En interrompre l’ús d’un moble que es consideri que està vell o espatllat, convé sospesar la possibilitat de restaurar-lo. En aquest cas, en començar amb la tasca de restauració, cal realitzar un estudi previ dels desperfectes i danys, els materials del moble i les accions i tècniques necessàries per al seu arranjament.
Preparar la superfície
Si el moble està pintat o vernissat, és indispensable decapar tota la superfície per a retornar-li el seu aspecte original. Els tipus de decapants més habituals s’agrupen en químics, tèrmics i abrasius. L’elecció de l’una o l’altra tècnica de decapatge depèn de la superfície que es treballi i de l’experiència de la persona que l’apliqui. Si la fusta té relleus o motllures, la millor opció és usar una llana d’acer per a arribar a les cantonades i racons.
Després de decapar, cal desgreixar la superfície. S’aplica en tot el moble un drap humitejat en dissolvent, s’esbandeix amb aigua i es deixa assecar.
A continuació, amb un tac d’escata de gra mitjà, s’escata tota la superfície en el mateix sentit de les vetes de la fusta per a no formar ratlles. Si la fusta és molt porosa, es pot aplicar un tapaporos de pasta incolora. Aquest també s’utilitza per a impermeabilitzar el moble i protegir-lo contra els paràsits de la fusta. Després d’aplicar-ho amb una brotxa ampla, es deixa assecar i s’escata amb una llana d’acer de gra mitjà. Finalment, es neteja la pols amb un drap suau o una brotxa neta.
Arreglar desperfectes
Si la fusta té fissures, aquestes s’han d’emplenar amb una pasta de fusta, composta per pólvores o farina de fusta i resines sintètiques, del mateix tint que la peça. Amb una espàtula s’introdueix en les fissures i esquerdes. Convé aplicar el producte de manera que depassi la zona que es vulgui reparar perquè, una vegada sec, aquest s’escati -amb paper de gra fi- i la pasta quedi llisa.
Si la fusta té fissures, aquestes s’han d’emplenar amb una pasta de fusta del mateix tint que la peça
Els petits arraps es poden cobrir amb uns pals de goma, que es fondran sobre la zona que es vol retocar. Una vegada endurit, es retira el sobrant amb un enformador i es poleix la zona.
Si es detecten marques de cremades, només cal gratar-les amb un cúter i emplenar el buit amb el procediment indicat amb anterioritat.
En cas que la fusta tingui símptomes d’estar infectada pel corc i el procés estigui en els seus inicis, n’hi ha prou amb injectar líquid anticarcoma en cadascun dels forats del moble i després tancar-los amb una massilla especial. Una altra opció és usar un esprai anticarcoma. Si aquests petits coleòpters han envaït tot el moble, caldrà xopar-lo per complet amb el mateix líquid i embolicar-lo amb un plàstic durant diversos dies fins que s’assequi i es puguin emplenar tots els orificis amb una pasta per a fusta.
Quan el moble està xapat i es deteriora o enlaira en alguna de les seves parts, cal enlairar mitjançant calor la capa de xapat, ja sigui per a tornar-la a encolar o per a substituir-la per una altra.
El pas final és tenyir, encerar o vernissar el moble. Si s’opta per això últim, s’aplica una primera capa de fons diluïda entre un 10% i un 20%. D’aquesta manera, no es veuran les diferències entre les zones reparades amb pasta de fusta i la resta. La capa final s’aplica sense diluir, amb una brotxa plana en passades llargues, en el mateix sentit de les vetes de la fusta. Entre capa i capa cal deixar passar 48 hores perquè s’assequi tota la superfície. Finalment, s’escata i es retira la pols.
Si es vol donar un color més fosc a la fusta, s’empren diversos tints llestos per a aplicar abans de la capa de cera o vernís, que no tapen el reixat. El tint triat es distribueix amb un pinzell en petites quantitats.
La cera pot ser liquida o sòlida. S’aplica una vegada que el tapaporos està sec, per a evitar que penetri massa en la fusta. La primera capa es pot aplicar amb una nina de cotó, mentre que la segona queda més brillant si s’utilitza un pinzell. Finalment, es poleix la superfície.
