El color, l’aparença i el manteniment que requereix una moqueta són els principals factors que determinen la seva elecció. Altres aspectes fonamentals són els tractaments, les classificacions i les etiquetes que aporten informació específica del fabricador. Mitjançant aquests elements és possible conèixer qüestions com la resistència del revestiment en ambients humits i enfront d’agents externs, o el desgast màxim que suporta.
Norma UPEC
La norma UPEC qualifica la qualitat i les condicions d’ús de l’estada en la qual s’instal·larà un revestiment. Aquesta classificació s’aplica a tres tipus de sòl: les superfícies plàstiques, les rajoles ceràmiques i els tèxtils.
Cadascuna de les lletres que componen el nom de la norma es correspon amb els paràmetres de classificació corresponents. En el cas d’una moqueta:
La lletra O indica el desgast mecànica causa de l’ús. En funció de la naturalesa del tràfic i de la utilització que es donarà al revestiment és necessari emprar un determinat índex O.
La P estableix la resistència de la moqueta al punzamiento d’objectes mecànics estàtics o mòbils. Les rodes de mobles o cadires, les potes de taules, els peus i el xoc d’objectes en caure sobre la superfície són alguns d’ells.
La lletra I assenyala el comportament davant l’aigua i la humitat.
La C estableix la sensibilitat del tèxtil enfront d’agents químics, com els productes de neteja o els quitamanchas.
La moqueta col·locada en el bany i en la cuina ha de tenir una classificació O2 P2 I2 C1 per resistir la humitat
Cada lletra s’acompanya d’una numeració del 0 al 4. Com més gran és el valor, més resistent és la moqueta en cadascun dels paràmetres de la classificació. D’aquesta manera, per a les zones de pas o les estades que suporten un major trànsit convé triar una moqueta, almenys, O3 P3, apropiada per a usos intensos.
En línies generals, a les sales d’estar i en els dormitoris n’hi ha prou amb un revestiment tèxtil O2 P2. Aquesta classificació suporta les marques dels peus i l’ús de mobiliari fix i mòbil. En el cas de la cuina i el bany, la moqueta ha de resistir la humitat i comptar amb una capa inferior impermeable. Com a mínim, el revestiment hauria de ser O2 P2 I2 C1.
Etiqueta T: resistència al desgast
Un altre identificatiu que mereix atenció abans d’adquirir una moqueta és el símbol “T”, que atorga la International Carpet Classification Organization (ICCO). Aquesta lletra mesura la resistència al desgast del revestiment. La seva escala de qualitats, que apareix en l’etiqueta, és la següent:
T2: resistència lleugera, apropiada per a dormitoris.
T3: durabilitat moderada, indicada per a salons d’estar i despatxos.
T4: naturalesa resistent per a vestíbuls d’entrada, zones de joc o habitatges en les quals habiti una persona en cadira de rodes.
T5: molt resistent, adequada per a llocs de pas o zones de molt trànsit com a escales, replanells i halls d’entrada.
Protecció contra les taquesLa denominació Scotchgard indica si les fibres que componen la moqueta han rebut un tractament anti-taques. És un acabat invisible i vàter que no altera el tacte del revestiment però facilita el seu manteniment i neteja.
Les fibres de la moqueta es polvoritzen amb una substància que redueix l’adhesió de la pols i retarda la penetració dels líquids sobre la superfície. Així es crea una capa protectora al voltant de cada fibra i resulta més fàcil aspirar i retirar la pols i les deixalles.