El gresite és un material de gran durabilitat. Es pot utilitzar tant en espais d’interior com a exterior, però fins a fa alguns anys el seu ús estava pràcticament restringit al folrat de piscines, ja que és un excel·lent aïllant. En la llar, cada vegada s’utilitza més per a la decoració de cuines i banys. A més de la seva gran duresa, és molt resistent a les taques i no s’altera davant els canvis bruscs de temperatura. El seu principal inconvenient: el preu. El seu cost és, ara com ara, superior al de la resta de materials que s’empren per alicatar.
Característiques i usos
Tradicionalment, el gresite ha estat utilitzat com a revestiment de piscines a causa de l’aïllament que garanteix enfront del pas de l’aigua. És una barrera totalment segura. No obstant això, en els últims anys, la decoració també s’ha fixat en ell i ho ha convertit en un material molt benvolgut en cuines i banys. És net, resistent i permet una infinitat de combinacions en la decoració.
El seu acabat pot ser vidrioso o ceràmic, llis o en relleu, amb lluentor o mat. Quant a les seves dimensions, el gresite es caracteritza per tenir una grandària molt reduïda. L’amplària dels seus costats oscil·la entre 2,5 i 5 centímetres, encara que es comercialitza en planxes denominades ‘tessel·les’. El seu diminut format li fa ideal per a estades petites, ja que amb ell s’aconsegueix donar una sensació de major amplitud. Augmenta visualment l’habitació en la qual es col·loca.
L’amplària dels seus costats oscil·la entre 2,5 i 5 centímetres, encara que es comercialitza en planxes denominades ‘tessel·les’
Una altra característica molt important del gresite és que està compost per plaques de vidre cuites a altes temperatures, la qual cosa li confereix una gran estabilitat i durada. Precisament, durant el procés de cocció es pot aconseguir que les vores siguin arrodonides o rectes. Hi ha multitud de dissenys, colors i formes. L’oferta actual inclou des del tradicional format quadrat a uns altres més moderns com l’hexagonal.
En general, els dissenys en els quals s’empra el gresite es caracteritzen per la seva originalitat. La grandària reduïda de cada peça permet aconseguir multitud d’efectes i dibuixos mitjançant la combinació adequada dels colors. D’aquesta manera, s’aconsegueixen dissenys personalitzats. A més, és un material antilliscant.
Col·locació i manteniment
Les dimensions reduïdes del gresite dificulten la seva col·locació peça per peça. Si es fixessin a una paret d’aquesta manera, l’enrajolat portaria massa temps. Per això es recorre a la composició en tessel·les. En cada tessel·la es col·loca el mateix nombre de peces fins a aconseguir una rajola. Posteriorment, aquesta rajola es col·loca sobre una superfície. Un dels millors suports és un revoco fi amb morter hidrófugo, encara que també són aptes el formigó projectat, el guix projectat i els taulers de guix laminats tipus pladur. Aquestes superfícies han d’estar perfectament anivellades, raseadas i netes de pols abans de col·locar el gresite.
El suport idoni és un revoco fi amb morter hidrófugo, encara que també es pot col·locar sobre formigó projectat, guix projectat i taulers de guix laminats tipus pladur
Hi ha diverses formes de fixar les plaques, encara que els primers passos coincideixen en totes elles. Primer, s’estén una capa de ciment-cua sobre la paret -l’espessor d’aquesta capa no ha de tenir més de 3 mil·límetres-, es col·loquen les plaques de gresite, s’alineen perquè hi hagi la mateixa distància entre totes les plaques i es copegen les tessel·les amb una maça o plana perquè es peguin correctament a la paret. Una plana és una eina composta d’una planxa i un rosteix que s’utilitza habitualment en obra de paleta per estendre i aplanar el guix o l’argamassa.
Una vegada que s’han realitzat aquests quatre passos, el procés de col·locació varia en funció del material sobre el qual estan les tessel·les: malla, paper encolat o paper transparent.
- Malla. Quan el ciment-cua està sec, s’emplenen les juntes amb un ciment especial per rejunteo, s’elimina el sobrant amb una goma neta cristalls (si el gresite és vidrioso) i es netegen les tessel·les amb una esponja humida.
- Paper encolat. En aquest cas també cal esperar al fet que s’assequi el ciment-cua per després mullar el paper que recobreix les plaques, retirar-ho amb cura, netejar les restes de cua i, a les 24 hores, emplenar les juntes.
- Paper transparent. Igual que en els casos anteriors, una vegada que el ciment-cua està sec, es retira el paper transparent que recobreix les plaques (aquest no fa mancada mullar-ho), s’emplenen les juntes i es netegen les tessel·les.
El gresite és un material que amb prou feines necessita manteniment. És suficient amb passar-li un drap i emprar detergents neutres d’ús comú, sense ceres, olis, àcid fluorhídric o àcid fosfòric.
Els avantatges del gresite es poden resumir en una: la seva gran durabilitat. És un material de gran duresa, molt resistent a les taques, als productes químics, als canvis bruscs de temperatura (xoc tèrmic) i inalterable al sol, a la pluja, a la calor i al fred extrem. El seu principal inconvenient és el preu. Sol ser més car que la resta de materials utilitzats per alicatar. Cuesta una mitjana de 30 euros el metre quadrat. Una opció més econòmica són les rajoles de gres, que imiten aquest producte i tenen un cost menor.
