La jacobinia és un arbust pertanyent a la família de les acantáceas que pot arribar a aconseguir una altura d’entre 1 i 1,5 metres. Les seves fulles són oposades i de color verd o verd fosc. Les flors són grans, amb pètals arrissats, reunits en forma d’espiga i amb diverses tonalitats cromàtiques que van del rosa al vermell.
La multiplicació d’aquesta planta, oriünda de països com Mèxic, Bolívia i el Brasil, es produeix per esqueixos. Aquest és un procés que ha de realitzar-se immediatament després de la floració si es desitja aconseguir bons resultats. Es podrà obtenir els esqueixos durant el procés de poda, que hi ha emprendre després de la floració. També és necessari, a més, retirar les parts marcides per a evitar que la planta malgasti les seves energies a tractar que tornin a recuperar la seva esplendor original i que l’olor d’aquestes parts en descomposició atregui paràsits i plagues. Quant a la poda és recomanable realitzar-la a la tardor, quan les flors s’hagin passat. Per a executar aquesta última tasca serà convenient tallar les tiges a uns deu o quinze centímetres i, a continuació, començar a disminuir els regs.
El substrat ideal per a aconseguir que la planta es desenvolupi en perfectes condicions és el compost a parts iguals per terra de jardí, terra de fulles i torba de sorra amb fertilitzant orgànic i lleugerament humit. Aquest arbust demanda regs abundants, sobretot en l’estiu, època en la qual també és important ruixar el seu fullatge, amb l’ajuda d’un aerosol, perquè pugui mantenir la humitat.
Així mateix, abans de plantar una jacobina en la seva ubicació final resulta convenient conèixer les seves necessitats lumíniques, ja que és un arbust que es desenvolupa millor en zones ben il·luminades. Es pot emplaçar a ple sol o bé a mitja ombra, si està conreat en jardí, o en llocs assolellats, però sense rebre l’acció directa del sol, en el cas que es trobi a l’interior de la casa.
En suma, si la jacobinia està ben protegida durant l’hivern i no es rega en excés no es tindrà cap problema. Això és així perquè a l’hivern tenen un període de repòs, i a la primavera comencen a créixer de nou. A l’estiu, si tenen aigua i nutrients, la seva floració serà espectacular.
