Col·locar un estor enrotllable és una tasca que no entranya majors dificultats. El més important és anar amb compte perquè l’estructura de suport quedi horitzontal. Després solament resta col·locar la tela, que pot estar subjecta amb grapes o velcro. L’avantatge d’aquest últim sistema és que es pot retirar la tela tantes vegades com faci mancada, ja sigui per rentar-la o canviar-la.
L’estor enrotllable, un recurs fàcil de col·locar
Col·locar un estor és una d’aquestes tasques senzilles que, no obstant això, ha de fer-se amb la suficient atenció i puntillosidad. En cas contrari, l’estor pot instal·lar-se malament i representar un detall negatiu en la decoració d’un saló, un dormitori o una altra estada de la casa. Convé tenir-ho present, atès que l’ús d’estores enrotllables és cada vegada més freqüent, donada la simplicitat del seu sistema i col·locació i el seu baix cost.
Els estores enrotllables es comercialitzen en les tendes, encara que és possible fabricar-ho un mateix. La seva confecció és una tasca senzilla, que resulta econòmica i permet alternatives en els dissenys, amb tocs de color especials, sanefes, formes que no siguin rectes en la part inferior i qualsevol altra variant que imagini qui dugui a terme la labor.
Fixar l’estructura de l’estor
En qualsevol cas, la tasca de col·locació sempre comença per fixar en la part superior de la finestra el suport de l’estor. Hi ha dues classes de suports: una estructura allargada, l’extensió de la qual excedeix de 10 a 15 centímetres l’ample de la finestra, o dues peces soltes, que es col·loquen per separat. La subjecció a la paret es realitza per mitjà de tacs i cargols, és a dir, implica realitzar orificis. En general, els estores compten amb dos cargols en cada extrem, per garantir la seguretat de l’estructura.
Amb un nivell de bombolla, cal assegurar-se que el suport de l’estor queda en posició horitzontal
El fonamental en aquest pas és l’horitzontalitat de la línia del suport, ja que, si queda inclinada, també quedarà inclinat tot el conjunt. L’ús d’un nivell de bombolla assegura un bon resultat. Convé, si el suport és allargat, recolzar-ho contra la paret, usar el nivell per corregir la seva posició fins a aconseguir la més apropiada i marcar els punts on caldrà trepar. Si són dos les peces que subjectaran l’estor, el més convenient és traçar una línia horitzontal en la paret i, en relació amb ella, col·locar els suports.
La tela de l’estor
El següent pas és treballar amb la tela. Serà necessari realitzar un doblec en l’extrem inferior de la mateixa, si manca d’ell. A continuació, s’introdueix en el doblez una barra o llistó, que amb el seu pes farà que la tela quedi sempre estesa i llisa. Aquest doblec queda obert en tots dos extrems, de manera que la barra es pot treure quan sigui necessari.
Un llistó en la part inferior de la tela permet que aquesta es mantingui sempre llisa i estesa
Després cal ajustar l’extrem superior de la tela a la barra, en la qual s’enrotllarà l’estor. Segons el model, aquesta operació es pot efectuar amb grapes, de manera que la unió serà permanent, o bé amb velcro. L’avantatge d’aquesta opció és que es pot retirar la tela a qualsevol moment, per rentar-la o canviar-la.
L’últim pas consisteix a col·locar aquesta barra en el suport que s’ha fixat al principi en la paret. La manera d’assegurar-ho també depèn del model, encara que en general s’aconsegueix amb cargols o tachuelas. Amb aquest pas, l’estor ja està instal·lat: des d’aquest moment es pot regular per deixar-ho enrotllat per complet o que cobreixi una part o la totalitat de la finestra.
Si bé la majoria de les vegades que es pensa en un estor és perquè impedeixi l’accés dels rajos del sol o per protegir la intimitat a través d’una finestra, també serveix per a altres usos.
Un estor enrotllable permet separar ambients dins d’una mateixa estada. L’única diferència en la instal·lació en una finestra és que cal penjar el suport del sostre. D’aquesta forma, constitueix una manera simple de dividir espais quan sigui necessari i tornar a unir-los, sense necessitat de panells, paravents ni una altra classe d’estructures més complicades d’armar.
Una altra funció possible és la de cobrir portes. En aquest cas, la instal·lació és similar a si estigués en una finestra, amb la diferència que la tela hauria d’arribar gairebé fins a la línia del sòl. Representa una opció útil per separar la cuina del menjador, o espais similars, sense necessitat d’instal·lar una porta de fusta o metall, que estableix una divisió molt més marcada.
