Encertar amb el color de la pintura i la destresa per aplicar-la són factors fonamentals en pintar el sostre d’una estada. No obstant això, hi ha un element determinant que assegura l’èxit de l’acabat: preparar la superfície de forma correcta abans d’aplicar la pintura. Obviar aquest pas o fer-ho de forma inadequada comporta un resultat incorrecte. Aquest article explica la manera d’actuar davant esquerdes i desconchones, com netejar la superfície i les mesures de seguretat que s’han de prendre a l’hora de treballar en el sostre.
Què fer davant esquerdes i desconchones en el sostre
El primer pas per preparar un sostre que s’ha de pintar és observar la superfície per localitzar les parts que exigeixin una reparació. Amb una espàtula, es raspen les fissures i els forats per retirar la pintura antiga poc adherida o desconchada.
Si en el sostre hi ha esquerdes i forats profunds, s’ha d’utilitzar un producte de farciment per segellar-los
Si els forats i les esquerdes són profunds, cal utilitzar un producte de farciment per segellar-los. S’humiteja la zona amb una brotxa i s’introdueix la massa en l’esquerda. Després, es deixa assecar i s’escata per anivellar la superfície i retirar el sobrant de massa. Quan les imperfeccions i fissures abunden, en lloc d’aplicar sellador en cadascuna d’elles, és preferible anivellar la zona amb una masilla especial.
En ocasions, els sostres tenen esquerdes d’un grossor considerable, de manera que en tapar-les es formen de nou. Per evitar-ho, es recomana reforçar el segellat amb una tira d’un teixit especial anomenat calicó, un apòsit de tela de vidre que es col·loca després del producte sellador. Amb una espàtula, es pressiona sobre ella per assegurar que la massa penetra en la bena i es deixa assecar. Finalment, s’aplica de nou una capa de producte per tapar el calicó i eliminar qualsevol irregularitat.
Netejar la superfície
Una vegada anivellada la superfície, cal retirar la pols acumulada i altres restes de brutícia, sobretot en les cantonades i en les unions amb les parets. Per fer-ho, n’hi ha prou amb raspallar el sostre o passar l’aspiradora.
Si s’ha de pintar el sostre de la cuina o d’una estada que limita amb ella, és probable que acumuli restes de greix que també han de netejar-se.
Quan el sostre sigui de formigó, admet utilitzar aigua calenta i sabó. En aquest cas, és preferible emprar un detergent compost per resina de pi, ja que aquesta substància accelera l’efecte netejador.
Si el sostre és de guix, el més apropiat és una neteja en sec. En cas que la superfície s’humitegi per eliminar la brutícia resistent amb aigua i sabó, convé cerciorar-se que està seca abans de donar la pintura. S’han d’esperar diverses hores perquè desaparegui qualsevol rastre d’humitat .
Qualsevol arranjament o tasca que es realitzi en els sostres d’un habitatge exigeix treballar de forma segura. Per això, és recomanable utilitzar un escambell. A diferència de les escales portàtils clàssiques, aquest element té graons plans de gran altura, en lloc de barres que, després d’un ús continuat, provoquen molèsties en els peus. L’altre avantatge dels escambells és que en la seva part superior tenen una plataforma plana, de grans dimensions, que permet col·locar damunt la safata de pintura i la resta de les eines. Algunes escales simples o de doble tram amb forma de tijera manquen d’ella i compliquen l’arranjament.
Si s’opta per una escala de mà, abans d’utilitzar-la, cal buscar possibles defectes. L’ascens i descens s’ha de realitzar amb les mans lliures, sense portar utensilis ni pesos.
En qualsevol cas, per treballar de forma còmoda i sense adoptar postures poc ergonòmiques, és important que el cap quedi, almenys, a uns 15 centímetres del sostre. Aquesta distància és suficient per no sofrir lesions mentre es duen a terme els treballs.
