Les taques d’humitat representen un problema sovint de difícil solució. Per posar fi de manera definitiva a les mateixes, és necessari anar al seu origen, que és habitual que es trobi en fugides en el sistema de lampisteria o esquerdes en les parets i sostres. Aquest article proporciona claus per eliminar les fonts d’humitat i, d’aquesta manera, acabar amb les taques, i també per aplicar la pintura nova. A més enumera alguns recursos per combatre la humitat en estades o mobles on és procliu al fet que s’acumuli.
Les taques d’humitat són un problema freqüent en moltes llars. No solament enlletgeixen les parets i els sostres, sinó que a més resulten perjudicials per a la salut, sobretot per a persones al·lèrgiques o amb problemes respiratoris.
Aquestes taques, a més, són molt difícils de llevar, ja que sovint tenen el seu origen en una avaria o una esquerda d’anys d’antiguitat. La solució per llevar-les no és tan fàcil com aplicar directament una altra pintura damunt, ja que més tard o més d’hora la humitat acabarà per aconseguir també aquesta superfície. Cal prendre altres mesures.
Eliminar la font d’humitat per acabar amb les taques
El primer pas consisteix a eliminar la font del problema. El sostre o les parets amb taques poden donar a l’exterior o a un espai interior (una altra estada de la mateixa casa o un pis veí).
Si donen a l’exterior, el més probable és que hi hagi esquerdes o fissures que ocasionin filtracions. Aquestes poden ser menors, i derivar en taques, o més grans. En aquest últim cas, si estan en el sostre, acabaran per formar goteres, per la qual cosa cal reparar aquests danys abans de pintar la paret.
Si hi ha fugides en els sistemes de lampisteria, per petites que siguin, la humitat sempre acaba per arribar a la superfície de la paret
Alguna cosa semblat ocorre quan la superfície dona a un espai interior. El pas de la humitat en general es deu a una canonada trencada o a una paret amb filtracions que condueix a una estada amb molta humitat, com la cuina o la cambra de bany. Cal reparar l’avaria per garantir que el problema no reaparegui. S’ha de tenir en compte que, per molt petites que siguin les fugides en un sistema de lampisteria, la humitat sempre acaba per arribar a la paret i ocasionar taques. Per això, si no es pren el treball de solucionar-ho d’una vegada, no es farà més que postergar la reaparició de l’inconvenient.
Un altre motiu de la formació de taques en la paret pot ser la mala ventilació d’habitacions amb molta humitat, com a cambres de bany, cuines, soterranis, golfes o trasters. En aquests espais, gens millor que proporcionar una bona ventilació natural: obrir les finestres (i portes, si donen a l’exterior) després de dutxar-se o preparar els aliments, en particular si s’ha generat vapor. Si les obertures a l’exterior no són bones, existeix la possibilitat d’introduir aparells per facilitar l’eliminació de la humitat, com un extractor d’aire o un deshumidificador d’ambients.
Aplicar la nova pintura
Solucionada l’avaria, s’ha de llevar la taca. Per a això, solament cal decapar la superfície i escatar prou per esborrar tot vestigi de la floridura o altres restes d’humitat que poguessin romandre.
Si la taca no és massa profunda, és possible que es llevi amb l’aplicació d’un netejador de floridura. En canvi, si la contaminació de la humitat ha estat greu, potser calgui rasquetear molt o fins i tot aixecar part de l’arrebossat de la paret i, després, reposar-ho. Això exigeix bastant treball, però és necessari a fi de garantir que el problema no es repeteixi.
Després de llevar la taca, es procedeix a l’últim pas: l’aplicació de la nova pintura. Convé usar pintura antihumedad o antimoho, per prevenir la nova aparició de taques. Encara que el problema d’origen s’hagi solucionat, és una manera de precaverse davant possibles noves avaries o davant la possible acumulació d’humitat d’espais sense una bona ventilació natural.
El de la humitat en els interiors pot ser un problema de difícil solució. Alguns tipus de superfície resisteixen millor a aquest inconvenient. És el cas del paper vinílico o plastificat, que és molt fàcil de netejar amb un drap humit o una esponja. També les pintures plàstiques permeten aquesta opció. Ambdues s’empren amb freqüència com a alternativa per a les parets d’estades amb alta condensació d’humitat, com a cuines i cambres de bany.
Un altre lloc on la humitat genera complicacions és a l’interior d’armaris o altres mobles que, en estar molt temps tancats i a les fosques, també propicien la formació de taques, floridura i altres inconvenients. Una petita ajuda en aquests casos consisteix en la col·locació de productes que absorbeixin la humitat, com un recipient amb arròs o carbó vegetal. Si el cas adquireix major gravetat, pot ser necessari l’ús de deshumidificadores.
Aquestes variants protegeixen de la humitat sorgida a l’interior de les estades o mobles, però no de la qual prové des de dins o de l’altre costat de les parets. En aquests casos, no queda un altre remei que atacar el focus de la humitat, per tallar amb el problema des de l’arrel.
