Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Com purgar els radiadors

Si es realitza de forma correcta, s'aconsegueix millorar el rendiment de la calefacció i reduir el consum d'energia
Per A. García 9 de novembre de 2007

El purgat dels radiadors és una pràctica molt senzilla que ajuda a millorar el rendiment del sistema de calefacció. S’ha de realitzar en tots els radiadors i la seva finalitat és treure l’aire que s’acumula a l’interior d’aquests aparells. Si no es fa, s’interromp la circulació del combustible i el radiador no escalfa de manera homogènia. Quan el purgador és automàtic l’aire s’expulsa per si mateix, un sistema recomanat en els radiadors d’alumini. Si el purgador és manual, en canvi, cal realitzar aquest procés cada vegada que els radiadors s’engeguin després d’una temporada sense utilitzar-los. El secret és obrir poc el purgador i de manera molt lenta.

Les baixes temperatures típiques de l’hivern conviden a encendre la calefacció. No obstant això, després de diversos mesos parats, els radiadors poden tenir acumulat aire en el seu interior. Hi ha dos senyals que ho confirmen: quan el radiador està fred en la part superior i quan s’escolta un soroll característic, tipus gorgoteo, cada vegada que el sistema s’engega. Aquest aire es forma en el propi circuit de calefacció i, en el cas dels radiadors d’alumini, es produeix durant la descomposició de l’aigua. La seva presència provoca que el radiador no calent de manera correcta, per la qual cosa cal expulsar-ho a l’exterior.

Cal purgar quan la part superior del radiador està freda o si s’escolta un soroll tipus gorgoteo

Aquesta acció de treure l’aire es denomina purgar. El purgador és un petit aparell que es col·loca sempre en un dels extrems superiors del radiador. Pot ser manual o automàtic. En el primer cas, és necessari girar-ho amb un tornavís pla si té una esquerda al centre o amb una clau especial si presenta una altra forma. Durant l’operació, cal col·locar sota un recipient (un got és suficient) per recollir l’aigua que cau una vegada que s’ha escapat tot l’aire. Prou un lleuger moviment de la vàlvula de purgat. Si es gira massa, podria escapar-se l’aigua a dojo.

Respecte al purgador automàtic, s’empra especialment en radiadors d’alumini, ja que en aquests es genera habitualment una major quantitat d’aire durant el procés de descomposició de l’aigua, en el qual perd oxigen. Resulta molt còmode perquè no cal estar pendents del purgat i, en assegurar l’expulsió de l’aire sobrant de manera automàtica, els radiadors funcionen sempre correctament. Encara que tampoc convé descurar-se.

Des de l’Associació provincial d’instal·ladors i mantenedores d’Albacete (APIMA), amb àmplia experiència en el sector de la calefacció, Javier Ponce, enginyer encarregat del departament tècnic, explica que el purgat s’ha de realitzar a l’inici de cada temporada de fred, “abans d’engegar la calefacció per primera vegada”. No és necessari realitzar el purgat quan no s’usa la calefacció, per exemple a l’estiu.

En quina ordre s’ha de realitzar

En el cas que un habitatge tingui diverses plantes, amb radiadors en totes elles, l’habitual és que la major quantitat d’aire s’acumuli en els radiadors dels pisos més alts. Per això, el purgat s’ha de començar per aquestes plantes. “Fins i tot, és possible que en les plantes baixes no sigui necessari purgar els radiadors”, indica Ponce. Si durant el procés de purgat, surt contínuament aire i poc aigua, cal engegar el sistema de calefacció abans de seguir purgant, perquè els radiadors agafin de nou aigua.

Quan l’habitatge es distribueix en una única planta, convé començar el purgat pels radiadors que estan més prop de la caldera. Són els primers als quals arriba el combustible i, si això no ocorre, serà difícil mantenir el recorregut i que la resta de radiadors s’escalfin. El purgat s’ha de realitzar en tots els radiadors de l’habitatge, independentment del combustible que utilitzin.

Quan conclou el procés de purgat, cal comprovar que la pressió està a 1 bar

Una vegada que es conclou aquest procés, l’ambient torna a escalfar-se de manera homogènia. Una altra prova que el purgat s’ha realitzat correctament és comprovar la pressió. “Haurà d’estar a un 1 bar”, subratlla el tècnic d’APIMA. En expulsar l’aire del radiador s’aconsegueix que pel sistema circuli de nou combustible en estat òptim. En el cas de l’aigua ocorre que, en quedar-se a l’interior, perd oxigen, es torna corrosiu i pot danyar les canonades.

Tipus de radiadors

Al mercat es poden trobar, principalment, quatre tipus de radiadors: ferro, xapa, alumini i acer. El material influeix en el temps que triga el radiador a escalfar-se i refredar-se, però també la quantitat d’energia que consumeix.

  • Ferro. Són radiadors molt pesats, que exigeixen col·locar-se sobre una paret amb gran resistència. El seu principal avantatge és que mantenen molt bé la calor, fins i tot després d’apagat, a pesar que triguen més temps a aconseguir la temperatura idònia.
  • Xapa. No admet la instal·lació per mòduls, però és dels més econòmics. Amb prou feines s’utilitza en els habitatges avui dia, encara que el seu rendiment és bo.
  • Alumini. És el radiador més demandat, ja que es pot instal·lar per mòduls i això li permet adaptar-se a qualsevol altura i amplària. S’escalfa molt ràpid, la qual cosa crea una gairebé immediata sensació de calidesa. El seu principal desavantatge és que, en apagar-se, la calor es va igual de ràpid que va venir.
  • Acer. És un dels models més cars. Igual que els radiadors d’alumini s’escalfa ràpid, però al contrari que en aquests, la calor triga més a escapar-se.