Les cortines són un complement molt útil. Aïllen del fred i de la calor, impedeixen el pas de la llum, garanteixen la privacitat de l’interior de l’habitatge i són un element decoratiu. Per a disminuir costos, és possible realitzar la confecció. Basta decidir el tipus de cortina o cortineta, seleccionar el carril o la barra on es penjaran, prendre les mesures i triar la tela.
Mesures exactes
Per a obtenir l’ample de la futura cortina, s’ha de mesurar l’amplària del buit de la finestra. Al resultat s’afegiran, almenys, 15 centímetres a cada costat, una mesura que caldrà augmentar en funció del gruix de la tela.
Després de col·locar la barra o riel uns 15 centímetres per sobre del buit, es mesura la distància des de la mateixa fins a altres 15 centímetres per sota de la finestra, o fins al sòl segons el cas, per a obtenir el llarg de la cortina.
La tela necessària es calcula en sumar uns 35 centímetres a la mesura obtinguda per al llarg. Pel que respecta a l’ample total de tela, per a obtenir-lo cal multiplicar per dues la mesura obtinguda per a tal fi. A aquesta quantitat, cal sumar 10 centímetres per cada cortina per als doblecs laterals i els marges de costura.
És molt habitual que l’ample de la peça de tela es fabriqui de tal manera que coincideixi amb el llarg de la cortina
La quantitat total de tela necessària (nombre de llargs) s’obté de la divisió de l’ample total de la mateixa entre l’ample de la peça de tela que s’utilitzarà. Finalment, es multiplica el nombre de llargs per la mesura de cada llarg de tela i s’obtenen els metres de tela necessaris.
No obstant això, és molt habitual que l’ample de la peça de tela es fabriqui de tal manera que coincideixi amb el llarg de la cortina. En aquest cas, cal multiplicar l’ample de la cortina pel nombre de vegades que requereixi la cinta fruncidora i sumar-li nou centímetres per al doblec.
Si se li posa folro a la cortina, el càlcul de tela es fa de la mateixa manera. L’única diferència radica en el fet que, per a l’ample, es necessiten uns 12 centímetres menys i per al llarg, 25 centímetres menys per cada cortina.
Unes cortines, puntada a puntada
Amb la tela ja llesta, es tallen els llargs de cada cortina, s’uneixen, s’obren les costures i es planxen. Si es posarà folro, es repeteix l’operació amb aquest. A continuació, es col·loca sobre la tela principal, de manera que quedi uns 15 centímetres més baix que aquesta, per a fer la capitost amb la qual ocultar el riel.
Després, es cusen els laterals de totes dues peces de manera que quedin oberts uns 20 centímetres en la part inferior de cada costat. Després de planxar la tela, amb el sobrant de la part superior del teixit principal es fa un doblec doble cap al revés de la cortina, es marca amb la planxa, se subjecta amb agulles i es col·loca la cinta fruncidora, que pot ser de plec, triple plec, etc. Se subjecta amb agulles i es doblega cap a dins una pestanya en cadascun dels seus extrems. Per a acabar la capitost, cal cosir el contorn de la cinta.
El doblec s’aconsegueix després de marcar amb la planxa dos plecs en el baix de la tela principal. Finalment, es cus, es dobleguen les cantonades en biaix i es planxa.
Per a confeccionar unes cortinetes s’han de prendre les mesures igual que en el cas de les cortines. Si la tela es compra amb el baix ja rematat, cal multiplicar l’ample de cortineta pel nombre de vegades que recomani la cinta fruncidora i sumar-li dotze centímetres per al doblec. Si el baix està per rematar, el càlcul és idèntic al de les cortines.
Si el baix ja està rematat, cal marcar amb la planxa un doblec doble d’uns tres centímetres en cada lateral i cosir-lo. A continuació, es marca un altre doblec doble, aquest en la part superior i d’uns set centímetres. Després, es col·loca i es cus la cinta fruncidora, per a després planxar.
Si el baix no està rematat, es cus un doblec doble d’uns deu centímetres.
