Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Bricolatge

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Decorar les parets amb tèxtils sintètics

Els revestiments "no teixits" són més faciles de col·locar que el paper pintat i la seva resistència als agents externs és major

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 07deAbrilde2003
Img nonwovenlist Imatge: Wikimedia

No són teles murals ni paper pintat. Els revestiments de tipus “no teixit” estan elaborats amb tèxtils sintètics com el polipropilè i el polièster. Decoren les parets de la llar mitjançant una xarxa de fibres que, en lloc de teixir-se, s’uneixen per procediments mecànics, tèrmics o químics. En comparació amb els revestiments tèxtils i el paper pintat, els principals avantatges dels “no teixits” són la seva col·locació més senzilla, una alta resistència als agents externs (aigua, taques, llum…) i la facilitat amb què es retiren en sec.

Característiques

A diferència dels papers pintats clàssics, que per a
col·locar-los exigeixen encolar el revestiment, en la instal·lació dels “no teixits” la cola s’aplica sobre la paret. Es facilita la tasca ja que se suprimeix el procés d’encolat dels plecs i el temps d’espera fins que l’adhesiu penetri en el paper. Els “no teixits” són revestiments molt estables. La seva forma i mesures a penes varien quan entren en contacte amb la cua. Aquesta característica permet reduir els errors que s’originen per un mal càlcul dels espais.

Per a col·locar “no teixits”, la cua s’aplica sobre la paret

És un material amb una resistència mecànica alta, superior a la del paper, però al mateix temps, la seva densitat i pes són baixos. És fonamental preparar de manera correcta el suport, ja que si el to del revestiment és molt clar, és probable que es transparentin els defectes de la paret. Per a evitar-ho, convé segellar forats i desconchones, per a després polir qualsevol irregularitat del suport.

Col·locació

La planificació prèvia assegura un acabat òptim. En primer lloc, cal traçar línies verticals amb una plomada per a marcar la posició exacta de les tires en la paret. Després, encolar les parts del mur a mesura que es col·loquen els plecs. És recomanable, començar a adherir la part superior del “no teixit” i continuar cap avall.

Per a reforçar l’agarri de les tires, s’ha de pressionar la superfície amb un raspall d’empaperar. Si en aquest pas es detecten bombolles o arrugues, convé retirar per complet el plec. La consistència de la cua permet rectificar i corregir les posicions incorrectes de les tires.

Cua especial

Els “no teixits” es peguen a la paret amb una cola específica. És un adhesiu metilcelulósico reforçat amb diferents resines. Alguns productes compten en la seva composició amb fungicides per a evitar que es formin fongs o floridura en els plecs o en el propi suport.

És imprescindible emprar aquest tipus de cua, ja que facilita el procés d’enlairat del revestiment en sec. El seu format més habitual és el granulat. Per a la seva elaboració, cal abocar la pols en aigua i barrejar-lo de manera contínua fins que espesseixi. Es recomana deixar reposar la mescla durant 30 minuts abans d’utilitzar-la.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions