Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Consells per a l’ús de pintura monocapa

Abans d'aplicar pintura monocapa fa falta preparar la superfície, encara que amb menors exigències que si s'utilitza pintura normal

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 10deMaigde2006
Img pintura monocapa list Imatge: Sophie

Quant costa pintar el cotxe? El cost total depèn de nombrosos factors, però si utilitzes  pintura monocapa obtindràs molts avantatges, ja que et permet estalviar temps, treball i diners. Exigeix una preparació de la superfície menys rigorosa que la pintura normal, però, de totes maneres, cal anar amb compte, entre altres coses, de llevar la pintura antiga deteriorada i usar les eines apropiades. En aquest article es detallen aquests i altres consells per a la correcta aplicació de pintura monocapa.

Avantatges de la pintura monocapa

La pintura monocapa és un tipus de pintura plàstica, espessa, que la seva principal característica li dóna nom: en general, n’hi ha prou amb aplicar una sola mà per a considerar el treball acabat en superfícies on, amb pintura normal, farien falta almenys dues. A més, és molt resistent, rentable, apta per a exteriors i interiors i amb propietats innòcues, a causa de la qual cosa es pot emprar per a superfícies que estiguin en contacte directe amb aliments.

Per a l’ús de la pintura monocapa, la temperatura idònia és de 25 °C

El preu de la pintura monocapa és una mica més elevat que el d’altres tipus de pintura, però en general resulta més econòmica, ja que s’usa menys quantitat. Permet estalviar no sols diners, sinó també treball i temps, ja que, a més d’exigir menys capes, s’asseca ràpid: triga entre 30 minuts i 3 hores. La condició és que la temperatura de l’ambient sigui d’uns 25 °C. Si el clima està molt fred o massa calorós, l’assecat i l’agarri de la pintura a la superfície corren risc de presentar inconvenients.

Consells per a l’ús de pintura monocapa

A més de tenir en compte la temperatura, convé també seguir una sèrie de pautes per a preparar la superfície que s’ha de cobrir amb pintura monocapa. Es detallen a continuació:

  • Pintura antiga. Atès que la monocapa és una pintura espessa, no és necessari condicionar la superfície de manera tan exhaustiva com quan s’ha d’aplicar pintura normal. Però sí que exigeix que es retiri la pintura antiga si està espellofada o molt deteriorada. Per a això, es pot utilitzar un raspall de truges metàl·liques o una espàtula. Si existeixen dubtes sobre la necessitat de llevar la pintura antiga, una cinta de carrosser serveix per a realitzar una prova: es pega un tros a la paret i després es tira d’ella. Si la pintura queda adherida a la cinta i s’enlaira de la paret, fa falta retirar-la. Si no, es pot aplicar la pintura monocapa per damunt.
  • Neteja. Cal assegurar-se que la superfície estigui seca i neta de pols. Un drap humitejat amb aigua i sabó permet deixar la paret en condicions adequades.

En algunes superfícies com a fusta, ciment, guix o metall convé usar una capa d’imprimación

  • Imprimación. Algunes superfícies, com les de fusta o ciment, requereixen d’una capa d’imprimación. A les de metall, per part seva, cal aplicar-los una mà d’antioxidant. I també serà necessari aplicar una altra de segelladora en el cas de parets o sostres de guix que mai s’hagin pintat, per a facilitar d’aquesta manera la fixació de la pintura a la superfície.
  • Eines. La pintura monocapa permet el seu ús en general sobre qualsevol superfície, però cal assegurar-se d’utilitzar les eines apropiades, ja que la forma correcta d’aplicar-la depèn no sols del material sinó també de la rugositat de la paret o el sostre a tractar. Per a superfícies llises, convenen corrons de cabells curts o d’escuma, mentre que per a altres més irregulars, com el gotelé, és necessari l’ús de corrons de llana de cabells llargs.
  • Ventilació. És recomanable que l’estada que s’ha de pintar estigui ben ventilada, perquè no s’impregni de l’olor de la pintura. Per a casos en què s’ha de pintar un habitacle sense suficient ventilació, com un rebost, un traster o fins i tot el bany, un truc: col·locar un plat amb aigua i unes rodanxes de ceba en el seu interior. Aquesta senzilla mescla elimina l’olor mentre la pintura s’asseca.
  • Conservació. Per a conservar la pintura monocapa és fonamental deixar-la en el seu pot original, ben tancat i en un lloc temperat, ja que temperatures molt baixes (pròximes a zero graus) o molt altes (com si la hi deixa exposada al sol a l’estiu) deterioren la seva composició i l’arruïnen.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions