa o major duresa, segons l’espècie, que les denominades fustes dures. No obstant això, la seva lleugeresa és major.
Diferències entre fustes toves i dures
Existeixen diferents tipus de fusta i diverses maneres de classificar-les. Una d’elles és distingir entre fusta tova i fusta dura. La principal diferència radica en la microestructura de cadascuna, així com en els seus usos i facilitat per a treballar amb elles:
✔ Toves
- Les fusta toves mantenen les seves cèl·lules obertes, la qual cosa facilita el transport d’aigua i nutrients necessaris perquè l’arbre es mantingui viu i ple d’energia.
- Són fustes molt utilitzades en mobles, adorns… perquè es treballen amb molta facilitat.
- El seu període de vida és més limitat que el de les fustes dures i produeixen més estelles.
- En aquest aspecte extern, les fustes toves solen presentar menys reixat que les dures.
- La majoria són fustes de tons clars, que requereixen tractaments de tenyit o vernissat.
✔ Fustes dures
- Pertanyen a espècies d’arbres on el creixement és lent i el resultat és una fusta molt densa.
- Procedeixen d’un arbre d’angiospermes; és a dir, que té llavors tancades (en beines, cobertes o fruits).
- La seva densitat la fa adequada per a fabricació d’instruments musicals.
- El període de vida de les fustes dures és més llarg que el de les toves.
- Les fustes dures presenten una major varietat de colors, amb un reixat més ric i un acabat més complex que les toves.
Tipus i espècies de fustes toves Quins són?
👉 Pi i avet
- El pi, emprat en fusteria d’interior, mobiliari o taulers, no presenta problemes en l’encolat, clavat o mecanitzat, encara que el seu color enfosqueix amb l’exposició a la llum.
- Respecte a l’avet s’empra en la fabricació d’instruments musicals -per la seva qualitat-, però és molt sensible als fongs.
En general, els problemes no són freqüents en els treballs, encara que la presència de resina o l’obertura dels porus obliga a recórrer a tractaments específics per a millorar la fixació de les peces i la seva resistència.
👉 Pollancre
Conegut també com a àlber, és molt versàtil. A més, no presenta resistència al serrat, assecat, raspallat, encolat, clavat ni acabat, per la qual cosa és molt senzill treballar amb ella.
S’utilitza per a la fabricació de envasos i caixes de fusta, pasta de paper, mobiliari d’interior i també d’instruments musicals
👉 Xiprer
La seva fusta és utilitzada com a recobriment decoratiu, en la construcció naval o en treballs d’ebenisteria, a causa de la seva gran resistència a l’atac d’insectes i fongs.
👉 Castanyer
És una fusta resistent, flexible, perdurable i molt lleugera, amb una densitat aproximada de 590-600 kg/m3 al 12% d’humitat. A més, en envellir millora la seva aparença.
Amb aquesta fusta és molt senzill treballar i s’utilitza per a fabricar mobles, portes, finestres i tarimes, a més de botes i xapes decoratives.
👉 Cerezo americà
La seva peculiaritat resideix en el color, amb un to més fosc (vermellós) que la resta d’espècies. És, a més, molt sol·licitada en fusteria d’alta qualitat i ebenisteria fina d’interior.
Per això és apta per a portes, finestres, tarimes o motllures, encara que no es recomana el seu ús en exteriors a causa de la seva vulnerabilitat a l’atac de fongs.
La seva qualitat i creixement moderadament ràpid són dos factors molt benvolguts. És una fusta lleugera, fàcil de treballar i de fibra recta.
👉 Avellaner
L’avellaner es pot utilitzar, encara que aquesta espècie no resisteix bé a la intempèrie. Per això és més convenient utilitzar-la per a fabricar mobiliari d’interior.
